L'Ajuntament de València compta amb un pressupost de 849,2 milions d'euros per a l'any 2019, és a dir, disposarà de 37,8 milions més que en l'exercici actual. Pel que fa al Pressupost Consolidat, ascendirà fins als 942,6 milions d'euros. Aquesta xifra inclou els comptes d'Organismes Autònoms i Empreses Municipals «que, per primera vegada des de fa 15 anys, tenen els seus fons totalment sanejats». El Ple ha aprovat hui, sense el suport dels grups de l'Oposició, el projecte d'aquest document econòmic que a partir d'ara serà sotmés a exposició pública per tal que la ciutadania, entitats i associacions puguen plantejar al·legacions i propostes. Es tracta, en paraules de l'alcalde de València, Joan Ribó, «d'uns comptes que impulsen els servicis a la ciutadania, com ara parcs i neteja, les polítiques socials, i donen suport a les iniciatives que fomenten l'ocupació i l'emprenedoria».
«Són els majors de la història municipal i un indicador de l'estabilitat econòmica de l'Ajuntament, que ha plantejat els seus comptes abans que qualsevol altre, en una data avançada, un fet que no es produïa a València des de fa 10 anys», ha destacat l'alcalde que també ha recordat que, segons aquest document, el Govern de la Nau prevé un increment d'ingressos propis sense augmentar la pressió fiscal, «amb una millora de la gestió i inspecció tributària, i la disminució del deute i les despeses financeres». D'altra banda, la despesa corrent en béns i servicis s'hi ha increment «substancialment»: La partida de benestar social fins als 25,5 milions d'euros. I entre altres xifres destaquen, per exemple, els 70,44 milions d'euros destinats per a millorar la neteja viària o els 65,5 milions d'euros reservats pel servici de l'EMT.
Durant el debat plenari suscitat al respecte i al voltant d'altres assumptes econòmics, l'alcalde ha explicat que, segons la previsió d'ingressos i despeses per a 2019, «també rebran una espenta, amb un increment pressupostari, les polítiques de personal, amb un augment de 15 milions d'euros que permetran millorar servicis com els que presten policies i bombers». «En definitiva –ha resumit- són uns comptes pensats per aconseguir l'eficiència i eficàcia dels servicis municipals, així com la millora de la sostenibilitat mediambiental, que, a més, impulsen la creació d'ocupació i potencien l'activitat econòmica».
L'alcalde Joan Ribó, acompanyat pel regidor d'Hisenda, Ramón Vilar, ha defés a l'Hemicicle el quart pressupost del Govern de la Nau, que els regidors de l'Oposició han rebutjat «perquè, entre altres arguments, no són les xifres que es mereixen els valencians i valencianes», segons Fernando Giner de Ciutadans, o «no contemplen les suficients inversions», en paraules del popular Eusebio Monzó.
En la seua intervenció, el portaveu del Grup Ciutadans, Fernando Giner, ha assegurat que el document objecte de votació es tracta «més bé d'un pre-pressupost, que la ciutadania no mereix i a més no coneixerà realment fins que en celebrar-se les eleccions es conega la repartició del pastís» Fernando Giner també ha qüestionat «la tasca del Govern de la Nau que reiteradament ha demanat 38 milions d'euros de l'Estat per l'Agència Metropolitana del Transport i que, finalment només hi ha rep 10 milions d'euros, i gràcies a la proposta de Ciutadans. D'altra banda, ha demanat «planificació per poder abaixar l'Impost sobre Béns Immobles o les plusvàlues per herències».
En pareguts termes s'ha expressat el portaveu del Grup Popular, Eusebio Monzó, qui ha afirmat que amb aquestes xifres «el Govern de la Nau ha perdut una oportunitat per a millorar els servicis ciutadans». En recordar «que, tot i que mai es fa menció al tema, l'Ajuntament ha incrementat els ingressos de participació dels fons de l'Estat», Eusebio Monzó ha assegurat «que l'actual equip de govern viu de renda, amb l'evolució de projectes encetats per l'anterior executiu local, com ara el Parc Central, que el tripartit ficarà en servici abans d'eleccions».
El regidor popular ha centrat la seua intervenció en la «mancança d'inversions i els projectes pendents d'execució com, per exemple, el poliesportiu de Nou Moles». «No són capaços de dur a terme el seu propi pressupost ni d'atraure altres inversions», ha exhortat Monzó, qui també ha lamentat «que el govern local haja desaprofitat l'oportunitat de convertir La Marina en un centre tecnològic de referència».
Per la seua banda, Joan Ribó i Ramón Vilar, que han rebatut les qüestions plantejades per PP i Ciutadans, han exposat davant de la Corporació les línies fonamentals del pressupost, que serà aprovat definitivament, amb les modificacions pertinents, el pròxim mes de desembre.
