La Plataforma en defensa de l'ensenyament públic ha realitzat una valoració "positiva" de l'inici de curs en la Comunitat Valenciana, "que ha sigut menys caòtic del que es pensava i que ha estat, en línies generals, ben planificada per les administracions i la comunitat educativa en general".
"Els plans de contingència estan funcionant i s'ha demostrat que, a hores d'ara, els centres educatius no són focus de contagi i la incidència de casos positius és mínima", afig el col·lectiu en un comunicat.
No obstant això, la Plataforma veu "un clar desequilibri entre l'inici de curs en Primària i Secundària atés que en aquella etapa els protocols són més fàcils d'aplicar i on l'administració, equips directius, AMPA i en general les comunitats educatives han fet un gran esforç".
Així mateix, sobre Secundària, adverteixen que "preocupa la no presencialitat a les aules destacant que la desigualtat serà notable atés que en uns centres s'ha implantat el cent per cent de presencialitat i a unes altres no".
"Més notable encara --apunten-- en segon de Batxillerat, on a més es preparen les proves de l'EBAU. Tot això sumat que la baixada de ràtio i els desdoblegues s'han produït sobretot en la pública i no en la concertada, la qual cosa genera greuges comparatius".
A més, la Plataforma considera que el govern autonòmic ha de fer "un sobreesforç respecte de la universitat, donada la clara diferència en com s'ha desenvolupat l'inici de curs en Primària i Secundària" respecte de l'educació superior.
La Plataforma manifesta que el sistema universitari públic està "infrafinançat de fa dècades i aquesta realitat dificulta que les administracions puguen emprendre les mesures necessàries enfront de la situació actual".
"Cal incidir i implementar recursos per a pal·liar moltes manques quant a ràtios, bretxa digital, seguretat, etc. Es tracta de pal·liar no sols els problemes conjunturals, també els estructurals, ja que la Covid no ha fet més que agreujar una crisi educativa que existeix de fa dècades", apunten.
Finalment, considera que són necessàries, "no sols ara sinó sempre, polítiques de defensa de l'escola pública per a revertir les retallades, com a reducció de la ràtio d'alumnat per aula i nivell, la reducció de les hores lectives del professorat, entre altres". A més, han de tindre com a objectiu "la revisió i adequació de les infraestructures, la defensa de l'ensenyament en valencià i el desenvolupament de moltes més accions que milloren les condicions de l'escola pública, de l'alumnat, les famílies i del professorat".
REUNIÓ AMB VICENT MARZÀ
La Plataforma avança que demanarà una reunió amb el conseller d'Educació, Vicent Marzà, per a analitzar el document de propostes educatives enfront de la Covid que l'entitat va entregar el mes de juliol. Un document que ha posat en relleu "una ineludible major inversió a l'escola pública, però que també subratlla la feblesa del sistema educatiu, ja que la figura de la infermera escolar no s'ha contemplat i és necessària; que el punt més feble continua sent l'alumnat més desfavorit i la falta de suport tecnològic, la qual cosa fa que la bretxa digital continue sent present".
"Hem d'aconseguir que la pandèmia siga el punt de partida perquè l'escola pública siga valorada com cal. La pandèmia ha posat de manifest que l'escola pública és la que garanteix la igualtat real d'oportunitats, cal cuidar-la", assevera el president de FAMPA-València i portaveu de la Plataforma, Rubén Pacheco.
La Plataforma en defensa de l'ensenyament públic està integrada per FAMPA-València, STEPV, FE CCOO PV, FeSP UGT PV, Escola Valenciana, Cavecova, CGT, FAAVEM, FEPV, BEA, Campus Jove, Sindicat d'Estudiants, SEPC, FEU, FdE, Acontracorrent, Associació de Directors de Primària, Associació de Directors de Secundària, Moviments de Renovació Pedagògica, ADIDE, FAMPA-Enric Valor, FAMPA-Penyagolosa i València Laica.