El projecte que convertirà el barri de la Cantereria d'Ontinyent en una zona inundable continua fent passos avant. La visita de Rubén Martínez Dalmau, conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, a la capital de la Vall d'Albaida la setmana passada va servir per a signar el primer dels convenis de col·laboració previstos fins a 2023 i que tenen per objectius la regeneració urbanística i arquitectònica de la zona.
En conjunt, el pla de regeneració de la Cantereria suposarà en els pròxims anys un esforç inversor superior als 3 milions d'euros, xifra en la qual a més de la compra dels habitatges i el seu posterior enderrocament s'inclou l'actuació sobre els talussos de la zona i la creació d'una zona verda inundable semblant a la ja creada en la part del riu que dona al Molí Descals.
L'alcalde Jorge Rodríguez afirma que es tracta d'un projecte "complex i ambiciós perquè estem parlant de l'adquisició d'un total de 44 immobles amb una inversió important. I també requereix la compra dels talussos, ja que l'aigua entrava per darrere de les cases i era necessari estabilitzar-los".
El primer edil considera que "vam ser valents, ja que vam fer front a un problema estructural. Hi ha unes cases en un espai, que fins als anys 50 o 60 no es va ocupar, que era horta... el que està clar és que el riu sempre tornarà al seu espai".
Rubén Martínez Damlau i Jorge Rodríguez.
INVERSIÓ SUPERIOR ALS 3 MILIONS D'EUROS
El projecte global té un cost superior als 3 milions d'euros, que seran finançats a parts iguals entre la Generalitat i l'Ajuntament. Gràcies al conveni, Ontinyent rebrà enguany els primers 600.000 euros de l'administració autonòmica.Aquest conveni respon a la necessitat de regenerar la part baixa del barri de la Cantereria i facilitar una solució residencial a les persones que hauran d'abandonar les seues cases. Uns habitatges que ja van patir el temporal de la DANA del 12 de setembre de 2019, i que després, el gener de 2020, van tornar a patir danys de consideració a conseqüència de la borrasca Glòria i la crescuda del riu Clariano al seu pas per Ontinyent.
Amb els diners d'aquest primer conveni, als quals s'han de sumar els 600.000 euros que aporta l'Ajuntament en 2021 mitjançant fons europeus, es finançaran els treballs d'adquisició i demolició dels habitatges, així com dels talussos i també per a les ajudes per a l'obtenció d'una solució residencial per a persones afectades.
AJUDES PER A NOUS IMMOBLES
Els habitatges han sigut valorats per part dels tècnics d'acord amb el valor cadastral, en compliment de la legalitat vigent. No obstant això, l'Ajuntament, conscient del valor sentimental i emocional que per als propietaris té abandonar l'habitatge, ofereix una ajuda de 15.120 euros per a complementar la valoració tècnica i facilitar l'adquisició d'un altre immoble o rehabilitar un que ja tinguen i vaja a ser habitatge principal, sempre que l'immoble estiga en la mateixa ciutat.Actualment ja s'han comprat 33 cases de les 44, cinc es troben en negociacions i altres sis seran expropiades. Segons el quadre d'actuacions que consten en el conveni signat després de l'adquisició dels habitatges durant els anys 2022 i 2023 es procedirà a la consolidació dels talussos i s'iniciarà la transformació de la part baixa del barri en un parc inundable semblant al creat en el marge dret del riu Clariano al seu pas pel nucli urbà.
Projecte de regeneració de la Cantereria.
UNA INICIATIVA "EXEMPLAR"
Aquesta iniciativa va ser qualificada pel Ministeri de Transició Ecològica com a "exemplar" en la lluita contra el canvi climàtic. La ministra Teresa Ribera destacava el passat mes de febrer la decisió "valenta de l'alcalde d'Ontinyent" d'adquirir els habitatges del carrer de la Cantereria per a construir un parc inundable. Ho feia durant una reunió de la Comissió de Transició Ecològica i Repte Demogràfic i també en una entrevista a Ràdio Nacional.Durant la visita a la zona on s'actuarà, tant el vicepresident segon com l'alcalde Jorge Rodríguez van coincidir a destacar el projecte com "un exemple de com afrontar des de les administracions les conseqüències del canvi climàtic".
Per part seua, el mateix conseller Martínez Dalmau, durant la signatura del conveni el mes de setembre, també destacava que "les ciutats s'han d'adaptar a aquesta nova realitat en dos vessants diferents. En primer lloc és important actuar d'urgència en aquelles zones que es poden veure afectades per altres temporals i noves inundacions. Però en paral·lel cal continuar treballant en la prevenció. Adaptar les nostres ciutats al nou context i treballar per a reduir en el mínim l'impacte ecològic".