25n
25N
25N

Paterna comparteix amb la Vall d'Uixó la seua experiència en la gestió d'àrees empresarials

A la trobada també van assistir el President de FEPEVAL i de Asivalco, Santiago Salvador i el gerent de FEPEVAL, Diego Romá

Paterna comparteix amb la Vall d'Uixó la seua experiència en la gestió d'àrees empresarials
19/04/2021 -

L’alcalde de Paterna, Juan Antonio Sagredo i l’alcaldessa de la Vall d’Uixo, Tania Baños han mantingut una trobada a l’Ajuntament paternero en el qual el primer edil ha donat a conéixer el model de gestió municipal que estan portant dels seus polígons industrials i parcs empresarials.

Durant la reunió, que també va comptar amb la presència del president de FEPEVAL i d’Asivalco, Santiago Salvador i el gerent de FEPEVAL, Diego Romá, el primer edil, que ostenta a més les competències d’Indústria, Empresa i Universitat, ha repassat des de la trajectòria de cooperació publicoprivada del consistori amb les àrees empresarials fins a la constitució de l’associació “Paterna Ciutat d’Empreses”.

De la mateixa manera, al llarg de la trobada també s’han abordat els convenis econòmics que l’Ajuntament té signats amb cadascuna de les seues sis àrees empresarials i que han permés a Paterna posicionar-se com un dels principals enclavaments industrials estratègics a nivell nacional.

Sagredo, que també presideix la Comissió d’Indústria de la FVMP, també ha explicat l’experiència municipal en la constitució del Parc Tecnològic com la primera Entitat de Gestió i Modernització d’Espanya i ha destacat l’aposta per la innovació, la col·laboració publicoprivada i l’emprenedoria com a motors del creixement industrial del municipi.

I és que amb 6 àrees empresarials, 1.800 empreses situades en elles i més de 45.000 treballadors, Paterna s’ha convertit en un dels principals enclavaments empresarials del país.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

deu − 4 =

museo prehistoria
museo prehistoria