El Ple de l'Ajuntament ha donat hui el seu suport a la proposta de nova llei electoral presentada a les Corts Valencianes el passat 14 de març pels partits signants de l'Acord del Botànic. Ho ha fet a través d'una moció subscrita pels portaveus dels grups municipals Compromís, Pere Fuset; grup municipal Socialista, Sandra Gómez, i grup Municipal València en Comú, María Oliver, sobre una reforma que inclou la rebaixa de la barrera electoral del 5 al 3 per cent, la paritat de gènere en totes les candidatures, les llistes desbloquejades i el vot preferencial, la paritat en la composició de la Junta Electoral Valenciana, un nou règim d'incompatibilitats, la celebració de primàries obertes, els debats obligatoris, la distribució proporcional d'espais electorals gratuïts en els mitjans de comunicació i les garanties per a facilitar el vot de les persones residents en l'estranger.
«Anem a parlar de democràcia i d'una llei electoral que és la més participativa de tota Espanya», ha afirmat Pere Fuset en la defensa d'esta moció. «És el moment de demostrar que volem una democràcia de ciutadans i ciutadanes, que volem més i millor democràcia». En el seu segon torn d'intervenció, Fuset ha acusat a Ciutadans de «haver-se convertit en un partit impermeable», i ha recordat que els partits que es van oposar a la reforma de la llei electoral, com UCD i Unió Valenciana, «es van quedar fora»
Manuel Camarasa, en representació de Ciutadans, ha recordat que el seu partit ha donat suport a la tramitació d'eixa proposta de llei en els Corts Valencianes, «i no ens oposem a la modificació de l'actual, però si a una llei del tripartit». Ha demanat una «llei de tots els valencians i valencianes, de molt més calat, que no es quede en un artifici», però ha afirmat que qualsevol modificació «passa per modificar abans l'Estatut d'Autonomia». Este aspecte ha sigut negat pel regidor Pere Fuset, que ha llegit un paràgraf del programa electoral de Ciutadans «on defensa la rebaixa del 5%, llistes obertes i les primàries».
A més d'anunciar el vot negatiu del grup Popular, Eusebio Monzó, ha demanat a Fuset que «no ens done lliçons de democràcia» i ha criticat diferents aspectes de la proposta de llei, com les llistes cremallera. «I en coherència amb el que hem votat a les Corts també ací anem a votar en contra».
Amb els vots a favor del Govern de la Nau, l'abstenció del grup municipal Ciutadans i el vot en contra del grup Popular, l'ajuntament ha donat el seu suport a una proposta de llei que inclou també l'adaptació de la nova llei electoral a l'Estatut de la Comunitat Valenciana de 2006. Al text de la moció es recorda que la barrera electoral actual del 5% dels vots emesos «és la més dura de l'Estat amb l'única excepció de canàries», per la qual cosa es considera necessària la rebaixa al 3% «per a evitar que queden fóra de la càmera autonòmica alguns partits amb forta implantació en el territori valencià». En l'apartat de la paritat, el Govern del Botànic proposa llistes cremallera en les quals «dones i homes apareixeran ordenats alternativament, corresponent els llocs imparells a un sexe i els parells a un altre».
Entre les incompatibilitats proposades figura la de que no podran ser diputats o diputades els membres de les corporacions locals, al mateix temps que s'incentiva la celebració de primàries obertes «per a enfortir la democràcia interna dels partits», contemplant-se un increment del 5% de l'import de la subvenció electoral «per a aquelles candidatures que acrediten davant la Junta Electoral la utilització d'un procediment de primàries obertes a la ciutadania, que garantisca un procés de concurrència i participació mitjançant vot directe per a l'elecció de les seues llistes».
