La plaça del Mercat de València acull des de hui, Dia Internacional Contra la LGTBIfòbia, una placa en homenatge a Margarida Borràs, un referent del moviment transsexual per ser el primer cas documentat de tortura i mort a València per identitat de gènere, ja que va ser ajusticiada, a l'esmentada plaça, per la Inquisició del segle XV que la va executar per la seua condició de dona transsexual.
L'alcalde de València, Joan Ribó, acompanyat de la regidora d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Isabel Lozano, el regidor de Comerç, Carlos Galiana, i el regidor de Govern Interior, Sergi Campillo, han assistit hui a la descoberta d'aquesta placa de commemoració que, ubicada en enfront de l'església dels Sants Joans, també pretén recordar totes les víctimes de l'homofòbia, la transfòbia i la bifòbia.
En la seua intervenció, l'alcalde ha recordat que, tal com documenta el dietarista Melcior Miralles, "el 28 de juliol de l'any 1460, en el Mercat de València, penjaren a Margalida, la qual era home, i dient-li Miquel Borràs, fill d'un notari de Mallorca, anava vestit com a dona..." ; i ha aclarit que aquest fet, "un dels més cruels i vexatoris dels esdevinguts a la ciutat a l'hora de penalitzar el dret a la mateixa identitat de gènere, va ocórrer al mateix espai que hui el Govern de la Nau es manifesta, de nou, contra qualsevol tipus de discriminació".
"Una llarga història la d'aquesta plaça, que també ha vist jutjar, condemnar i executar, penjades o cremades, a persones, a valencianes i valencians, a raó del seu pensament i idees, la seua religió, la seua consciència", ha continuat l'alcalde en reiterar la voluntat de l'equip municipal "de fer de València un espai lliure de transfòbia, d'homofòbia, de lesbofòbia, de bifòbia. Una ciutat lliure d'odi".
L'alcalde ha lamentat "que la pedagogia del terror no va ser només cosa de l'Edat Mitjana. Fa pocs anys –ho hem de recordar-, el franquisme va reviscolar la seua persecució amb aquella nefanda "Ley de vagos y maleantes" i la posterior "Ley de Peligrosidad Social", que va reprimir i destrossar milers de vides de persones, que encara estan entre nosaltres. I la persecució es va estendre més enllà, fins i tot en període democràtic".
Per això, ha defensat, "l'Ajuntament de València treballa perquè València siga un referent en la lluita contra la discriminació al col·lectiu LGTBI, en la visibilitat de la diversitat, i en l'eliminació de qualsevol tipus de discurs d'odi". "I com a mostra d'eixe compromís per la igualtat real i la defensa dels drets humans fonamentals aprovàrem en el Ple d'abril del 2016 una moció per la visibilitat lèsbica, reconeguérem el treball de Lambda amb la Medalla d'Or de la Ciutat en 2016 per la defensa dels drets de les persones LGTB, o impulsem de manera activa aquestes polítiques públiques des de diferents delegacions, però sobretot des de la regidoria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, que està treballant en un conveni de col·laboració amb Lambda per al desenvolupament d'activitats, com ara la celebració del pròxim Dia Internacional de l'Orgull LGTBI".
Per últim, Joan Ribó ha explicat que la mort de Margarida Borràs, que és considerada com un referent entre la nostra activa comunitat de persones LGTB, "també ha de ser un referent de lluita pels drets humans", i ha assegurat "que l'odi i la violència cap al col·lectiu LGTB són encara ben vius, de vegades més a prop del que pareix: als nostres propis carrers, a les escoles, als centres de treball, als estadis esportius o a les xarxes socials, per posar alguns exemples".
"Si bé, ha conclòs, aquest Ajuntament treballa per una València diversa i inclusiva, una ciutat més lliure on Margarida Borràs haguera pogut viure dignament com la dona que era".
A més de participar en aquest acte homenatge a la primera persona executada per identitat de gènere de la que es té constància, l'equip de govern municipal, amb motiu del Dia Internacional Contra la LGTBIfòbia, ha marcat vora de mig miler d'enclavaments de diversos espais municipals amb adhesius que incorporen un text, que indica que el ciutadà o la ciutadana es troba en un espai lliure de masclisme i LGTBIfòbia, i dues mans, una pintada de color morat, referència en la lluita contra la violència masclista, i una pintada amb els colors de l'arc de sant Martí, símbol del col·lectiu LGTBI.
D'aquesta manera, els espais municipals, que la ciutadania els ha de percebre com a llocs segurs per a totes i tots, es converteixen en referents en la lluita contra qualsevol tipus de discriminació.