25n
25N
25N

La política invisible: les guerres i els lideratges de les cúpules polítiques valencianes

Des d’Unides Podem fins al Partit Popular passant per Compromís, el PSPV i Ciutadans, totes les cúpules polítiques passen per moments complicats

La política invisible: les guerres i els lideratges de les cúpules polítiques valencianes
26/01/2021 -

La part visible de la política la coneixen tots, o almenys, la gran majoria de la ciutadania. No obstant això, darrere de grans lideratges com els de Mónica Oltra, Isabel Bonig, Ximo Puig, Toni Cantó i Naiara Davó, hi ha grans equips estructurats que formen les cúpules polítiques i els equips d’organització de cada formació política. I d’ells surten gran part de les polítiques que ixen a la llum. Des de polítiques públiques, lleis i posicionaments polítics concrets davant temes de plena actualitat fins a iniciatives parlamentàries, accions legals i judicials i fins i tot el suport a moviments associatius del moment. No obstant això, encara són la part més invisible de la política. Però, com es troben aquests òrgans polítics i estructurals quant a la política valenciana? Els ha assotat la pandèmia del coronavirus de la mateixa manera?

La formació habitada d’Unides Podem, passa actualment per temps convulsos, i avui més, ja que davant tres lideratges ben clars, amb noms i cognoms, fa a penes setmana i mitja, la coordinadora autonòmica de la formació, Pilar Lima, qui va guanyar en la III Assemblea Ciutadà del juny passat per 38 vots a l’altra candidata, Naiara Davó, va presentar la proposta de canvi de la figura de síndica en les Corts. Un càrrec que ara recau en la figura de l’alcoiana Davó i a qui Lima li vol arrabassar. D’aquesta manera, els morats de Podem es reuneixen avui dimarts per a aclarir la posició sobre aquest tema així si al final s’efectua aquest canvi. No obstant això, les guerres internes en Podem són ja com el pa de cada dia i tot apunta al fet que aquesta crisi no serà l’última: certament aquí està la gràcia de la política, en els seus moviments volàtils i en el seu joc orgànic.

Unides Podem-EUPV

De la mateixa manera, la situació de Ciutadans sembla que passa pel mateix joc orgànic, i és que si la posició de Cantó com a síndic i com a coordinador autonòmic no hi ha qui la hi arrabassa, sembla que li haja sortit un rival, en aquest cas una rival. En la formació taronja de Ciutadans, Mari Carmen Sánchez, apunta alt i volent arribar a la cúpula directiva de la formació. De moment, amb una gran feina en el si de l’Ajuntament d’Alacant, Mari Carmen, va guanyant terreny polític amb unes polítiques cridaneres, molt criticades per l’oposició, pel col·lectiu LGTB, així com per alguns dels seus socis de govern. Sens dubte, la cúpula de Ciutadans fa costat a Cantó, però el lideratge de Mari Carmen comença a guanyar terreny, almenys en terres alacantines.

El mateix passa en el Partit Popular, i és que si davant la potent figura de Bonig com a presidenta de la formació blava, des d’Alacant se li disputa el seu càrrec com a principal figura en la formació. Carlos Mazón és el nom que sona entre les files i qui alguns sectors del PPCV volen posar com a pròxim president. El modus operandi es repeteix, i és que si en el seu dia el murcià Zaplana va donar el millor pel seu partit, en aquest cas un alacantí aspira a liderar el Partit Popular. No obstant això, tampoc li fan ombra dues dones potents de la mateixa formació que amb les últimes batalles en política es van posicionant en el més alt de la cúpula del partit, i fins i tot més quant a la visibilitat política. Els dos noms que més ressonen són els d’Eva Ortiz, actual secretària d’organització, al comandament de tots els ‘pitufeos’, com diu ella del germà de Puig i els contractes amb Á Punt, així com el que qui va ser la jove promesa del PP en l’època de Camps i Fabra, que amb una àmplia experiència en política, la torrentina, María José Catalá, ja ha passat per una alcaldia, per la conselleria d’Educació així com diputada autonòmica i actualment com a líder de l’oposició en el consistori del Cap i Casal, on també ha aspirat a ser alcaldessa. No obstant això, Isabel Bonig ja ha anunciat que es presentarà a la reelecció com a presidenta del PPCV.

