El nou Pla d'Acció Territorial de l'Horta de València contempla la protecció de més d'11.000 hectàrees de sòl agrícola, la recuperació d'unes 250 hectàrees d'horta i més de 100 edificacions tradicionals, en un "nou camí que ens allunya de l'especulació i dels temps foscos dels 'pelotazos'", ha assenyalat la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, en la presentació del document, mentre que la titular d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, María José Salvador, ha destacat l'"àmplia participació" i "consens" amb el qual naix.
Segons Salvador, amb la protecció acordada de sòls agrícoles --que passen a classificar-se com a sòls no urbanitzables protegits i hauran d'arreplegar-se així en els Planes Generals dels municipis-- s'evita "qualsevol expectativa urbanística especulativa sobre aquests sòls que passaran a ser sòls no urbanitzables protegits de l'horta de València".
Així, es desclassifiquen 15 milions de metres quadrats, entre ells, 1,8 milions al Puig; 600.00 m2 a Albalat dels Sorells; 1,5 milions a Alboraia; quatre a València cabdal; altres 1,4 milions a Torrent i 1,5 milions a Catarroja.
A més, s'inclouen "espais de gran valor natural i un conjunt de corredors crucials per a evitar la fragmentació de l'horta, facilitar els processos ecològics o servir de fre a les inundacions, entre altres".
Per a la regeneració de l'Horta, el pla proposa cinc sectors de treball i 54 enclavaments de recuperació que suposaran unes 250 hectàrees i més de 100 edificacions tradicionals. Aqueixes hectàrees recuperables són aproximadament "la mateixa superfície" que es proposar per als creixements municipals, per a no perdre "ni un sol metre quadrat d'horta".
En el terreny de la dinamització, i sense perjudici de les propostes agràries del Pla de Desenvolupament Agrari i del Consell de l'Horta de València que elaborarà la Conselleria d'Agricultura (recollits en la Llei de l'Horta de març d'enguany), el PAT aporta mesures pròpies per a impulsar l'activitat econòmica.
IMPULS DE L'ACTIVITAT ECONÒMICA
Entre elles, es troba "fomentar la implantació racional d'activitats terciàries compatibles amb el treball agrícola; estimular la rehabilitació del patrimoni cultural, amb més de 1.000 elements catalogats, molts en mal estat de conservació, i amb un ambiciós pla d'ús públic" com a itineraris, vies verdes, museus o experiències didàctiques, "que milloraran la qualitat de vida dels ciutadans i generaran recursos econòmics"."ORFEBRERIA FINA"
Salvador ha precisat que es tracta de permetre un "urbanisme sostenible" en espais en els quals es puga compatibilitzar el desenvolupament de l'activitat agrària. En aquesta línia, Oltra ha posat l'accent que s'ha fet un treball d'"orfebreria fina" per a aconseguir que un ecosistema "únic en el món" "per fi estiga protegit i no es veja com un lloc per a especular i que uns pocs facen diners"."Ara té els valors paisatgístics, agrícoles, culturals i emocionals que representen al conjunt dels valencians. Hem protegit açò i donat coherència entre municipis; anteposat l'ús agrícola i que es tinguen salaris dignes i un relleu generacional i altres respectuosos amb l'activitat agrícola", ha dit, per a afegir: "ara és indestructible".
Oltra ha subratllat que el projecte posa en valor un paratge "tan llastimat com volgut, tan nostre, tan universal, com és l'Horta de València" i ha insistit que és un pla "sostenible" planificat per a un lloc "que no és per a especular, sinó per a viure".
En aquest sentit, la portaveu del Consell valencià ha destacat que s'inicia "una nova etapa per a València i els pobles que conformen l'horta" i amb el qual el Govern del Botànic "fa un pas cap a un millor futur" que camina cap a "la reconciliació amb la terra i ens impulsa cap a un futur de sostenibilitat".
FÒRUMS "DE PRIMER NIVELL"
En la presentació, Salvador ha explicat que aquest pla està tenint un gran impacte en fòrums acadèmics "de primer nivell com la Universitat d'Oxford, Harvard i la London School of Economics", per ser una "proposta racional de la gestió d'un espai d'horta periurbana" i ha destacat que, unit al Pativel i Patricova, mostra "el compromís d'aquest Govern per la planificació territorial".Quant als ens de gestió, el Consell de l'Horta tindrà una personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat per a actuar com a consorci. El seu objectiu és promoure la dinamització de les activitats agràries, "fomentant una agricultura més respectuosa amb el medi ambient, amb la possibilitat de permetre usos i activitats complementàries i compatibles amb les activitats agràries per a millorar la sostenibilitat econòmica, social i ambiental del territori", ha indicat la vicepresidenta.
ÀREA DE CREIXEMENT RACIONAL
No obstant això a la protecció de les més d'11.000 hectàrees de sòls per a ús agropecuari, Salvador ha precisat que açò "no significa que els municipis de l'Horta queden fossilitzats en els seus creixements urbanístics, ja que el PAT determina, a través de les zones rurals comunes, unes àrees de creixement racional i sostenible de vora urbana on els municipis podran concretar les seues demandes d'usos residencials, o d'ampliacions de polígons"."No podem tornar a models passats que han produït balafiament de recursos, desvertebració del territori, atur i precarietat, fugida de talents i hipoteques sobre el territori i les arques públiques", ha indicat la consellera, que ha recalcat que el Govern valencià té la "ferma voluntat" que l'horta "estiga viva i siga rendible, que garantisca una manera de vida digna, que proporcione els aliments de proximitat, i els béns i serveis ambientals, culturals i de protecció enfront de riscos naturals que exerceix aquest espai com és el cas de les inundacions, la intrusió salina i el canvi climàtic".