25n
25N
25N

La Politècnica de València, entre les universitats més transparents d'Espanya

La Politècnica de València, entre les universitats més transparents d'Espanya
03/12/2019 -

La Universitat Politècnica de València (UPV) és una de les universitats més transparents d’Espanya. En concret, se situa en el cinqué lloc, empatada amb A Coruña, Rey Juan Carlos i Vigo, segons l’informe titulat ‘Examen de transparència’ que publica la Fundació Compromís i Transparència.

Així mateix, la UPV és la universitat que millora més aquest curs: puja la seua ràtio un 28% i es posiciona amb entitat transparent, una categoria composta per aquelles institucions que aconsegueixen complir almenys 40 dels 54 indicadors que contempla aquest examen, dels quals necessàriament dos han de ser els relatius a informació econòmica: estats financers i informe d’auditoria, destaca la institució acadèmica.

Amb un total de 43 indicadors, que representen el 80% dels objectius complits, la UPV se situa en el top 10 d’un total de 75 entitats avaluades, que corresponen a 49 universitats públiques i a 26 privades. La institució que dirigeix Francisco Mora és, a més, la primera de les valencianes i de les politècniques espanyoles.

La UPV destaca en la labor de rendir comptes en el que concerneix la informació econòmica no només de l’organització en general sinó també de les seues entitats dependents. Igualment, aconsegueix una transparència del 100% en les categories de pla estratègic, personal (PAS i PDI i bandes salarials), polítiques i govern (òrgans de govern, reunions i estatuts), alumnes (canals i ajudes) i resultats (investigació, rendiment acadèmic, satisfacció, rànquings, internacionalitat i inserció laboral).

El rànquing defineix transparència voluntària com l’esforç per publicar i difondre la informació rellevant de l’organització, fent-la visible i accessible a tots els grups d’interés de manera íntegra (és a dir, completa) i actualitzada.

Els resultats d’aquest nou informe mostren un descens significatiu en aquest últim curs en els graus de transparència i les pràctiques de bon govern de les universitats públiques. Només el 31% són transparents. Hi ha un segon grup, que inclou al 51% del total, que són translúcides i, finalment, un 18% resulten opaques.

En el grup de les 26 privades, l’escenari és pitjor. Només l’11,6% aconsegueix el nivell de transparents, situació que es defineix com “una paràlisi generalitzada”. A eixe respecte l’informe destaca que “l’estancament del nivell de transparència que es viu en les universitats privades després de set edicions de l’informe xoca amb l’evolució que han tingut els centres públics.”

“PER DAMUNT DELS PAÏSOS DE L’ENTORN”

En opinió de Javier Martín Cavanna, director de l’estudi, “les universitats estan sotmeses a constants escrutinis per part de la societat”. “Probablement cap institució és tan avaluada, mesura i examinada com la universitat. La pública espanyola (però no la privada) ha millorat molt en els últims anys. Per descomptat, totes poden i deuen continuar millorant en els seus compromisos amb la transparència, però els estàndards aconseguits es troben per damunt de la majoria dels països del nostre entorn”, afig.

Per eixe motiu, Martín Cavanna es planteja incloure en la pròxima edició una comparativa internacional i avança que Espanya es posicionaria alt, perquè als països anglosaxons “no fan webs transparents si ningú li ho demana”.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

cinc × cinc =

art en blanc
art en blanc