El dilluns la Policia Local de València feia balanç dels últims tres mesos en el Cabanyal; s'han "recuperat" 12 habitatges públics. En realitat, 19 des que ha iniciat 2019 i 63 des del canvi de govern en 2015. Unes dades que, per al Regidor de Protecció Ciutadana, Aarón Cano, evidencien l'"enorme esforç" que realitza el cos de seguretat. Uns habitatges amb 'història' darrere: procedeixen de la compra massiva realitzada pel Govern de Rita Barberà, dins del pla per a destruir part del barri i allargar l'avinguda Blasco Ibáñez.
Durant els anteriors governs del PP, no es va brindar informació sobre quant habitatge es comprava en el Cabanyal. Va ser amb el canvi de govern que va poder conéixer-se; es van comprar al voltant de 500 habitatges, 100 de les quals van arribar a ser derivades per les entrades esporàdiques de la maquinària -paralitzades pel Govern Central i els Jutjats-.
Segons van denunciar des de la ja desapareguda plataforma Salvem el Cabanyal-Canyamelar, una 'pràctica habitual' va començar poc després d'aprovar, el 24 de juliol de 1998, el pla per a prolongar Blasco Ibáñez i destruir el barri marítim, que va marcar les següents legislatures. Segons asseguren, el modus operandi consistia a comprar habitatges a veïns i veïnes en una zona ja abandonada quant a inversions i manteniment. Aquestes "compres fàcils" per a l'Ajuntament es traduïen en menys problemes per a, després, poder derrocar els habitatges. Mentrestant, entre traves judicials, els habitatges buits i abandonats creixien i, al seu torn, els problemes de convivència en el barri.
Segons va assenyalar Cano, aquest esforç policial també es tradueix en la "regeneració" del Cabanyal. La Policia Local de València, en els últims tres mesos, ha realitzat 2.956 serveis en el barri. "És una dada objectiva que evidencia com estem treballant en el barri, posant tots els mitjans, tota la nostra obstinació", va assenyalar Cano, encara que recordant que les solucions "no poden dependre únicament" del cos policial.
Quatre administracions en el Cabanyal
En el procés de regeneració del barri marítim, amb el principal protagonisme dels veïns i veïnes i de l'Ajuntament, també passa per la Generalitat Valenciana, el Govern Central i la Unió Europea. La setmana passada l'Alcalde de València, Joan Ribó, i el Vicepresident Segon i Conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau, es van reunir per a avançar en el pla de rehabilitar aquests habitatges per a transformar-les en llars de lloguer assequible. En concret, el pla conjunt, en el qual també intervé el Ministeri de Foment, cerca rehabilitar 170 d'aquelles 400 aproximades en titularitat pública i la reedificació de deu solars anteriorment demolits.Continua així una de les eixides d'aquest gran parc d'habitatges que, encara que públiques, no estan en la seua majoria en condicions d'habitabilitat. Ja el setembre passat, en un balanç, es va detallar que 18 habitatges estaven sent reformades en aqueix moment, que se sumen a algunes ja finalitzades.
La Unió Europea intervé ací a través dels fons d'Estratègies de Desenvolupament Urbà Sostenible i integrat (EDUSI), uns 15 milions destinats a la regeneració del barri. Uns fons que, a causa de l'acumulació de retards del Ministeri d'Hisenda, encara no han sigut executats en gran manera en el barri. Les administracions valencianes esperen que amb la formació d'un nou govern això prosseguisca i ajude al fet que aquesta legislatura siga la de l'"acció" en el Cabanyal, amb un Pla Especial en fase d'al·legacions i una nova línia de col·laboració amb la Generalitat.