caixa popular

Per què sí a la Llei de l’Horta

05/02/2018 -

Disset anys després que la majoria absoluta del Partit Popular a les Corts Valencianes menyspreara les més de 118.000 persones que donaren suport a la Iniciativa Legislativa Popular per la protecció de l’Horta, sense ni tan sols admetre-la a tràmit parlamentari, aquesta setmana les Corts Valencianes debatrem amb detall el projecte de Llei de la Generalitat Valenciana de l’Horta de València. Aquesta llei te un doble objectiu: la protecció de l’espai agrari de l’Horta front l’expansió i l’especulació urbanística i crear les condicions necessàries per garantir la viabilitat a llarg termini de l’activitat agrària i unes condicions de vida i treball dignes pels llauradors i llauradores, la pedra angular per al futur de l’Horta.

Sense dubte hi ha moltes raons per protegir l’Horta: des de les històriques i identitàries fins la prevenció dels efectes negatius del canvi climàtic sobre el territori i la població. Però, m’agradaria ressaltar-ne una que, de vegades, no apreciem en tota la seua amplitud. L’Horta de València és un dels pocs espais d’agricultura periurbana que resten al món. Això vol dir que a València i els pobles de l’Horta Sud i l’Horta Nord més d’un milió i mig de persones tenim a la mà un rebost d’aliments frescs, de gran qualitat, variats i saludables, producte de segles de saviesa i treball dels homes i les dones que han sabut gestionar i conservar el sòl fèrtil i l’aigua de la Vega del Túria, creant un agroecosistema productiu i divers, i un paisatge únic.

Durant les últimes dècades, els llauradors i llauradores de l’Horta han fet front a molts entrebancs. Des de la inseguretat jurídica, derivada de l’especulació urbanística que provocà la pèrdua de sòl agrari sota el ciment de projectes urbanístics, fins la manca de rendibilitat d’unes collites subjectes a un mercat cada vegada més globalitzat, on les regles i els beneficis estan del costat dels grans intermediaris i els costos els assumeixen els productors. A això també contribuí l’absència de serveis de suport bàsics a l’activitat agrària com la guarderia rural eficaç, la recollida de residus agrícoles, l’assessorament i formació agrícola i comercial, o la gestió de terres per fer viables les explotacions.

El resultat ha derivat en l’envelliment de la població activa agrària, l’agricultura a temps parcial i camps abandonats. En resum, molt pocs incentius per a incorporar persones joves, inversions, nous coneixements i innovacions a l’agricultura de l’Horta. Aquesta és l’altra cara de la moneda de la política del ‘pelotasso’ urbanístic, la corrupció i el finançament il·legal que perpetraren els governs del Partit Popular durant més de 20 anys: la no-política d’ordenació del territori i la no-política agrària.

La Llei de l’Horta que ara estem debatent a les Corts posa les bases per revertir aquesta situació d’abandonament i deixadesa heretada, malgrat que el PP i també Ciudadanos -que l’any passat tingueren l’ocurrència de voler fer un parc temàtic per tal de salvar l’Horta- s’han posicionat frontalment contra aquesta llei.

En primer lloc, estableix un marc d’ordenació territorial supramunicipal que protegeix el sòl agrari front el creixement urbà descontrolat, fixa les pautes per garantir que la resta d’usos del territori siga compatible amb l’activitat agrària, i crea les condicions per facilitar la recuperació de les zones d’horta degradades.

En segon lloc, promou el desenvolupament de mecanismes d’intermediació de terres com banc de terres, arrendaments, cessions d’ús o custòdia del territori, perquè les terres actualment abandonades puguen trobar mans que les treballen; i els joves que busquen terres on construir el seu futur, les troben amb facilitat. I també estableix un règim de tractament del sòl agrari infrautilitzat molt similar al que ja està funcionant en Castella i Lleó, en què els propietaris de la terra comptaran, com a mínim, amb un període de dos anys per triar cóm volen gestionar les seues terres perquè estiguen correctament mantingudes –sense generar perjudicis als cultius contigus, per plagues o incendis- o en producció, ja siga directament o través d’arrendament o cessió a tercers.

En tercer lloc, estableix un pla de desenvolupament agrari mitjançant el qual es crearà una marca de qualitat per als productes de l’Horta, es potenciarà la comercialització, es fomentaran activitats que complementen les rendes agràries, s’articularan serveis com la guarderia rural, la recollida de residus agrícoles, el manteniment de camins i xarxes de regadiu o l’assessorament i formació agrària. I a més a més, aquesta llei també redueix la burocràcia eliminant el tràmit de la declaració d’interès comunitari quan s’hagen de fer construccions vinculades a l’activitat agrària, com un sequer de xufes, per exemple.

En quart lloc, crea un organisme gestor de l’Horta, que es configura com a una mena de Consell de Consells Agraris, amb participació de les administracions públiques i en el qual les entitats agràries tindran pes específic per dinamitzar les línies d’actuació i mesures incloses en el Pla de Desenvolupament Agrari. Tot això amb l’objectiu de garantir la sostenibilitat de l’activitat agrària, la millora dels ingressos i les condicions de vida de les persones llauradores i el relleu generacional en l’agricultura de l’Horta.

Durant aquests dos anys i mig, des de Compromís hem impulsat iniciatives municipals per portar l’horta a la ciutat, als pobles i als mercats, per revitalitzar l’activitat agrària millorant la gestió dels serveis agraris i reduint les càrregues fiscals. Aquesta llei genera un marc de col·laboració i coordinació a escala supramunicipal per potenciar les iniciatives locals.

Som molt conscients que la política agrària no cap en una sola llei. Però aquesta llei ens brinda l’oportunitat de desenvolupar una veritable política agrària per revitalitzar l’Horta com a espai agrari d’alt valor social, econòmic, natural i històric, en benefici dels llauradors i llauradores i de totes les persones que vivim i gaudim d’ella. Anem fent camí, amb pas ferm, treballant pel futur de l’espai agrari i dels homes i dones que donen la vida i l’essència a l’Horta.


mostra viva 2018

xs puzol

Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

dos + 7 =

Paiporta
exposicion caps tallats
Tardor
cultura als barris