La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, ha qualificat de "molt positiu veure com avancen en cada territori determinades polítiques no sols des del punt de vista de la memòria democràtica sinó també des del punt de vista patrimonial i turístic".
La consellera Rosa Pérez Garijo i l'alcalde d'Argelita, Aitor Balfagón, s'han reunit a l'ajuntament de la localitat i posteriorment s'han desplaçat al refugi antiaeri de la Guerra Civil del municipi, on han realitzat una visita per l'interior.
Pérez Garijo ha ressaltat el valor que té el fet de recuperar un refugi que estava davall terra i que han localitzat gràcies als testimonis de la gent més major del poble.
L'objectiu, quan es realitze la inauguració del refugi, és convertir-lo en un centre d'interpretació "per a explicar als més joves el que va ocórrer en aquell temps tan fosc i tan recent del nostre país", ha afirmat la consellera de Qualitat Democràtica.
Refugi d'Argelita
El refugi, situat a la plaça de la Santa Cruz d'Argelita, va ser construït en 1937 i excavat directament per la població per a protegir-se dels bombardejos. Té una profunditat de cinc metres i disposa d'una galeria i diverses sales que permetien albergar unes 200 persones.Argelita va ser part del front bèl·lic durant huit mesos en el transcurs de la Guerra Civil. El riu que travessa el seu terme municipal va separar durant aquell temps als dos exèrcits. El refugi antiaeri va estar obert fins al 22 de juliol de 1938, quan els veïns i veïnes van tapiar l'entrada, tot cobrint-la de terra perquè no fóra descoberta per les tropes franquistes que van ocupar el poble.
La localització de l'entrada del refugi es va produir el mes d'octubre passat gràcies al testimoniatge de dues veïnes que l'havien utilitzat quan eren xiquetes. Les escales estan intactes i l'objectiu és continuar amb el projecte d'adequació i reconstrucció per a fer-lo visitable.
El projecte de localització i posada en valor del refugi antiaeri d'Argelita ha comptat amb una subvenció de la Conselleria de Qualitat Democràtica de 13.382 euros que ha permés la localització del mateix mitjançant tècniques de georadar.