En l'apartat relatiu a facilitar el vot de les persones residents absents, la proposta a la que ha donat suport el Ple del mes de maig contempla «els i les residents en l'estranger han de tindre garantit que comptaran amb la documentació necessària per a votar», per la qual cosa «es posarà a la disposició dels electors residents absents que viuen en l'estranger els diferents jocs de paperetes en format electrònic de cada circumscripció per a poder ser impresos i utilitzats amb total garantia»
CENTRE DE SALUT DE MALILLA
Anteriorment s'ha aprovat una moció de la regidora de Sanitat, Maite Girau, perquè «l'Ajuntament continue amb la tramitació jurídic-patrimonial amb la major rapidesa possible, amb la finalitat de que la construcció del nou centre de salut de Malilla, tan necessari per a veïns i veïnes, s'execute com més prompte millor». En esta moció, presentada amb caràcter alternatiu a una altra de Narcís Estellés, regidor del grup municipal Ciutadans, es recorda que l'Ajuntament ja va posar a la disposició de la Consellería de Sanitat i Salut Pública, el 19 de gener de 2018, la parcel·la situada en el carrer Bernat Descoll, necessària per a construir aquest equipament públic.Després de decaure la moció inicial, la proposta alternativa presentada per Maite Girau ha eixit endavant amb els vots del Govern de la Nau i l'abstenció del grup Popular i del grup Ciutadans.
El debat ha estat precedit de la intervenció d'Alfonso Cortés, president de l'Associació de Veïns de Malilla, qui ha retret al govern municipal «falta de comunicació i d'explicació dels problemes», i ha afirmat que «els veïns ens sentim defraudats». Moments després, Narcís Estellés, en nom de Ciutadans s'ha referit a les «33.000 persones que necessiten ser ateses en condicions més idònies». Ha demanat que es parle amb els veïns i ha criticat «les promeses incomplides», abans d'assegurar que «la moció alternativa és voluntarista però no es compromet en res».
Alfonso Novo, del grup Popular, ha dit que «estem davant un problema que se suscita per no reconèixer la veritat, i els veïns i veïnes ja poden fer-se a la idea que no van a tenir centre de salut durant este mandat«, en referència al fet que la parcel·la «no complix les condicions exigides per la Consellería de Sanitat»
Vicent Sarrià ha intervingut per a recordar que «el canvi d'ubicació va respondre a una petició veïnal que considerem lògica, i eixe canvi exigia la modificació del planejament, encara que tal vegada s'haja pogut pecar d'optimistes». La seua companya del grup Socialista, Maite girau, s'ha referit a les «dificultats heretades en la gestió sanitària», i ha dit entendre «el lògic empipament dels veïns», abans de concloure que «tots desitgem que puga ser una realitat com més prompte millor i en uns mesos puga començar l'execució de l'obra».
No ha prosperat, per contra, la moció de la regidora de ciutadans, María Dolores Jiménez, en la qual proposava «posar en marxa actuacions concretes per a evitar la degradació i la inseguretat de zones concretes de la ciutat de València». Tots els regidors i regidors del Govern de la Nau s'han oposat a les cinc propostes plantejades per Jiménez, rebatudes en el Ple per la regidora de Protecció Ciutadana, Anaïs Menguzzato, qui ha negat la situació descrita en la moció i ha reiterat que «València és una ciutat segura».
Jiménez ha insistit que la inseguretat a la qual es referia en la seua moció es deu «a la falta d'agents de la Policia local, especialment els caps de setmana, quan solament hi ha 42 per torn», un argument igualment esgrimit per Alberto Mendoza, del grup Popular, qui ha dit que «la Policia Local esta sobresaturada de treball» i ha acusat al Govern de la Nau de «haver abandonat al cos de la Policia local no dotant-ho de mitjans i personal perquè puguen arribar a tots els llocs i atendre totes les situacions».
A tots dos els ha retret Menguzzato que «estiguen generant inseguretat, donant a entendre que València és una ciutat insegura i fent el diagnòstic d'apocalipsi que duguem tres anys escoltant, quan totes les dades indiquen el contrari: que és una ciutat segura en la qual els 1.580 agents amb que compta la Policia Local estan fent ben el seu treball»