25n
25N
25N

La Biblioteca de Paiporta acull la presentació del llibre de Lluís del Romero 'La meva cambra més estimada'

La Biblioteca de Paiporta acull la presentació del llibre de Lluís del Romero 'La meva cambra més estimada'
25/11/2020 -

La Biblioteca Pública María Moliner Ruíz de Paiporta ha acollit la presentació del llibre de Lluís del Romero ‘La meva cambra més estimada’. L’escriptor i fill de la també escriptora i gran novel·lista, historiadora, poetessa i narradora Carmelina Sánchez Cutillas ha volgut rendir un homenatge molt especial a l’espai on sa mare va escriure bona part de la seua obra: la seua biblioteca.

La presentació s’emmarca dins de la setmana d’activitats que ha programat la Biblioteca al voltant de la figura de Sánchez-Cutillas, coincidint amb la seua declaració com a Escriptora de l’Any 2020-2021 per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Entre d’elles, es troba l’exposició ‘Carmelina Sánchez-Cutillas: des de les fronteres del silenci’, que es pot visitar a la mateixa Biblioteca al llarg de tota aquesta setmana, fins divendres 27 de novembre. Com a particularitat, a Paiporta la mostra inclou, a més, objectes personals de Sánchez-Cutillas i manuscrits originals, com un capítol de ‘Matèria de Bretanya’, cedits per a l’ocasió per la família de l’escriptora.

La seua biblioteca era la cambra més estimada de Sánchez-Cutillas, un espai concebut com un paradís, on hi havia, per exemple, entre altres objectes pintorescs, un vaixell de sal, o una calavera a la qual l’escriptora li donà la personalitat de Guillem de Verguedà i amb qui parlava. Aquest espai, en definitiva, era el seu sancta sanctorum, el que més s’estimava aquesta dona pionera de les lletres, un lloc màgic i preciós, on només es podia entrar amb el seu permís.

L’acte ha comptat amb la presència de l’escriptor, Lluís del Romero, acompanyat per l’alcaldessa de Paiporta, Isabel Martín, i la vicealcaldessa i regidora de Cultura, Maribel Albalat.

Martín ha enaltit la figura de l’escriptora i ha subratllat que “ha estat una gran defensora del valencià, una llengua que hui encara està perseguida i menyspreada, “ja que “encara ens hem de justificar per parlar, ensenyar, cantar o estimar en la nostra llengua”, al mateix temps que ha defensat l’ús del valencià com “el millor homenatge que podem fer-li a Carmelina i tants i tantes escriptores valencianes”.

Albalat, per la seua part, ha agraït a l’escriptor el “record i la memòria que ens ha portat de sa mare, una figura immensa, una dona lliure i pionera i una gran escriptora i poeta que hem de recordar sempre”.

Amb el seu llibre Lluís del Romero fa un apassionat recorregut per eixa habitació pròpia que l’escriptora Virgina Woolf recomanava tindre a les dones que escriuen novel·les o poemes. Amb l’ajuda de les mateixes paraules de Carmelina i d’un grapat de testimonis tracta d’evocar imatges i records, un lloc concret, personal i íntim, ressaltant-ne la importància en l’obra de l’autora i esbrinant, entre dades i informacions desconegudes per als lectors, formes d’escriure, influències, entrebancs o donant a conéixer millor la llarga gestació, de deu anys, de ‘Matèria de Bretanya’.

En la seua biblioteca Carmelina va escriure no sols els seus poemes i ‘Matèria de Bretanya’, sinó un bon grapat de treballs d’investigació relacionats amb la història i la literatura valencianes, la vessant més desconeguda de la seua obra, malgrat superar els cent articles. La historiografia va formar una part molt important de la seua vida i també de la seua biblioteca, que anà creixent arribant als 4.000 volums a partir d’un primer exemplar amb les obres de Fray Luis de León, regal del seu avi quan Carmelina comptava només amb 14 anys.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

17 − 1 =