Política

L'educació pública valenciana es declara en vaga contra les polítiques "regressives" del Consell

La Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic convoca a la comunitat educativa a participar en una jornada de protestes el pròxim 23 de maig

1 minut

Educació publica les adjudicacions per al curs 2024-2025

El 23 de maig les pissarres de les aules romandran en blanc i els passadissos dels centres educatius valencians es quedaran en silenci per la convocatòria d'una vaga en el sector educatiu no universitari en protesta per l'aprovació de la nova llei educativa de PP i Vox. Una jornada de manifestacions en les quals la Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic emplaça a tota la comunitat educativa, des del personal docent fins als pares i mares de l'alumnat, a unir-se en rebuig a les polítiques impulsades per la Conselleria d'Educació, dirigida per José Antonio Rovira.

"Fem esta crida perquè només així es podrà obrir un camí cap a una major pressió social i sensibilització de l'opinió pública perquè el Govern deixe d'implementar polítiques educatives regressives com les mal anomenades lleis de 'llibertat educativa' i 'concòrdia' que atempten contra els drets de la comunitat educativa i que pervertixen el significat de la paraula llibertat", exposava la Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic en el comunicat d'anunci de la vaga organitzada per al 23 de maig.

Precisament, ha sigut esta Plataforma l'encarregada d'informar de la convocatòria oficial d'una vaga educativa després d'aglutinar les demandes de la desena d'organitzacions sindicals i estudiantils que la integren. Entre elles es troben FAMPA-València, STEPV, Federació d'Educació CCOO PV, UGT Ensenyament Serveis Públics PV (UGTSP-PV), Escola Valenciana, CAVE-COVA, CGT Enseyament, FAAVEM, FEPV, SEPC València, BEA, Sindicat d'Estudiants, Associació de Directors de Primària-PV, Associació de Directors de Secundària, Federació de Moviments de Renovació Pedagògica PV, ADIDE-PV, FAMPA-Enric Valor, FAMPA-Penyagolosa i València Laica.

Els representants de la Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic es concentren enfront de la Conselleria d'Educació

Contra les noves lleis educatives, el districte únic i cap a unes millors condicions laborals

Entre els motius que han provocat la protesta de la comunitat educativa i els sindicats està la reclama de la baixada de ràtios (estudiants per classe) i també es troba el nou paquet legislatiu en matèria d'Educació que preveu aprovar l'actual Consell format per PP i Vox. Una llei, com la de plurilingüisme, que des de la Plataforma postil·len que busca "arraconar al valencià" i demanen que es "garantisca la seua oficialitat plena i efectiva en l'escola i en l'administració".

Els sindicats també es van manifestar en contra de la denominada Llei de Llibertat Educativa i del nou sistema de districte únic aplicable ja el pròxim curs 2024-2025 i mitjançant el qual seran els progenitors els qui decidisquen què centre escollir i s'adjudicarà prioritzant tres criteris: tindre germans en el centre educatiu, la proximitat del domicili i la renda familiar. Un canvi de paradigma que des de la Plataforma qualifiquen que "acabarà segregant a la infància en funció de les seues possibilitats econòmiques i reforçarà els centres gueto".

A més, l'atur del dia 23 de maig també reivindicarà la millora de les condicions laborals i salarials del professorat com a "increments retributius, la reducció d'hores lectives dels docents majors de 55 anys o l'augment de les plantilles", destaquen des de la Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic. En eixa mateixa línia, Marc Candela (STEPV) reclamava "millorar les condicions laborals del professorat per a recuperar els 15 punts de valor adquisitiu que s'han perdut des de 2010".

Finalment, una altra de les proclames serà la reactivació del Pla Edificant, una iniciativa creada per l'anterior govern del Botànic (PSPV, Compromís i Podem) per a millorar les infraestructures educatives, que es troba paralitzada a l'espera de ser modificada per l'actual Executiva de la Conselleria d'Educació.

Sindicats i Conselleria, dues visions contraposades de l'atur

La del 23 de maig serà una jornada d'atur que compta amb el suport de la majoria d'organitzacions i sindicats del sector educatiu. Precisament, el Sindicat de treballadors i treballadores de l'ensenyament del País València (STEPV) va iniciar a principis d'abril un procés intern assembleari perquè fora "el professorat el que decidira si fer o no una vaga", explicava a València Extra Marc Candela, el seu coordinador d'Acció Sindical.

Per la seua banda, la Federació d'Educació CCOO PV va impulsar una consulta a la seua afiliació "davant la greu situació d'amenaça a l'escola pública i les actuals condicions laborals del professorat", explicaven. "Secundaries i participaries ara en una vaga educativa?" era la pregunta que van respondre els integrants de FECCOOPV i els resultats van revelar que el 51 % estaria disposat a recolzar esta jornada; mentre que el 21 % es va posicionar en contra i el 24 % restant va optar per l'opció de "tal vegada".

Mentre l'atur és ben rebut entre les files sindicals, la Conselleria d'Educació insta a les entitats convocants de la vaga a "pensar més" en l'alumnat valencià, ja que segons el conseller de José Antonio Rovira, estos seran "els grans perjudicats". "Està clar que els docents i els sindicats tenen reconegut el seu dret a convocar una vaga, però a mi em sap greu perquè, al final, els grans perjudicats són els alumnes", expressà Rovira. 

"Este conseller no entén què tenen en contra els sindicats d'educació de recuperar les notes numèriques, incrementar les hores de Matemàtiques, que els pares puguen triar el centre que desitgen mitjançant la seua llibertat d'elecció a través del districte únic o que les famílies puguen triar també la llengua base amb la qual s'eduquen els seus fills. No entenc què tenen contra la llibertat", va declarar.

José Antonio Rovira, conseller d'Educació