El jutge del Jutjat d'Instrucció número 18 de València que instrueix el cas Taula ha dictat acte d'incoació de procediment abreujat --processat-- a mig centenar de persones (49) entre regidors i assessors del grup municipal 'popular' a l'Ajuntament de la capital en l'època de Rita Barberá com a alcaldessa, per un delicte de blanqueig, en el conegut com a 'pitufeo' o peça A, en les eleccions municipals de 2015.
Aquesta operativa consistia a ingressar per part dels processaments 1.000 euros com a donatiu en el compte que gestionava la secretària del grup municipal, que presumptament els eren retornats amb dos bitllets de 500 euros, procedents de diner negre suposadament "recaptat" pel qual fora vicealcalde i mà dreta de Barberá, Alfonso Grau, que d'aquesta manera quedava blanquejat. El magistrat acorda també seguir el procediment contra el PP com a persona jurídica per aquest mateix delicte.
En una resolució de 73 pàgines, a la qual ha tingut accés Europa Press, el magistrat acorda processar a 49 persones i al PP; reobri les actuacions contra l'exedil Miquel Domínguez que en el seu moment es van seguir davant el Tribunal Superior de Justícia per la seua etapa de diputat; decideix el sobreseïment lliure sobre els regidors morts María José Alcón i Emilio del Bou i arxiva provisionalment la causa per malversació a l'exedil Beatriz Simón.
El magistrat, que dona vint dies a Fiscalia i les acusacions perquè sol·liciten l'arxivament o obertura de judici i presenten escrit d'acusació, deixa fora del procediment als administradors provincials del partit. La resolució no és ferma i contra ella cap recurs de reforma en el termini de tres dies.
La causa comprén els comicis municipals de 2007, 2011 i 2015, eleccions aquestes últimes per les quals encausa a 17 edils per blanqueig: Ana María Albert; Vicente Aleixandre; Mayrén Beneyto; Lourdes Bernal; Félix Crespo; Cristóbal Grau; Vicente Igual; Juan Vicente Jurado; Francisco Lledó; Alberto Mendoza; Alfonso Novo; María Jesús Puchalt; Maria Àngels Ramón-Llin; Ramón Isidro Sanchis; Juan Eduardo Santón; Silvestre Senent i Beatriz Simón.
A Alfonso Grau el jutge li considera "recaptador de recursos econòmics sostrets a la regularitat i transparència comptable" i li atribueix delictes relatius als anteriors comicis, ja que en 2015 havia dimitit pel cas 'Noos'. A més, figuren com encausats l'exsecretària del grup municipal i exedil, María del Carmen García Fuster, que era qui administrava aqueixos recursos; assessors o l'exdirector de la Fundació Turisme València, José Salinas.
Per al magistrat, de la investigació realitzada es desprén "d'una manera diàfana" que el PP de València va ingressar i va destinar a les campanyes electorals una quantitat de diners i de recursos "molt superior a l'establida legalment", i molt especialment en la de 2007, i ho va fer mitjançant procediments "clandestins" de finançament que vulneraven els límits de la LOREG així com la Llei de Finançament de Partits Polítics (LFPP).
Segons l'instructor, va ser una sobrefinanciación articulada "exclusivament" en l'"àmbit local" del partit, que "es confonia plenament" en la seua activitat política amb l'activitat política i econòmica del grup municipal a l'Ajuntament.
Es tracta, afig, d'una activitat "opaca, aparentment, a l'estructura nacional del Partit Popular", que va ser duta a terme per "poques persones" en el cercle "més estret" de confiança de Barberá, i cita en concret a Grau i Fuster.
Per al magistrat, els fets relatius a les eleccions municipals de 2007 poden constituir malversació de cabals públics i suborn impropi --ja prescrit--, dels quals seria autor Grau. En el cas de la campanya de 2011, creu que va haver-hi suborn passiu impropi en la persona de Grau, i de blanqueig de capitals en el qual haurien incorregut tant aquest com García Fuster.
