Paterna instal·larà una escala d'emergències en la part posterior del Palau Consistorial per a millorar la seguretat de l'edifici

L'Ajuntament de Paterna instal·larà una escala d'emergències en la façana posterior del Palau Consistorial per a millorar la seguretat d'aquest edifici historicoartístic, catalogat com a Bé d'Interés Cultural, que data de 1760.La col·locació d'aquest element extern forma part del projecte de millora de les vies accés i evacuació d'aquest immoble i de la seguretat en els llocs de treball, l'execució del qual ha sigut acordada pel Comité de Seguretat i Salut Laboral del consistori i que inclou a més, entre altres mesures preventives, la reducció de l'aforament permés en les diferents plantes i estades de l'edifici, deixant lliure la tercera planta, la col·locació d'un sistema de detecció de fum, la realització de simulacres d'incendi i la senyalització del punt de reunió en l'exterior en cas d'emergències.Amb eixe objectiu, es procedirà a la reorganització dels llocs de treball de tots els empleats públics, tant laborals com eventuals, situats en la tercera planta de l'edifici del Palau Consistorial, reubicant als/as treballadors/as de l'Oficina de Participació Ciutadana i de l'Oficina de l'Ús del Valencià, a la portaveu del Grup Municipal Socialista, Paqui Periche, el regidor de Comerç, Fernando Carrión així com als grups polítics municipals de Compromís, PP, Ciutadans i Vox.La decisió de redactar i executar aquest projecte de millora, que haurà de ser aprovat per la Conselleria de Cultura en tractar-se d'un edifici protegit, arriba després de l'encàrrec de diferents informes tècnics, tant al Cap d'Inspecció de Patrimoni de l'Ajuntament com al Cap de l'Oficina Tècnica Municipal i a l'empresa adjudicatària del servei de seguretat i salut laboral del consistori.El Palau senyorial dels comtes de Villapaterna, d'estil neoclàssic i seu actual de l'Ajuntament de Paterna, va ser construït en 1760 pel prestigiós arquitecte Antonio Gilabert. A mitjan segle XIX, va ser utilitzat com a escola i habitació per als mestres així com albergue per als més necessitats. En 1877 es converteix en residència de Sr. Enrique Trénor Bucelli i en 1921 va ser emprat com a hospital per a atendre els ferits procedents de la guerra d'Àfrica.En 1976 va ser declarat monument historicoartístic d'interés local i en 1983 va ser adquirit per l'Ajuntament, primer com a sala d'exposicions i posteriorment, en 1990 i fins a l'actualitat, com a seu de la Casa Consistorial.