Tanquem Cofrents penja dues pancartes en l'Àgora de València per a exigir el tancament de la central nuclear

Guardar

tanquem cofrentes
tanquem cofrentes

Activistes de la plataforma Tanquem Cofrents han penjat dues pancartes en les bastides de les obres de l'Àgora de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València per a exigir el tancament de la central nuclear de Cofrents en 2021, quan caduca la seua actual llicència de funcionament.

Segons han indicat des de la plataforma en un comunicat, en 2021 Cofrents portarà 38 anys en marxa. Així que, segons indiquen, tancar-la en aquest data "estaria en línia amb l'anunci del Govern de limitar el funcionament de les nuclears a 40 anys".

Des de Tanquem Cofrents han exigit que "en cap cas es renove l'actual llicència de funcionament de la central nuclear valenciana perquè , normativament, aquestes llicències són per a 10 anys". "Cal evitar arribar a un escenari en 2024 (quan la central de Cofrents compliria 40 anys en marxa) en el qual a la central se li demane cessar la seua activitat amb 7 anys de llicència encara davant", han assenyalat.

Segons critiquen, aquesta situació "podria permetre a Iberdrola, propietària única de la nuclear, reclamar un pagament extraordinari per lucre cessant". "Des de la plataforma considerem que els consumidors i ciutadans ja hem pagat bastant a les companyies nuclears (per la moratòria nuclear i pels costos de transferència a la competència) per a afegir un altre recàrrec en els rebuts de l'electricitat per aquest concepte en les pròximes dècades", han agregat.

Tanquem Cofrents vol recalcar també "les conseqüències positives que obtindrà la societat valenciana i, màximament, la comarca de la Vall d'Aiora-Cofrents pel tancament de la central". "A més del risc d'accident nuclear que ens llevarem de damunt, i que és cada vegada major per l'envelliment i deterioració que acumula aquest central, quan Cofrents deixe de funcionar, es recuperaran per al riu Xúquer 21 hectòmetres cúbics d'aigua de la millor qualitat cada any", han explicat.

"Aquest cabal, equivalent a 10.500 piscines olímpiques, és ara més necessari que mai. Els recursos hídrics de la conca del Xúquer ja s'han reduït apreciablement pel Canvi Climàtic i es preveu que disminuïsquen fins a un 20% més en les pròximes dècades", agreguen.

IMPACTE ECONÒMIC

Pel que respecta a l'impacte econòmic, i "malgrat la reiterada publicitat en sentit contrari, el tancament de la nuclear també serà positiu". "Per fi, es podrà desenvolupar l'enorme potencial turístic de la Vall d'Aiora-Cofrents. Aquesta comarca atresora una gran riquesa natural que fins ara no s'ha pogut posar en valor per la presència de la central", han assenyalat.

"El mateix es pot aplicar als productes agrícoles i ramaders d'aquesta zona, que tindran molta més eixida comercial sense l'estigma de vindre d'una zona potencialment contaminada per la radioactivitat. Fins i tot, des del punt de vista de l'activitat econòmica directa produïda per Cofrents, el cessament de la seua activitat suposarà una millora: una vegada tanque, el desmantellament de les instal·lacions i el reacondicionament dels terrenys continuarà generant ocupació durant dècades. L'impacte econòmic global d'aquests treballs serà major que si la nuclear continuara en funcionament", han assegurat.

Així, han assenyalat que això "no és una invenció dels ecologistes", sinó que "està avalat per l'Informe final de l'impacte econòmic de la central Vandellòs I" realitzat per ENRESA, l'empresa pública encarregada de la gestió dels residus radioactius i del desmantellament de les instal·lacions nuclears".

Aquest informe "demostra que l'impacte econòmic del desmantellament ha sigut major que el de la mateixa central en termes de creació d'ocupació i de dinamització de l'economia". Vandellòs I va ser la primera central nuclear espanyola que es va tancar. Concretament en 1989, després del pitjor accident en la història de la indústria nuclear a Espanya.

Destacats