La calor estreny, però el baix s'ha omplit. Des de diverses plataformes i fins i tot un mitjà de comunicació, s'ha abordat el valencià. No com a llengua, sinó com l'espill del “poble valencià”, de la seua salut, i formes d'actuar per a apostar per la seua supervivència i fortalesa. Zahia Guidoum, de Plataforma per la Llengua, ha sigut l'encarregada de moderar un ‘mix’ entre ponència i debat: des de la significació de la Batalla d’Almansa fins als avanços en la universitat.
La primera a intervenir ha sigut Idoia Arreaza, que ha fet un repàs per les recents eleccions autonòmiques. “Està clarament dividit en dos eixos”, ha assenyalat. El primer a repassar-se ha sigut el de la dreta “i extrema dreta”, on el PP i Vox mantenen “una política de confrontació” i d'establir “el seu valencià”, el de les “Normes del Puig”. Ciutadans, en canvi, utilitza el valencià “en la batalla” per a “mentir sobre l'educació a les escoles, per exemple”, però a penes ho esmenta en el seu programa polític.
Jordi Carbonell, que està al capdavant de la Revista Mirall País Valencià, ha començat des de l'experiència personal: “Si jo, que sóc d'Énguera i pràcticament mai havia escoltat el valencià, he aprés a estimar-lo, qualsevol pot”. Per a ell, esdeveniments com aquest so una eina per a “crear xarxa”, una xarxa “diferent de la de les xarxes socials” basades en les relacions personals, que és útil per a “amplificar i enfortir el valencià”.
La creadora del canal de converses en valencià Diàlegs, Emma Tomàs, ha aprofitat la introducció de Carbonell des d'un origen castellanoparlant per a parlar del seu, valencianoparlant; “He nascut en valencià, m'he criat en valencià, i arribar ací -a València- vaig haver de suportar alguns comentaris”. Assenyala que, encara que han anat a menys, ha tingut problemes fins i tot per a passar el Carnet Jove a l’EMT: “’A mi háblame bien’, em va dir el conductor”. Assenyala, no obstant això, que per “tota la història que porta darrere, per totes les batalles” que ha hagut de lliurar, i especialment ara “amb televisió pública de nou”, hem de voler al valencià.
Militant
L'últim a dirigir-se als ponents i als assistents ha sigut Toni Infante, activista pels drets del valencià i membre de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià. Per a ell, la llengua catalana en el territori tenia la capacitat d'“absorbir” a aquells que vingueren de fora, sense desaparéixer. “És a partir de 1709 que això canvia”, assenyala. L'assentament d'una burgesia castellanoparlant després de la pèrdua dels Furs va encaminar a la societat valenciana cap a la pèrdua d'aqueixa capacitat.
Infant creu que s'han fet passos respecte als anteriors governs, però no hi ha “un marc legislatiu” ni “organització de la societat” suficient, encara, per a aconseguir una igualtat plena i posar fi a la discriminació al valencià. Per això proposa, com ho va fer Acció Cultural del País Valencià, una nova Llei del valencià que “supera la del 83” que, simplement, “despenalitzava el seu ús”.
Les conclusions, entre ponents i el debat posterior, són difuses. Tots coincideixen que ha de veure's d'una “manera més positiva” i “acabar amb l''automartiri'” de veure tot negatiu, com ha assegurat un assistent des del públic. “Si no som capaços entre tots i totes de donar-li la volta a la situació, acabarem estudiant el valencià com s'estudia el llatí”, ha assenyalat Infant durant la seua ponència. És per això, coincideixes, que s'ha de ser “militant” i avançar en la normalitat del valencià; usar-ho en qualsevol lloc i situació.