La vicepresidenta i consellera d'Igualtat, Mónica Oltra, ha destacat aquest dimecres que "hui és un gran dia per als valencians" per l'aprovació de la Llei de Servicis Socials que "blinda" aquests drets i sobre aquest tema ha recriminat al PP que haja presentat un recurs per irregularitats en la seua tramitació. "Ningú s'hèrnia per estudiar deu esmenes al dia, alerta, no se'n vagen a escaldar les senyories", ha assenyalat.
Oltra, després de l'aprovació de la llei, ha rebutjat les acusacions d'ingerències del PP i ha constatat que Les Corts "s'organitzen" i el Consell "no té res a dir". Per açò, ha qüestionat que el PP no haja tingut temps suficient per a estudiar en 14 dies les 140 esmenes que s'han presentat com han al·legat els 'populars' en el seu recurs. "Ací l'important és el contingut de la llei i tot depèn de les ganes de treballar o no que es tinguen", ha constatat.
Així mateix, ha retret al PP les seues crítiques per "la falta de finançament de la llei". "Si hagueren dedicat més temps a estudiar la llei que a presentar recursos s'hagueren adonat que el sistema de finançament efectivament és compartit pels Ajuntaments, la Diputació i la Generalitat i això no és res que no diguera la llei que va aprovar el PP en 1997", ha recordat.
Oltra ha explicat que aquest cofinançament és "una manera racional" de finançament en funció de la grandària de les poblacions. Sobre aquest tema, ha rebutjat que s'haja sobrecarregat els municipis ja que si en 2015 el PP va destinar només nou milions per a finançar el personal encarregat de servicis socials de tots els Ajuntaments de la Comunitat enguany comptaran amb quasi 49 milions, la qual cosa suposa cinc vegades més. Aquest augment de personal també ha permès rebaixar el ràtio que atén cada professional que ha descendit dels 13.000 en l'època del PP als 2.900 actuals.
La consellera ha ressaltat que aquesta llei és la primera d'Espanya de quarta generació i posa "tota l'arquitectura legal" per a "blindar" la política social, la qual cosa permet passar d'un sistema assistencials i de "caritat" cap a les persones amb dificultat a "un sistema de drets subjectius i de caràcter universal".
D'aquesta manera, s'asseguren que els drets socials deixen de ser "la germana pobra" i es converteixen en "la quarta pota" de l'Estat del Benestar després de la sanitat, l'educació i les pensions i "senta la bases de la felicitat".
Així mateix, ha ressaltat que la llei "ordena i descomercialitza" el sistema de protecció social, deixa "clar" qui té les competències d'organització i de finançament i estructura els servicis socials en atenció primària i secundària. Per tot açò, es configura com una de les lleis "més avançades" no només d'Espanya sinó d'Europa.