Piscines d'almenys deu municipis valencians afectades per actes vandàlics

Piscines d'almenys deu municipis valencians afectades per actes vandàlics
10/08/2019 -

Almenys una desena de localitats de la província de València i una de Castelló s’han vist afectades per actes vandàlics en les piscines municipals en el que va d’estiu, la majoria d’ells registrats a la fi del passat mes i consistents principalment en presència de femta en l’aigua.

Per a les poblacions on s’han produït aquests casos suposa un “perjudici econòmic per a les arques municipals”, segons ha recalcat el primer edil d’Albuixec i president de la Mancomunitat de l’Horta Nord, José Vicente Andreu. En aquesta comarca s’ha registrat un acte d’aquest tipus en la piscina de Museros.

Per part seua, des de la Federació de Socorristes es creu que es pot estar “unflant massa” la situació i generant un “contagi” de joves que, “per seguir el repte” –en al·lusió a la possibilitat que es tracte d’un desafiament viral a través d’internet– vulguen fer la “ximpleria”.

A la província de València, localitats com Catarroja, Massanassa, Rafelguaraf, Paiporta, Almàssera, Tavernes Blanques, Museros, Riba-roja de Túria o el Barri del Crist –entre Aldaia i Quart– i també la castellonenca de Sogorb han hagut de desallotjar i tancar les seues piscines per la presència de femta o per un altre tipus d’actes incívics com el llançament d’hamaques o de tests plens de terra a l’aigua.

En alguns casos, fins i tot en més d’una ocasió. És el que ha ocorregut a Massanassa, on la presència de femta ha obligat a tancar la piscina en tres ocasions diferents, la primera vegada el 5 de juliol, i Sogorb (Castelló), amb un tancament en la piscina municipal i un altre en la de la pedania de Cárrica la setmana passada.

Aquestes situacions suposen, segons fonts consultades per Europa Press, un fet aïllat en un lloc concret que seria sancionable administrativament però que no implica una responsabilitat penal perquè, perquè era considerat un delicte mediambiental, ha de suposar un greu risc per a una àmplia part de la població o que afecte una zona protegida de valor ecològic.

MESURES

Per a tractar de frenar aquest tipus d’actes vandàlics, alguns ajuntaments han adoptat mesures com la identificació amb DNI o el registre d’objectes i pertinences dels usuaris abans d’accedir al recinte de la piscina, com és el cas de Tavernes i Catarroja.

En aquest sentit, el president de la Mancomunitat de l’Horta Nord ha recordat “el perjudici que comporten aquests actes vandàlics per a les arques municipals”, que obliguen al buidatge i posterior ompliment del got de la piscina i a l’aplicació d’un tractament de xoc de clor, tal com estableix el protocol sanitari per a aquests casos, un cost que és assumit pels consistoris.

No obstant això, aquest tipus d’actuacions “es donen amb més freqüència en les piscines descobertes”, a causa de la menor vigilància i control del qual disposen, mentre que les piscines cobertes “estan més controlades”, segons ha explicat Andreu en declaracions a Europa Press.

“S’ESTÀ UNFLANT LA SITUACIÓ”

Per part seua, el responsable de formació de la Federació de Salvament i Socorrisme de la Comunitat Valenciana (FSSCV), Salvador Perelló, ha lamentat que s’estiga “unflant massa” la situació i ha assenyalat que la veu d’alarma pot portar al fet que “graciosos”, sobretot joves motivats per “seguir el repte”, facen la “ximplesa”.

Perelló ha restat importància a quan es produeixen aquests casos: “Es lleva l’excrement i no suposa res per a la salut, ja que les piscines compten amb sistemes que depuren l’aigua”.

Aquests actes se sumen als tancaments de platges valencianes durant aquest estiu per la presència del bacteri Escherichia coli (E. coli) per damunt dels nivells permesos en l’aigua, que ha motivat a la Generalitat i ajuntaments a plantejar-se posar en marxa un pla per a localitzar “punts negres” i dur a terme la instal·lació de xarxes de clavegueram i connexions a xarxes de depuració.

“No és el mateix el que està ocorrent a les platges de València que en les piscines”, ha destacat Perelló. Les barraques i els horts que no tenen depuració porten els excrements al mar a través de les séquies i això puja el nivell dels bacteris E. coli –que viuen en els intestins de les persones i dels animals sans– perquè no es netegen.

“CAP MENA DE PROBLEMA PER A LA SALUT”

En aquesta línia, el decret 85/2018 de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública pel qual s’estableixen els criteris higiènic-sanitaris aplicables a les piscines d’ús públic, estableix que el valor paramètric d’E. coli ha de ser de 0 UFC o NMP (Número més Probable) en 100 ml i que la freqüència mínima de control és d’almenys una vegada al mes en laboratori.

A més, la norma estableix que “en cas de sospita o constatació d’incompliment del valor paramètric, es tancarà el got i es posaran les mesures correctores oportunes perquè no existisca un risc per a la salut dels banyistes”.

No obstant això, segons el responsable de la Federació de Salvament i Socorrisme de la Comunitat Valenciana, l’aigua de les piscines està ben tractada i “no hi ha cap mena de problema per a la salut”: “Que la gent no s’alarme”, ha suggerit Perelló. A més, ha insistit que els xiquets “no vagen sense vestit de bany” a les piscines.

D’altra banda, ha subratllat el caràcter fictici dels productes que puguen marcar en un cercle roig al voltant de la persona que defeca o s’orina en una piscina. “És un mite, no existeix un producte que puga fer això com en les pel·lícules”, ha conclòs.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

sis + vint =

sagunt a escena 2019
turismo salou