Paco Salom (Compromís) arribava a l'alcaldia de Carcaixent en 2015 després de 16 anys de govern del PP. Hem parlat amb ell per conéixer quins canvis s'han impulsat en aquest municipi de la Ribera Alta i com està afectat la crisi sanitària a les seues veïnes i veïns.
Quin és el balanç d'aquests cinc anys al govern de Carcaixent?
Vam heretar un Ajuntament amb una sèrie de problemes molt importants, el principal era la situació financera i li hem pegat la volta. Estem en un Ajuntament que no té molts recursos, té problemes per a generar-ne, no té una base impositiva important... En la primera legislatura també vam resoldre problemes en l'àmbit intern de funcionament, ja que tenia els seus vicis anteriors. Pot ser que aquest fet la ciutadania no el valora perquè no l'afecta directament, però si la màquina no està en condicions difícilment es pot treballar com cal.
A Carcaixent s'ha treballat aquests anys en aquest sentit.
Sí perquè està bé fer grans coses, projectes espectaculars de cara a la galeria, però el dia a dia de la gent és molt important. Carcaixent té una estructura social de gent afectada per diverses situacions econòmiques. Per aquest motiu hem centrat molt d'esforç en l'àmbit sociosanitari, en benestar social. Hem portat el "CRIS" i el centre de dia per a persones en malalties mentals, un col·lectiu de persones amb unes característiques especials que mereixen una atenció mínima perquè puguen viure amb dignitat i amb normalitat. A més, ens hem reunit amb la Conselleria de Benestar Social perquè des de fa mesos tenim en marxa un projecte del qual ja tenim el vist i bo, que de fet està inclòs en el pla d'equipament sociosanitari de la Conselleria, que és crear una residència per a malalts mentals. A Carcaixent tenim una residència de persones majors, tenim un CIM (Centre Integral de Majors), tenim un centre de dia i tenim un centre de dia i un "CRIS" per a malalts mentals. El següent projecte en aquest àmbit és el de crear una residència per a malalts mentals. Al llarg de l'any se suposa que estarà el projecte redactat i projectarem un espai amb capacitat per a unes 40 persones. El País Valencià no té espais on oferir aquest servei i estem enviant aquests malalts a llocs com Lleida.
Pel que fa a infraestructures, Carcaixent i la seua pedania Cogullada pateixen problemes d'inundabilitat. S'està treballant per a fer-ne front?
Sí, és una d'eixes actuacions que ens preparen per al futur de la zona. La variant de Carcaixent ens protegeix del risc d'inundabilitat del Xúquer, però dins del Pla d'Acció Territorial sobre prevenció de Riscos d'Inundacions de la Comunitat Valenciana (PATRICOVA) estem molt afectats i condicionats. Actualment hem presentat a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) un estudi que busca suplementar els punts de riscs d'aquesta variant amb més altura. Eixa disminució de la vulnerabilitat millorarà la potencialitat de tot el municipi, l'aptitud del sòl, disminuirà els estudis requerits... És altre projecte que no es veurà, però que és bàsic per al nostre futur. En aquest sentit, també treballem per a protegir Cullà (Cogullada) amb un malecó dels barrancs, ja que no podem estar pendents dues vegades a l'any dels temporals.
En l'àmbit cultural s'ha apostat per la Fira Modernista.
La Fira Modernista és reconéixer el patrimoni cultural i històric de Carcaixent i aprofitar-lo per a posar en marxa una via de desenvolupament complementària a les altres. És molt més que un esdeveniment festiu, és molt més que una cosa lúdica... És valorar eixe patrimoni, el paisatge, els horts i tarongers i les cases senyorials que hi ha a Carcaixent que són equivalents als castells de Castella.
En què ha canviat Carcaixent des de la seua arribada a l'alcaldia?
És complicat veure un gran canvi en sols una legislatura, però si he de destacar alguna cosa és la mentalitat. Volíem i estem aconseguint un canvi en la mentalitat de la gent. Han canviat algunes pràctiques i formes de treballar de l'Ajuntament. Per a mi és tan important eliminar els favoritismes en la contractació, com intentar fer una bona gestió i la igualtat d'oportunitats. Jo estic molt tranquil en el sentit de què no he fet cap favor que se'm puga tirar en cara.
Un altre dels canvis importants escomesos gira al voltant de la mobilitat.
És altra de les apostes. Volem anar transformant el model de mobilitat que hi ha a Carcaixent, acostar-lo molt més a les persones, fer una ciutat més amable. No anem en contra del cotxe sinó a favor de les persones.
En aquest sentit, a Carcaixent conflueixen dos projectes clau en mobilitat sostenible: la via verda que l'unirà amb Xàtiva i la via verda que arribarà fins a Dénia. En quin moment es troben?
