25n
25N
25N

Parlem com la parlem, una llengua, 10 milions

La Plataforma per la Llengua defensa la unitat de la llengua amb la campanya “Som 10 milions, som una llengua”

Parlem com la parlem, una llengua, 10 milions
16/07/2020 -

Durant molts anys, al territori valencià s’ha intentat utilitzar la riquesa i varietat de la llengua per a justificar nombrosos intents de fragmentació lingüística, negant que el valencià fora el mateix idioma que la llengua catalana, “amb l’objectiu de convertir la nostra llengua en un parlar minoritzat, amb una gramàtica sols utilitzada en texts antics”, assegura la Plataforma per la Llengua. És per això que la Plataforma per la Llengua està portant a terme la campanya “Som 10 milions, som una llengua” per conscienciar, de forma positiva, del gran abast territorial de la nostra llengua, alhora que “demanar signatures per sol·licitar als governs en el nostre domini lingüístic que treballen conjuntament per la llengua comuna i contra la fragmentació lingüística”, ens comenten.

La iniciativa de la Plataforma per la Llengua sorgeix per crear un abans i un després en el context de la llengua, i és que “en els darrers temps la llengua valenciana ha patit nombrosos intents de fragmentació”, que, en alguns casos, aquests intents provenen d’associacions i fundacions que tenen com a únic propòsit de fer més xicoteta la nostra llengua, i en altres, fins i tot, aquest foment del secessionisme lingüístic el fan les mateixes institucions i administracions públiques, “un fet que ho fa encara més greu perquè amb diners dels ciutadans s’ataca directament el patrimoni lingüístic i es menysté el rigor científic i acadèmic dels experts en filologia”, assegura la Plataforma per la Llengua.

“Tot això passa contra una llengua que comparteixen més de 10 milions de ciutadans europeus d’Andorra, Espanya, França i Itàlia”

La llengua que parlem, ja l’anomenem valencià, català, andorrà, gironí o eivissenc, és coneguda acadèmicament i internacional amb el nom de llengua catalana que té un origen mil·lenari i que ha donat lloc a una realitat unitària dins la seua diversitat i d’aquesta manera, la llengua que parlem és, lingüísticament, “una de les llengües més unitàries del seu entorn, especialment si es compara amb d’altres, com ara l’alemany, l’italià, el portugués o el mateix castellà”, declara la Plataforma per la
Llengua.

D’aquesta manera, la Plataforma de la Llengua assegura que “en tots els casos, aquestes denominacions alternatives es refereixen a la mateixa llengua, hui parlada per més de deu milions de ciutadans europeus” igual que ocorre des de Catalunya, el territori valencià, o les Illes Balears, fins a la Catalunya del Nord, la Franja de Ponent, l’Alguer o Andorra.

“Les conseqüències dels intents de trencament de la unitat de la llengua són evidents i negatives per a la mateixa llengua, però, especialment, per a la ciutadania, a qui li surt car i li suposa més maldecaps i li lleva drets lingüístics”, segons ha afirmat Ivan Solivellas, delegat de la Plataforma per la Llengua a les Illes Balears.

En la línia d’aquests intents de trencament de la unitat de la llengua, a instàncies de la Plataforma per la Llengua, el Senat espanyol i les Corts Valencianes, entre altres institucions es van fer ressò d’aquest debat pel qual s’han intentat dur a terme votacions pel reconeixement explícit de la unitat de la llengua. D’aquesta manera, Josep Barberà, president d’Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) comenta que “davant les agressions al valencià cal actuar sense fissures; cap tribunal ens ha de dir com hem de parlar”. Sumant-se a aquesta iniciativa, i efectuant altra evidència de la unitat de la llengua, Més per Mallorca, també ha impulsat aquesta reclamació amb l’entrada de mocions, entre altres, a la cambra valenciana i la cambra alta espanyola.

“Davant les agressions al valencià cal actuar sense fissures; cap tribunal ens ha de dir com hem de parlar”

Fent-se cabuda a les institucions que les uneixen per l’ús de la llengua i en vista de la sentència 634/2020 del Tribunal Suprem, que confirma l’anul·lació dels articles del decret d’usos lingüístics de la Generalitat Valenciana que estipulaven l’ús de la llengua catalana en les comunicacions administratives entre la Generalitat Valenciana i les altres comunitats autònomes que la tenen com a llengua oficial, la Plataforma per la Llengua demana a les institucions catalanes, aragoneses, balears i valencianes que demanen formalment a les Corts Espanyoles el reconeixement a efectes legals, polítics i jurídics de la unitat de la llengua catalana a tots els territoris on és parlada “de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer”, afegeixen.

D’aquesta manera, la campanya “Som 10 milions, som una llengua” de la Plataforma per la Llengua continua en la seua fase de difusió àmplia arreu del domini lingüístic. Les primeres dades d’aquesta campanya, que ja supera les 36.000 adhesions i està generant debat social als mitjans de comunicació i a les xarxes socials, “és exposar que la llengua que ens uneix amb Catalunya i Balears gaudeix d’una diversitat de parlars diferents que l’enriqueix i el fa encara més fort” però que, tot i la diversitat, en total som més de 10 milions de persones que parlem una mateixa llengua.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

vint − cinc =