D’altra banda, dues de les formacions més relaxades quant a la seua estructura orgànica són Compromís i el PSPV, totes dues forces conserven lideratges potents, fortes, sòlids i als quals de moment, no hi ha ningú a qui se li veja perillar. No obstant això, quant a la formació valencianista de Compromís, la coalició presenta diferents lideratges, d’una banda, Mónica Oltra per part d’Iniciativa, a qui se li ha vist en els últims mesos com una gran líder de la seua formació amb les restriccions per la pandèmia, Juan Ponce, en relació amb la part ecologista de Compomís, així com Àgueda Micó per la part que li correspon amb el BLOC, la part més nombrosa de la coalició. En relació amb aquesta part de la militància valencianista, la del BLOC, aquesta a l’espera de celebrar el seu Congrés i amb aquest la renovació de la seua estructura orgànica, per a la qual no es coneix un altre lideratge del de Micó i al que la pandèmia del coronavirus ha obligat a retardar aquesta votació per part de la militància, que avui dia no té nova data. No obstant això, Compromís té un problema, i és que davant el lideratge de Baldoví a Madrid i el seu possible perduda de l’escó per falta de vots, es disputaria en l’espai polític valencià una reestructuració de lideratges quant a aquesta formació política. Es presentarà Oltra per tercera vegada com a candidata a la presidència de la Generalitat? Li disputarà la presidència Joan Baldoví? O serà Oltra qui abandone les Corts com a candidata i li dispute l’alcaldia de la capital valenciana a la líder popular, María José Catalá davant una no-presentació de Ribó a la reedició del govern del Rialto? En el si de Compromís no deixen de sonar noms i és que mentre uns miren cap a Marzà com a candidat a la presidència de les Corts, uns altres reediten la candidatura d’Oltra i altres veus demanen la baixada de Baldoví a l’espectre autonòmic.

Quant a l’escenari estructural del PSPV-PSOE, no hi ha veus d’un possible relleu de Puig com a secretari general dels socialistes valencians i és que si fa a penes tres anys es veia una clara visibilitat i una aposta per qui va ser portaveu de l’organització i president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, qui pel cas Alqueria va abandonar les files socialistes, ara Toni Gaspar com a president de la mateixa Diputació no aspira, de moment a posicionar-se com a màxim representant de la cúpula socialista. Pel que incumbeix les files socialistes, el lideratge de Puig es va veure a l’alça durant les dues primer ones de la pandèmia, quan la Comunitat Valenciana liderava la gestió i no era notícia per casos macabres de coronavirus, però ara la realitat ha canviat i encara que molts ciutadans no es prenen de debò les paraules del president i l’oposició li retreu “anar per darrere del virus” i l'”obviar a Oltra”. No obstant això, ni Mata, qui podria ser fàcilment un líder de la cúpula socialista, ni Gaspar, ni altres figures socialistes aspiren al relleu de Puig com a secretari general, però comencen a sonar noms com Jordi Mayor, alcalde de Cullera i diputat de Turisme, o el de l’alcalde de Mislata, Carlos F. Bielsa. Però, si això no és el problema principal dels socialistes, els problemes arriben sols i és que els qui s’enfronten a un problema orgànic en el PSPV són les seues joventuts i és que davant la suspensió temporal de militància i la posició de Puig amb les dimissions pels vacunats indegudament saltant-se la llista de grups prioritaris, la posició de secretari general de les joventuts socialistes perilla en mans de Fran López, ja que aquest, com a alcalde de Rafelbunyol, va ser un dels vacunats indegudament, i si al final es fes realitat aquesta dimissió i la suspensió de militància s’endurís, per la falta d'”ètica”, segons Puig, les joventuts socialistes es veurien abocats en una falta de lideratge i es passaria a la seua reposició.

candidaturas_municipales_pspv

Amb aquesta anàlisi de les estructures orgàniques dels principals partits autonòmics valencians, i a l’espera de la celebració dels diferents congressos constituents dels relleus de les cúpules polítiques del moment, i fins i tot d’alguns canvis de nom -com en el cas del BLOC-, aquesta és la radiografia de la política invisible, pitjor important que ens deixa la pandèmia i en la qual denoten lideratges i sens dubte, guerres internes.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

vint − 17 =