Així mateix, sosté que José Salinas i Juan Eduardo Santón, aquest últim al capdavant de Fivec, van poder ser cooperadors de la malversació en consentir contractes "de vague contingut prestacional i una significada onerositat, sense una explicació suficient en descàrrec d'això".
Finalment, assenyala que els fets de la campanya de 2015 presenten caràcters indiciaris de blanqueig de capitals, del qual serien presumptes autors tots els regidors, assessors del grup municipal i membres del PP d'aqueixa època que van efectuar l'ingrés dels 1.000 euros, a excepció d'una de les assessores, que va retornar els diners rebuts després de reflexionar.
DENÚNCIA EN FISCALIA
L'inici de la investigació es va iniciar amb l'aportació de documentació en Fiscalia per part d'un exassessor de Grau que havia treballat en Laterne, la primera de les empreses implicades i que formava un entramat dirigit per un amic de l'exvicealcalde. D'aquests documents, segons el jutge, es desprenen indicis que, a través de terceres empreses, totes elles vinculades contractualment i econòmicament amb l'Ajuntament, Grau va poder obtenir ingressos i obsequis.
El llavors vicealcalde els va canalitzar a través de transferències d'aqueixes companyies a l'entramat de Laterne, bé mitjançant facturació falsa emesa per aquesta última per serveis inexistents i, especialment, mitjançant suposades aportacions per a una contribució conjunta a la constitució de la societat PMC, que anava a servir "de pantalla", sota la cobertura de planificació i execució de projectes singulars a la ciutat, encara que mai va tindre activitat.
Per als comicis de 2011, i atés que l'entramat d'empreses al voltant de Laterne havia desaparegut --el propietari va morir--, Grau va contactar amb Trasgos, amb un preu pactat de 170.000 euros, dels quals es van pagar 167.678. No obstant això, segons el jutge, a partir de juliol de 2010 en una llibreta bancària manuscrita de García Fuster comencen a aparéixer unes anotacions de "aportacions CyA", ingressos en efectiu realitzats en el compte per ella mateixa.
Fuster va assegurar que aqueixos diners procedia de simpatitzants del PP, que entregaven a una persona que el recaptava, però el nom de la qual es va negar a revelar. El jutge assenyala que l'UCO, sobre la base de la informació subministrada per Hisenda i de declaracions d'empresaris subcontractats que van facturar a Trasgos, recull pagaments que aconseguirien els 277.129,29 euros, per damunt dels pactes. D'aquest informe, l'UCO dedueix l'existència de moviments de diners que confirmarien que en 2011 es va repetir l'operativa de 2007.
Per a 2015, amb Grau dimitit poc abans de les eleccions, el president del PP de València, Alfonso Novo, va passar a ser el nou portaveu del grup. En la seua declaració policial va assegurar que l'aportació dels 1.000 euros va ser decidida per tots els membres del grup en una reunió. Entre el 23 de març i el 16 des que van dur a terme les transferències bancàries: el dia 1 d'abril figura la de Rita Barberá i l'última va ser la d'Alcón, esposa de Grau i en aqueix moment assessora.
INDICIS
Per al magistrat, això ha quedat acreditat pel reconeixement del fet per una investigada i les testificals de quatre assessors que es van negar a contribuir i van relatar amb "suficient coherència" i "detall" les instruccions rebudes, de qui i les "difícils circumstàncies" que va implicar la seua negativa, sense que s'aprecie en ells "elements d'animositat o malaurança".
I també per les converses telefòniques entre la regidora Alcón amb el seu fill i la seua germana, on parlava de "blanqueig" i "corrupció", així com la conversa de whatsapp en la qual alguns dels investigats fan broma sobre la devolució dels bitllets de 500.
Un altre indici és el fet que alguns dels donants, "suposadament desobedients a les instruccions rebudes, bé per necessitat o simplement per la molèstia de conservar i la dificultat de canviar bitllets de 500, decidiren pel seu compte i risc ingressar-los en el banc, desoint els advertiments".