El Ple de l'Ajuntament de València ha defensat hui la «prioritat de la prolongació del túnel ferroviari de l'avinguda de Serreria», i ha assenyalat la idoneïtat de l'Alternativa 2 de l'Estudi de Viabilitat tecnicoeconòmica, com «la millor solució d'integració urbanística, racionalitat econòmica i optimització temporal». Durant la sessió plenària d'aquest dijous, 27 de setembre, tots els grups polítics han subratllat la necessitat de reobrir les «converses directes» amb el Ministeri de Foment i la Generalitat; i han requerit l'entitat pública ADIF-Alta Velocitat la redacció immediata del Projecte Tècnic d'Execució del Soterrament.
El Ple Municipal ha declarat «prioritat institucional la prolongació del túnel ferroviari de l'avinguda Serreria», una iniciativa dirigida a impulsar de manera decidida una solució per a la façana marítima que garantisca la vertebració de la ciutat i el desenvolupament de les infraestructures. Per això, se subratlla la solució urbanística definida com a Alternativa 2, que suposa soterrar el ferrocarril des de la cara nord de l'avinguda de França fins al sud de l'avinguda de les Moreres.
La declaració urgeix també les parts responsables del projecte a establir «amb caràcter immediat converses directes». Les administracions que van compartir la gestió de les dues fases anteriors del traçat són el Ministeri de Foment i la Generalitat, per la qual cosa el Consistori insisteix en la necessitat d'aconseguir «unes quotes d'enteniment que permeten desenvolupar la nova fase en termes de programació temporal i finançament assimilables als anteriors».
A més, i independentment d'aquesta negociació, es requereix l'entitat pública ADIF-Alta Velocitat perquè duga a terme la redacció del Projecte Tècnic d'Execució del Soterrament, «que és, necessàriament, el primer pas en qualsevol dels acords possibles». Disposar del projecte tècnic «permetrà aproximar els tràmits licitatoris de manera molt significativa i, en conseqüència, la materialització final de les obres».
Tal com es recull en la declaració plenària, «la línia fèrria València-Tarragona (una peça fonamental del projecte del Corredor Mediterrani), ha suposat durant més d'un segle una gran barrera que separa la ciutat de els seus poblats marítims». Es tracta, «d'una infraestructura necessària per a garantir la inserció de l'àrea en l'ordenació general».
L'alcalde, Joan Ribó, ha manifestat aquest matí la importància d'aquest projecte, i també que la iniciativa compte amb el suport unànime de tots els grups polítics representats en l'Hemicicle municipal. «Tot l'Ajuntament assenyalem la importància de soterrar les vies fins a l'avinguda de Primo Yúfera, atés que es tracta d'un projecte vital per a la connexió del PAI del Grau, per a la prolongació del parc del riu que, sense això, seria impossible; però també suposa la connexió de Natzaret i el PAI de Moreres amb la ciutat», ha explicat.Ribó ha afirmat que es tracta d'un element «indispensable per a l'organització de tota façana litoral», i ha defensat que «no es pot retardar, sinó que ha d'estar vinculada al Corredor Mediterrani». L'alcalde ha recordat que la iniciativa, reivindicada des de fa molts anys, ha tingut fins ara resposta negativa d'Adif, «però volem reobrir el diàleg», ha afirmat, i s'ha mostrat convençut que «amb el nou Govern millorarà el tema de les inversions en la nostra ciutat».
UNA INFRAESTRUCTURA NECESSÀRIA
La qüestió arranca d'antic: el febrer de 1984 l'Ajuntament de València, presidit per Ricard Pérez Casado, va adoptar l'acord «Travessia de la Línia Fèrria València-Tarragona en el Cabanyal» que assenyalava com a alternativa òptima la denominada Solució B (solució de depressió de la via fèrria, continguda en l'Estudi Previ presentat per la D.G. Infraestructures i RENFE), amb la finalitat de «de fer viable una futura prolongació d'enterrament de les vies cap al nord».El novembre de 1989, l'Ajuntament de València, presidit per Clementina Ródenas, va ratificar el «Conveni per a la prolongació nord del soterrament de la línia ferroviària València-Tarragona en el Cabanyal», és a dir al llarg de la Malva-rosa fins al terme d'Alboraia. Aquest acord alliberava els barris del Grau, Cabanyal-Canyamelar (primera fase) i Malva-rosa (segona fase); i va quedar pendent l'últim tram que afectava els nous sectors del Grau i Moreres, i mantenia l'aïllament del barri de Natzaret.
L'octubre de 2014 ADIF Alta Velocitat, va adjudicar, durant el govern municipal de Rita Barberà, la redacció de «l'Estudi de viabilitat tecnicoeconòmica de la prolongació sud del túnel de Serreria a València», amb un termini de redacció de 8 mesos, que va confirmar la viabilitat de la prolongació i va assenyalar tres alternatives, encara que la mateixa entitat assenyalava en un informe anterior que la iniciativa «no està prevista pel Ministeri ni a curt ni a llarg termini».
En el moment actual, l'Ajuntament de València, convençut de la necessitat d'impulsar aquesta acció, prioritària per a la ciutat, vol reobrir «un diàleg que faça possible una reivindicació històrica de la ciutat», en la línia d'enteniment i intercanvi que ja s'han materialitzat, per exemple, en els recents acords sobre el deute de La Marina.