Per L'Horta mantindrà accions judicials contra l'ampliació de la V-21 fins a la seua "paralització definitiva"

Per L'Horta mantindrà accions judicials contra l'ampliació de la V-21 fins a la seua "paralització definitiva"
03/07/2019 -

L’associació ecologista Per L’Horta pretén mantindre les accions judicials contra l’ampliació a tres carrils de l’autovia V-21 en el tram Carraixet-València, a la província de València, fins a la “paralització definitiva” del pla.

També exigeix que “els terrenys vacants que integren la qualificació de ZAL (Zona d’Actuació Logística) ‘fantasma’ servisquen com a element de connexió verda entre el parc natural del Túria i el de l’Albufera”, així com la recuperació per a ús públic d’aqueixos terrenys mitjançant “un acord entre les administracions implicades i la societat civil”.

Després que el Ministeri de Foment haja donat llum verda de forma definitiva a l’expedient d’informació pública del projecte i haja ordenat l’expropiació dels terrenys necessaris, Per L’Horta espera obtindre “la paralització judicial de qualsevol intent de construir en la ZAL mentre se substancie el procediment davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV)”.

Fins llavors, recorda que el recurs que va interposar contra l’aprovació del Pla Especial de la ZAL del port de València sobre sòl d’horta protegida va ser admés a tràmit pel TSJCV el passat 27 de febrer, amb el que denuncia que “l’administració autonòmica està demorant la remissió de l’expedient complet que permetrà donar curs al procediment judicial”.

Davant aquesta situació, explica que es va dirigir recentment a l’alt tribunal valencià per a sol·licitar que reclame a la Conselleria de Política Territorial que complete l’expedient administratiu per a poder formalitzar la demanda contra el Pla Especial de la ZAL del port de València.

“RECLASSIFICACIÓ DE MÉS DE 700.000 M2”

Es tracta d’una operació que Per L’Horta lamenta que “va suposar la reclassificació de més de 700.000 metres quadrats de sòl d’especial protecció agrícola i que ja va ser dues vegades anul·lada per decisions judicials”. La primera, “per sentència del Tribunal Suprem de 17 de juny de 2009”, i la segona, “pel propi TSJCV en la seua sentència de 13 de març de 2013, confirmada de nou pel Suprem per sentència de 25 de maig de 2015”.

“Amb aquests antecedents judicials, existint un acte del TSJCV d’admissió a tràmit d’un nou recurs contenciós, és incomprensible que l’Autoritat Portuària de València (APV) no haja paralitzat el concurs per a l’adjudicació de les parcel·les de la ZAL, encara que només fora per un elemental principi de cautela a fi de no perjudicar interessos de possibles empreses interessades”.

El col·lectiu ecologista afirma que veu “pitjor encara l’actitud poc col·laborativa de la Conselleria, que està demorant la remissió de l’expedient reclamat pel TSJCV, retardant així la formalització
de la demanda”.

Per tot això, assegura que “l’admissió d’un nou contenciós evidencia la inviabilitat de la ZAL i la inseguretat jurídica per a les potencials empreses inversores”. També adverteix que “la negativa del port a una paralització cautelar posa en risc inversions i qualitat ambiental” i critica que la Generalitat “es demora de forma injustificada en remetre l’expedient complet de la ZAL al TSJCV”. Però, al seu judici, “abans o després, el recurs seguirà el seu curs”.

I adverteix: “Si l’autoritat portuària manté la posició de no paralitzar cautelarment el pla de la ZAL, i la sentència és favorable a l’horta, com ho han sigut ja dues sentències anteriors del Suprem i sengles del TSJCV, Territori abocarà les potencials empreses inversores a un futur incert amb un projecte que podria quedar paralitzat definitivament en un curt termini i, màximament terrible, haurà fet malbé la possibilitat d’una recuperació de l’entorn natural de la Punta que podria haver evitat”.

PARCEL·LES “PARADES QUASI 20 ANYS”

Sobre les parcel·les de la ZAL, alerta que “salen ara a concurs en la modalitat de dret de superfície, no en compravenda” i recorda que “porten parades des de fa quasi 20 anys i l’APV va pagar un desorbitat preu a l’empresa pública estatal SEPES, promotora de l’expropiació urgent dels terrenys”.

Segons Per L’Horta, això suposa que “les empreses interessades hauran d’abonar un cànon mensual, durant un període mínim de 15 anys, a més de costejar la construcció de les edificacions i instal·lacions que precisen per al desenvolupament de l’activitat”.

Tot això, “en una situació jurídica d’absoluta inseguretat, ja que el contenciós presentat segueix avant”. “Resulta difícil d’entendre l’obstinació de l’autoritat portuària d’intentar comercialitzar de qualsevol manera una ZAL que, per la seua ubicació, reduïda dimensió i problemes legals, resulta del tot inoperant, tal com ha demostrat el transcurs del temps i l’absència d’interessats”.

Mentrestant, critica que l’APV “es desprén de sòl estratègic en Parc Sagunt (València), una zona millor situada des del punt de vista territorial i amb millors expectatives per a la inversió”.

En general, lamenta que “en el litigi planteja la incompatibilitat entre les ambicions del port de València, de qüestionable benefici públic, i la qualitat de vida, la seguretat ambiental i la salut
de les persones que habiten a València”. “En els seus comptes de beneficis, el port no comptabilitza l’enorme cost que les seues activitats depredadores tenen per a la ciutat”, sentència Per L’Horta.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

16 − huit =

sagunt a escena 2019
turismo salou