Personal investigador de la Fundació Fisabio, la Universitat de València (UV), la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF) i CIBEResp, liderats per Institut de Recerca Biomèdica de Girona (Idibgi), acaben de publicar en la revista 'Cell Metabolism' els resultats d'un estudi que relaciona la memòria immediata i recent amb la presència d'uns certs bacteris intestinals (conegudes globalment com a microbiota intestinal).
Confirmen d'aquesta manera, diversos estudis que van demostrant des de 2006 que l'obesitat mòrbida s'associa a una deterioració de la memòria immediata i recent.
"L'estudi posa en evidència interessants connexions entre la composició de la microbiota intestinal i el rendiment cognitiu, i contribueix a comprendre millor el diàleg metabòlic entre el nostre cervell i els bacteris que conviuen amb nosaltres", ha destacat José Manuel Fernández-Real, que lidera el projecte i és catedràtic de Medicina de la Universitat de Girona (UdG), cap del Grup de Nutrició, Eumetabolisme i Salut del Idibgi, entre altres càrrecs.
L'estudi, que té per títol 'L'obesitat afecta la memòria de treball i a curt termini a través del metabolisme dels aminoàcids aromàtics induït per la microbiota intestinal', s'ha registrat com una patent europea i s'ha dut a terme amb una cohort de 130 persones voluntàries, tant obeses com no obeses, dels qui s'ha analitzat, entre altres variables, la microbiota intestinal.
Segons l'investigador de Fisabio-Salut Pública, del CIBEResp i catedràtic de Genètica de la UV Andrés Moya, "els resultats d'aquesta investigació s'han relacionat tant amb diversos tests cognitius com amb la mesura del volum de determinades àrees cerebrals implicades en la memòria, mesures per ressonància magnètica".
En assajos posteriors, ha comentat Pérez Brocal (investigador de Fisabio-Salut Pública i del CIBEResp) "es va dur a terme el trasplantament de microbiota fecal de 22 de voluntaris de la cohort d'estudi, 11 amb baixa i 11 amb alta puntuació en els tests de memòria, a ratolins lliures de microbiota.
L'objectiu era valorar el seu efecte sobre la memòria recent dels rosegadors. Ací hem pogut comprovar que la microbiota trasplantada de pacients amb obesitat mòrbida redueix la puntuació en els tests de memòria dels ratolins".
Per a Rafael Maldonado, de la UPF, "la possibilitat de canviar trets de memòria en ratolins mitjançant el trasplantament de microbiota humana destaca el potencial interés de modificar la microbiota amb finalitats terapèutiques en pacients obesos amb alteracions cognitives".
En la circulació sanguínia es troba el triptòfan en condicions normals, un aminoàcid aromàtic que resulta bàsic per a la "síntesi" de neurotransmissors. Amb aquest treball s'ha descobert que les persones amb obesitat mòrbida, que tenien menor memòria recent, també tenien menys triptòfan en la circulació sanguínia.
D'altra banda, la producció d'algunes vitamines depén dels bacteris de la microbiota. Les persones amb obesitat tenien determinats bacteris que metabolitzaven la vitamina B1 en paral·lel a la disminució de memòria immediata i recent.
En referència a l'hipocamp, ja es coneix que la seua grandària està relacionada amb la memòria de l'individu. En l'estudi es va observar que les persones amb obesitat tenien un hipocamp més xicotet. A més, es va comprovar que la grandària de l'hipocamp s'associava a la presència de determinats bacteris de la microbiota intestinal.
Com que s'ha establit una relació entre la dieta i la presència de determinats bacteris intestinals, aquests resultats possibilitarien el desenvolupament de dietes que puguen millorar el rendiment cognitiu i la memòria, així com la modificació de la microbiota amb finalitats terapèutiques.