Com estan els assumptes últimament en el Valencia, la continuïtat de Paco Alcácer en el club no la pot assegurar ningú.
No importa que aparega la presidenta Layhoon Chan davant de més de mil penyistes i solte paraules interpretables com “el Valencia no vol vendre a Paco Alcácer”; no importa que Suso confirme les seues paraules en roda de premsa; no importa que en un sopar del club se li acosten al davanter i li diguen “sent-me, Paco, volem que et quedes”; no importa que el dilluns, en roda de premsa després de la derrota 2-4 contra Las Palmas, Pako Ayestarán reafirme que Alcácer i Mustafi seran aportacions aquesta temporada. Gens d'això importa quan a l'equació del Barcelona se li sumen 30 milions d'euros.
Peter Lim és un important personatge d'aquesta història, d'aqueixos subjectes implícits que no diuen gens ni mica però que un dia en el temps va tenir un sopar amb executius catalans i Bartomeu per a parlar dels fitxatges que podien arribar (Samper, Munir) i dels quals podien anar-se'n (Gomes, Alves, Alcácer). Al davanter el vol el Barcelona com a recanvi d'un Luis Suárez que aquesta temporada jugarà per Uruguai i tindrà més compromisos. Si tot fóra una novel·la, Lim seria un personatge interessant. Les seues accions les ha de dilucidar el lector.
Hi ha alguns aficionats que creuen que el Valencia s'està convertint en una sucursal barcelonista. Doncs sí, ja que els fets són susceptibles de mirar-se amb perspectiva per a actualitzar-los i amb açò arriben a la memòria els jugadors que històricament s'han quedat els blaugranes. Solament des dels 60, José Manuel Pesudo, Gerard López, David Villa, Jordi Alba, Jeremy Mathieu... Aquesta temporada va ser André Gomes, un jugador que ja està fent el seu al costat de Messi i cia.
No obstant això, queda una altra eixida? No haguera d'haver-hi culpables, ni l'afició per no voler deixar-ho anar, ni el propietari de Singapur per imaginar-se com quadrarien les xifres de realitzar-se la transacció. Si hi ha alguna cosa que saben tots els personatges és que el futbol modern és sinònim de molt, moltíssims diners. I si volem parlar de culpabilitat, el menys culpable és el mateix Alcácer, un jove de 22 anys que té el dret de complir els seus somnis, cercar un millor treball i anhelar la competitivitat d'un equip que sempre està en fases decisives.
L'única i última veritat haguera de ser que el Valencia necessita milions d'euros de forma urgent. I ho necessita i és urgent perquè requereix centrals de qualitat per a cobrir aqueix buit defensiu que van deixar jugadors com Otamendi. L'afició clama al cel del Mestalla per defenses. Mustafi sí dóna el que es vol, però Vezo, Abdennour i Santos no… res. Aquesta incontestable realitat la confirmen partits com el del dilluns en el debut, on Ryan va rebre quatre gols —quatre gols!— i l'única cosa que va funcionar va ser el migcamp, perquè la davantera va arribar prou però no va ser eficient. I ací estava Paco…
Ai, Alcácer! Si entrem en el comportament en el camp de joc, l'ànim del futbolista és un altre capítol d'aquesta història. Excepte un tir al travesser contra els canaris, el davanter no va fer molt més. Com en la cita contra la Fiorentina, semblava estar absent, pensant en una altra cosa, observant a l'estadi que ho aplaudia però que potser ho veurà partir... En les històries hi ha capítols tristos i est és un d'ells: el torrentí no troba el seu joc.
L'única cosa que queda clar és que l'únic personatge d'aquest relat que pot descobrir la trama és Peter Lim. Amb el seu sopar, ell va començar els rumors i ell haurà de resoldre'ls. Com en tota bona novel·la, el protagonista criat a Torrent i en les inferiors del Valencia viu a la mercé de les circumstàncies i són forces externes les que decideixen la seua destinació, llevat que ell trie el seu futur per sobre tots. En tant el Barcelona seguisca pressionant sense que l'afició valenciana tinga informació concreta, tota la resta és ficció.