Fa quasi un any, el juny de 2018, va eixir a exposició pública el la versió preliminar del PEP de Ciutat Vella, és a dir, el seu Pla de Protecció Especial. Després de propostes, al·legacions, canvis i exposició a la ciutadania, es preveu la seua posada en marxa en els pròxims mesos. Es tracta d'un pla que afectarà nombrosos aspectes del Centre històric de València, des de les terrasses dels bars i el comerç tradicional fins a les llicències dels pisos turístics. La seua despesa prevista és de 72,9 milions d'euros.
El pla, ja ultimat, pretén valorar el patrimoni i història del districte amb la limitació, entre altres coses, de noves llicències per a hotels o pisos turístics. Unes propostes, no obstant això, que no han agradat a les principals associacions de veïns, Amics del Carmen i Veïnat en perill d'extinció, perquè consideren que "expulsa al veïnat".
Tres grans apartats componen el PEP: ordenació, patrimoni i gestió; equilibri de dotacions i regulació d'usos i activitats; infraestructura verda, espai públic i paisatge urbà. Dins del primer apartat està una de les grans reivindicacions veïnals que van marcar les anteriors legislatures: recuperació d'àrees degradades.
Aquesta recuperació contempla la inclusió de nous edificis 'no monumentals' però que seran subjectes de restauració per a "incrementar el valor patrimonial i ambiental del Conjunt Històric".
Les terrasses de Ciutat Vella
Segons l'Estudi de Viabilitat Econòmica, el conjunt d'inversions del PEP té un cost total de 72.882.736,19 euros. 2,8 milions d'euros aniran directament a l'"obtenció de zones verdes" i la seua urbanització. És per exemple el cas de la Plaça dels Navarros i Plaza de l'Àngel, dos xicotets enclavaments pròxims a la Torre de Serrans, lloc en el qual també es restaurarà una torre adossada a la Muralla Musulmana.La principal partida, de 49,5 milions d'euros, és la dedicada a l'"obtenció d'equipaments dotacionals i edificació o rehabilitació d'aquests", és a dir, nous espais en l'emplaçament històric per a serveis públics.
Es retiraran, a més, les gasolineres de Ciutat Vella situades en el Parterre, Guillem de Castro i Xàtiva. Per a això anirà destinada la partida més xicoteta de 181.197 euros.
Un dels elements del PEP que més controvèrsia ha causat tracta les terrasses de negocis de restauració. "Ha d'abordar-se el problema que genera l'ocupació de l'espai públic per extensió del negoci o activitat privada com és el cas de les terrasses [...] i altres elements que envaeixen l'espai públic", argumenta el pla.
Diferents plataformes d'hostalers denuncien que, amb l'actual Govern municipal, es perdran milers de llocs de treball a causa de les limitacions a les terrasses, alguna cosa que "se suma" a l'aplicació de 'Zona Acústicament Saturada' del Carmen, que limita horaris amb la finalitat d'evitar sorolls durant la matinada. L'Ajuntament proposa l'obligació a les terrasses de deixar un espai de 3 metres lliures en aquells casos que es troben al costat d'un monument o edifici protegit, amb la finalitat d'evitar la seua deterioració. Això afecta nombroses terrasses del cas antic, com pot ser el cas dels negocis del Carrer Caballers. En el cas de les places les terrasses no podrien ocupar més d'un 20% i estar a 1,8 metres de la façana.
"Ànsia depravadora"
Segons el mateix estudi econòmic, aquests costos seran assumibles per a la Casa Consistorial sempre que es realitzen a "mitjà termini". Totes les millores, rehabilitacions i construccions, es plantegen per a un període de 20 anys. També es recullen en el programa zones on es crearan noves dotacions sanitàries i escolars a càrrec de la Generalitat.Encara que el PEP protegeix a milers d'edificis -2.250 immobles abans de les modificacions-, per a les principals associacions de veïns de Ciutat Vella això és insuficient i es "expulsa al veïnat". Des de Veïnat en perill d'extinció, a principis de mes, van titllar d'"estafa" les propostes del PEP perquè, asseguren, encara es contemplen 70 llicències a hotels i apartaments turístics. Una altra associació, Amics del Carme, detallen que el Consistori no restringeix de forma adequada "l'ànsia depravadora" del sector hoteler.