La Plataforma per la Llengua manifesta el seu descontentament per l'anul·lació d'onze articles del Decret 6/2017 de la Generalitat Valenciana, que regula l'ús del castellà i del valencià en l'administració pública autonòmica. L'ONG del valencià considera molt greu la reiterada interferència política del poder judicial en les polítiques de normalització lingüística i celebra que la Generalitat Valenciana hagi anunciat que estudia de presentar un recurs contra la sentència. Tanmateix, insta el Consell a trobar els mecanismes legals i jurídics per mantenir intactes els drets lingüístics dels valencians entretant.
La sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) naix arran d'un recurs presentat pel Partit Popular. «Ja són diverses les sentències judicials que paralitzen polítiques de normalització lingüística. És gravíssim que no es respecte la voluntat de la societat valenciana. El Consell ha de garantir que el valencià siga la llengua pròpia de l'administració», defensa Manuel Carceller, delegat de la Plataforma per la Llengua al País Valencià.
La sentència del TSJCV ha anul·lat els preceptes de la llei que atorgaven un ús preferent del valencià en aspectes com les notificacions en els tràmits administratius; la retolació d'edificis i dependències públiques; la comunicació entre els empleats públics i la ciutadania; les publicacions i la publicitat institucional; els contractes amb proveïdors; la retolació de carreteres, camins i altres dependències; i els serveis d'interès públic que depenen d'entitats locals. La Plataforma per la Llengua vol recordar que només un 46% del personal de la Generalitat Valenciana sap escriure en valencià, una dada que ja recollia l'InformeCAT 2018. Això significa que si una llengua està discriminada en l'atenció a la ciutadania davant l'administració valenciana és el valencià i que és surrealista i malintencionat que s'haja anul·lat un decret que pretén equilibrar l'ús del valencià amb el del castellà.
La Plataforma per la Llengua considera, a més, que l'exigència que la Generalitat Valenciana s'adrece en castellà als governs de Catalunya i les Illes Balears obstaculitza uns enviaments entre administracions que comparteixen una llengua comuna i recorda que haurien de ser les administracions receptores les que donessen validesa o no als documents que reben. Així doncs, la voluntat del TSJCV és imposar l'ús únic del castellà per anul·lar la principal força que té la llengua catalana: l'ús que en fem els parlants d'arreu del domini lingüístic. La sentència és un atac, en definitiva, a la nostra unitat.