La professora en el Màster Universitari en Prevenció en Drogodependències i altres Conductes Addictives en la Universitat Internacional de València VIU, María Francisca Carvajal Ruiz, destaca en el seu article sobre "Drogues i conducció, responsabilitat informada" que "Per cada conductor que condueix sota els efectes de l'alcohol, entre 2 i 3 ho fan després d'haver consumit altres substàncies il·legals".
L'experta de la VIU ressalta que "aquest no és un problema nou", segons l'"Estudi de Prevalença de consum d'alcohol i drogues" (EDAP) de la Direcció general de trànsit (2016), el 12% dels conductors sotmesos a un control de tràfic va donar positiu en drogues. Les més presents van ser cànnabis (7.5%) i cocaïna (4.7%), seguides per l'alcohol (2.6%).
En aquest sentit indica que "observem com la prevalença de conducció sota l'efecte de drogues ha començat a sobrepassar a la de conducció sota l'efecte de l'alcohol, hagut de, principalment, a la baixa percepció de risc que tenen els conductors respecte a l'efecte d'altres drogues, diferents de l'alcohol, sobre la conducció". De fet, quasi un 20% dels conductors reconeix haver conduït en alguna ocasió creient que podrien donar positiu en cas de ser sotmesos a control de drogues.
Per això, titulars que estem trobant en els mitjans de comunicació com: "detenen a un conductor implicat en un accident mortal en la N-340 per haver consumit drogues", "Mor un matrimoni en un accident provocat per un conductor que dóna positiu en alcohol i drogues", "Detenen a un conductor drogat després d'atropellar mortalment a un ciclista en la mateixa carretera d'Oliva on van morir altres tres al maig"... han tornat, desgraciadament, a la palestra.
L'experta de la VIU explica que "els conductors implicats en els accidents desconeixen els efectes de les drogues il·legals sobre la seua capacitat de conducció; per exemple, no saben que l'ús de cocaïna els porta a sobrevalorar les seues pròpies capacitats al volant, quan en realitat el que està ocorrent és que els seus temps de reacció davant l'aparició d'un obstacle són majors, tenen menys capacitat perceptiva, a més de conduir de manera més imprudent i impulsiva, realitzant, per exemple, maniobres temeràries que poden tenir conseqüències gravíssimes tal com hem vist".
"D'altra banda, -continua- els conductors generalment ignoren que en el cas de la combinació de drogues i alcohol es multiplica (i no se suma) l'efecte perjudicial sobre la capacitat de conducció". Amb la finalitat d'evitar que açò ocórrega, des de la comunitat científica "s'ha de treballar perquè arribe a la societat informació veraç i contrastada de l'efecte de les drogues sobre la capacitat de conducció i la seua relació directa amb el risc de patir un accident", afig.
CONSUM DE DROGUES I ACCIDENTS MORTALSNingú pot negar que el consum de drogues té una clara incidència sobre la seguretat viària i està molt present en els accidents de trànsit més greus, és a dir, aquells que comporten la mort. Segons dades d'un informe de l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses (2015), a Espanya quasi el 43% dels morts en accidents de trànsit va donar positiu en alguna droga; dels quals un 67% va donar positiu a l'alcohol, un 30% a drogues il·legals (principalment cocaïna i cànnabis) i més del 26% havia consumit psicofàrmacs.
Així, a causa que el consum d'alcohol i altres drogues al volant té un elevat cost en vides humanes la Unió Europea i Espanya plantegen la necessitat de polítiques actives per a evitar aquesta xacra. En el cas d'Espanya, el novembre de 2010 es va aprovar el Pla Estratègic de Seguretat viària 2011-2020 on s'inclou la conducció sota l'efecte de l'alcohol i altres drogues com un objectiu prioritari (DGT, 2010).
No obstant això, en comparació dels estudis que aborden el tema de la conducció sota la influència de l'alcohol, aquells sobre la conducció sota els efectes de drogues estan amb prou faenes començant.
En els últims 20 anys el consum d'alcohol al volant era un problema important en la nostra societat. Durant tots aquests anys es va fer molt recalcament en què coneguérem els perills de conduir sota els efectes de l'alcohol. No obstant això, aquesta realitat està canviant i drogues com la cocaïna o el cànnabis han pres el relleu de l'alcohol i per tant, hem de saber reaccionar a temps.
Queda molt per treballar en aquest tema amb la finalitat de poder desenvolupar polítiques públiques i programes de prevenció efectius per a la conducció sota l'efecte d'aquestes drogues. En aquest sentit, s'hauria de prendre com a referent allò que s'ha aprés en relació a la prevenció del consum d'alcohol al volant. Per exemple, d'aquests programes hem aprés que les polítiques per a restringir la conducció sota l'efecte de l'alcohol són molt eficaços (Herring et al., 2010) mentre que unes altres com el conductor designat/alternatiu o les intervencions "d'iguals" en l'àmbit escolar/universitari no ho són tant (Babord et al., 2010).
En els pròxims anys, la comunitat científica haurà d'afrontar diferents reptes com reforçar les accions de control de la norma (valorar la possibilitat o no d'establir límits de consum, sancions econòmiques i/o retirada del carnet, incrementar els controls de drogues, ...), implementar i avaluar estratègies de sensibilització i conscienciació amb la finalitat de formar i educar en seguretat viària, dur a terme programes de detecció, rehabilitació i reinserció de conductors reincidents a conduir sota la influència de droga.
Si no actuem a temps, el problema pot agreujar-se. Recentment, un grup de recerca suec va concloure que quasi la meitat dels conductors morts en accident de trànsit i que donaven positiu en consum d' anfetamina, havien sigut sancionats prèviament més de 4 vegades. Açò ens fa veure la necessitat d'intervenir de forma primerenca amb els conductors que condueixen sota l'efecte de les drogues. Tot açò amb la fi última d'aconseguir reduir el nombre d'accidents de trànsit que es produeixen cada any en les carreteres espanyoles com a conseqüència del consum d'alcohol i altres drogues.