Joan Ribó ha contestat que el Pressupost s'ha elaborat conforme les demandes i les necessitats dels diferents servicis, amb les polítiques del Govern de la Nau; i hi ha rebut les crítiques «com a part del guió de l'Oposició, que ha dut a l'Hemicicle uns arguments febles». Pel que fa als assumptes fiscals, ha recordat «que València té un nivell d'impostos molt més baix que altres grans ciutats espanyoles». En fer-se ressò de les inversions, ha explicat que a data d'octubre l'Ajuntament ha executat 54,2 milions d'euros del total de les inversions previstes per al 2018, «més que en 2013 i 2014».
El regidor d'Hisenda, Ramón Vilar, que ha compartit el torn de paraula amb l'alcalde, ha detallat que la pujada de l'Impost de Béns Immobles (IBI) no ha afectat al 99% de la població. Concretament a 4.000 dels 700.000 rebuts. "Intentem que hi haja una pressió fiscal justa per poder prestar servicis i executar inversions, i en eixa línia també treballem amb les plusvàlues».
PLA D'AJUST
L'edil també ha parlat del deute, i ha aclarit que l'Ajuntament ha aprofitat que els diners estan a bon preu al mercat per fer una disminució de l'amortització del deute assumit per complir amb l'anomenat Pla d'Ajust.Al Ple també s'ha donat compte de l'informe de l'interventor general sobre l'execució del Pla d'Ajust, en el qual es recull la disponibilitat econòmica dels recursos pressupostaris per a l'amortització de deute, «quasi 30 milions d'euros, que permeten alliberar València de les limitacions de l'esmentat pla que des de 2012 ha ofegat la ciutat».
MUNICIPALITZACIÓ DE L'EMT I GESTIÓ DE L'APARCAMENT DE BRUGES
En matèria de Desenvolupament Urbà, Vivenda i Mobilitat, el Ple ha aprovat, amb el vot en contra del PP i Ciutadans, el projecte de Municipalització de l'Empresa Municipal de Transports (EMT) i l'ampliació del seu objecte social.El regidor de Mobilitat Sostenible, Giuseppe Grezzi, ha explicat la necessitat d'aquesta última mesura per assumir l'encàrrec, com a mitjà municipal, de gestionar l'aparcament públic Centre Històric-Merca Central, a la plaça Ciutat de Bruges, que també ha sigut aprovat a hui a l'Hemicicle, sense el suport dels grups de l'Oposició.
Segons ha afirmat Grezzi, «eixe encàrrec és la millor opció perquè tinga la sostenibilitat i l'eficiència necessària que requereix una infraestructura pública de mobilitat com eixa, que ha d'ajudar a millorar tota la mobilitat i els servicis comercials en tot l'entorn del centre històric».
El regidor de Ciutadans Narciso Estellés ha assegurat «que allò que va començar com un canvi dels estatuts de l'EMT va ser poc transparent, ja que no va anunciar la voluntat de gestionar un cèntric aparcament i fer-se amb un lobby que, en el cas d'encallar-se, perjudicarà la ciutadania i els comerciants de la zona».
En nom del PP, el regidor Alberto Mendoza, ha manifestat que el seu grup «no considera necessari que l'EMT, sense experiència en la gestió d'aparcaments, assumisca aquesta responsabilitat»; i ha afirmat «que no hi ha cap informe que ho justifique«. «L'EMT hauria de centrar-se en la gestió del transport públic, ja que hi ha altra empresa pública, AUMSA, que seria la idònia per fer-se càrrec d'aquesta dotació», ha argumentat Mendoza que ha assegurat «que Grezzi pren decisions unilaterals amb el vistiplau de Ribó, i sense diàleg amb els seus socis de govern».
Giuseppe Grezzi que ha aportat dades a l'Hemicicle, com els 177 autobusos nous en 4 anys o l'increment del 9% del nombre de viatgers en tres anys, «per parlar de la bona gestió de l'EMT», ha indicat que aquesta empresa ha arribat fins a assumir una nova responsabilitat, igual que altres empreses de transport municipals d'altres ciutats, perquè els seus tècnics han treballat de valent per millorar un servici que, a més, permetrà obrir un nou aparcament al centre abans de Nadal».
El pàrquing Centre Històric-Mercat Central, conegut com l'aparcament de la plaça de Bruges, comptarà amb més de 300 places d'estacionament de rotació, 400 m2 destinats a logística de mercaderies del Mercat Central, repartiment d'última milla i 40 punts de recàrrega per a vehicles elèctrics. En la primera planta es trobarà la connexió amb l'àrea de logística del Mercat Central i altres comerços de la zona. Les següents quatre plantes albergaran les places d'aparcament de cotxes, així com places per a motos i bicicletes.