La primera, coneguda com la del trenet, és un projecte de la Mancomunitat que ja té trams importants acabats i en ús. Ens queda el tram entre el terme d'Alzira i l'institut, un tram entre 150 i 250 metres aproximadament, que per la zona en la qual està és complicat actuar, però s'ha d'acabar aquesta legislatura. Afortunadament la Diputació col·labora i en aquest moment estan fent una espècie de projecte global per a la reforma d'eixa carretera que incorporarà el projecte de la via verda. Es tracta d'uns projectes que es recolzen molt en les estacions del tren amb l'objectiu de triangularitzar València, Carcaixent, Dénia i Tavernes. La gent de València, la gent de Xàtiva, la gent d'on siga, a través del tren, pot arribar a alguna de les estacions que fan de punt de connexió. Eixes vies verdes són un element vertebrador molt important. La segona via verda és una aposta de la Conselleria de Territori i Mobilitat i ens permetrà arribar fins a Xàtiva. Ens pareixen unes propostes magnífiques.
També es treballa en una pacificació del trànsit en un lloc clau del municipi.
Actuarem en l'eix Julià Ribera-Sant Francesc d'Assís, part del centre històric de Carcaixent. El volem transformar i donar-li un sentit, escoltant a la ciutadania per veure què és el que pensa que ha de ser. Escometrem una renovació integral de tots els serveis que passen per aquesta zona i reordenarem el seu ús. Continuaran passant cotxes, però ho faran d'una manera diferent. No serà el carrer de pas necessari per a anar a qualsevol lloc, com ocorre actualment.
L'arribada de la crisi sanitària de segur que ha alterat aquest projecte de ciutat iniciat fa cinc anys. Com s'està vivint a Carcaixent?
En el marc de les competències que tenim en l'Ajuntament hem arribat a pràcticament a l'extrem. Hem tancat instal·lacions, hem tancat serveis, hem suspés programacions i ho hem fet en alguns moments abans que el govern de la Generalitat es decidira a actuar. Es va voler salvar el Nadal i els Reis, molt bé... Ací tenim els resultats. D'ací no res tenim els dies de Falles, i vindrà la Setmana Santa... Què fem? Doncs el problema ja no és el que fem des dels Ajuntaments o en la Generalitat o des d'on siga, ara el problema és el que fem en les cases. I en les cases es fa de tot... Tots hem tingut un excés de confiança.
Precisament aquests dies hi ha hagut certa polèmica amb autoritats que s'han vacunat abans d'hora, algun alcalde que ha participat en una festa...
Parlar en la distància és fàcil, parlar d'un altre és fàcil. Tots ens podem equivocar, però s'ho hagueren pogut estalviar... Ha passat, hem d'assumir-ho i no hi ha que matar a ningú, però sí que és una mostra del que no s'ha de fer. Criticar-te és molt fàcil, si eres una figura pública estàs en el punt de mira i hi ha gent que busca el tall i el descontextualitza. I pel que fa als que s'han vacunat, igual, es tracta de pràctiques irregulars i cal demanar responsabilitats.
El més complicat està sent mantenir l'equilibri entre les restriccions i l'economia?
Així és. Quan va arribar la pandèmia vam impulsar la part preventiva i d'higiene i ens vam bolcar en atendre a les persones que en eixe moment es van quedar sense recursos per la paràlisi existent. Vam posar en marxa un mecanisme en el departament de Benestar Social, dins de les nostres possibilitats, invertint 400.000 euros directament d'un total d'1,2 milions d'euros del pla que vam iniciar. Després vam intentar parar el colp i reactivar l'economia. Però no ens hem d'equivocar, els Ajuntaments no hem de tenir la responsabilitat o la càrrega, ja que fem el que podem i hem de formar part d'una solució conjunta. En aquest sentit vam realitzar diverses campanyes comercials per a ajudar al sector, tot açò com a complement del que faça la Generalitat i del que algun dia s'aporte per part de fons europeus o de l'Estat.
Com veu el futur?
La Covid-19 ens ho condicionarà tot perquè no sabem com acabarà açò. Atendrem, per descomptat, tot el que es derive de la pandèmia, però ha d'haver-hi vida més enllà. Necessitem treballar en altres qüestions, ja que és molt fàcil acomodar-se amb l'excusa del virus. No sé si toca dir-ho, però jo soc pessimista. Hem de ficar els peus en terra. Estem en una guerra de dos o tres anys, i anem pel primer. Ara s'està destruint el sistema productiu i costarà molts anys recuperar el ritme. No som conscients ni volem ser conscients de la gravetat de la situació. Evidentment, les administracions anem a fer tots els esforços, però en l'àmbit econòmic el colp serà importantíssim, amb una pèrdua de benestar general com a societat.