La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, ha indicat que dins d'aquest últim àmbit el seu departament es marca com a objectiu "exhumar totes les fosses" comunes "de la Comunitat Valenciana" en les quals hi ha represaliats del franquisme.
"Ací volem arribar", ha assenyalat, al mateix temps que ha considerat que "és una qüestió d'emergència social" i ha destacat la necessitat de recuperar restes de persones les famílies de les quals busquen "des de fa molts anys". La consellera ha mostrat d'aquesta manera, en una entrevista a Europa Press, la seua intenció de continuar la labor que durant la passada legislatura va iniciar en la Diputació de València com a responsable de Memòria Històrica.
"Espere des de la conselleria continuar desenvolupant aqueix treball i anar a més enllà amb aqueixes polítiques. És un privilegi poder fer-lo", ha indicat. Pérez Garijo ha considerat una "sort" haver pogut iniciar aqueixa labor des de la corporació provincial i seguir-la ara des de l'administració autonòmica després de "molts anys sense haver-se fet polítiques d'aquest tipus".
En aquesta línia, ha valorat la possibilitat de desenvolupar aquestes accions "des de l'àmbit institucional" i ha considerat que és "una obligació de les administracions" actuar en aquest camp. La titular de Qualitat Democràtica ha ressaltat que "hi ha moltes coses pendents que s'han de cobrir des de les administracions" en matèria de memòria històrica per a "tancar ferides, avançar en democràcia i aconseguir una més forta i plena".
"Hi ha associacions que han estat fent un treball increïble durant molts anys per a mantindre viva la memòria i per a fer polítiques de memòria, de justícia i de reparació però el que feia falta és que les administracions s'involucraren", ha manifestat la consellera.
"Quan comencem amb les subvencions de les exhumacions només existia l'Associació de Familiars de la Fossa 113 --de Paterna (València)-- perquè com era difícil exhumar i no hi havia recursos. Només es donaven alguns casos com aquest en el qual els familiars s'havien ajuntat per a fer-ho possible", ha explicat.
Referent a això, Pérez Garijo ha agregat que a partir de traure "línies de subvencions per a exhumacions, van començar a crear-se moltíssimes associacions de familiars de fosses". "Quan els familiars han vist que hi ha possibilitats de fer allò que ells estaven esperant durant tant temps i alguna cosa davant el que s'havien resignat, hi ha hagut un moviment important", ha comentat.
Rosa Pérez Garijo ha valorat, igualment, el "treball important" fet per a recollir "testimoniatges orals, la memòria oral", de "testimonis vius", relacionada amb la Guerra Civil i les seues conseqüències, així com les accions dutes a terme en Instituts d'Educació Secundària per a donar a conéixer "als més joves" la "història més fosca i recent d'aquest país".
"CONTINUAR" I "AVANÇAR"
De la mateixa manera, ha ressaltat la labor feta en l'anterior mandat des de la Generalitat, a través de la Conselleria de Justícia, amb mesures com la Llei de Memòria Democràtica" i ha insistit que des del seu departament es treballarà en la mateixa línia per a "continuar" la labor "i a avançar"."Des de la Diputació de València hem fet moltes coses, des de la Generalitat també s'ha treballat i ara toca fer-ho des de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica perquè les polítiques arriben a tot el territori" autonòmic, ha declarat. "Com a objectiu ens marquem exhumar totes les fosses de la Comunitat Valenciana. Ací volem arribar", ha insistit la consellera.
"NI UN MINUT MÉS"
Rosa Pérez Garijo ha asseverat que "han passat més de 40 anys des de la mort de Franco i en molts casos, 80 o més anys des que es van produir els afusellaments", després del que ha considerat que "és una qüestió d'emergència social" seguir la labor iniciada tenint en compte que "les famílies no poden esperar ni un minut més"."Per al meu és molt sensible que hi haja fills i filles que han estat tota la vida sense aqueix duel que no van fer. Totes les cultures tenen els seus mecanismes per a tractar el duel i en els casos dels afusellaments durant la repressió franquista, els familiars no podien ni vetlar, ni fer el duel, ni plorar. És necessari tancar això. No podem esperar molt més", ha manifestat.
Al seu torn, la responsable autonòmica ha indicat que cal pensar també que "segons passa el temps, cada vegada és més difícil traure ADN" per a localitzar als desapareguts i identificar les restes. "És una qüestió que ha de ser prioritària", ha assegurat la consellera de Qualitat Democràtica.