La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha afirmat que, en un moment en el qual es parla tant de la identitat dels pobles, des del Consell s'ha apostat per fer "de la recuperació i normativització dels drets socials una bandera de justícia", i un "element identitari dels valencians i de les valencianes".
Oltra ha intervingut en el Fòrum de 'Nueva Economía', on ha sigut presentada per la presidenta del Col·legi de Registradors d'Espanya, María Emilia Adán, la primera dona que ostenta aquest càrrec, i a la qual ha agraït que siga "l'espill en el qual moltes dones es miren quan parlen d'igualtat". A l'acte han assistit el president de la Generalitat, Ximo Puig, i altres membres del Consell.
La vicepresidenta, que ha centrat la seua intervenció en parlar de "visibilitats i invisibilitats", ha recordat que el paper dels poders públics és el de "salvaguardar als invisibles, als marginats, a les persones que estan en risc d'exclusió o ja han sigut exclosos" i ha defensat que és en aquest espai on la política ha de desplegar "la cara més noble de la seua activitat".
"Vivim en una època on les banderes serveixen per a amagar o retallar drets i la pàtria emmascara a les persones, on la testosterona substitueix al diàleg i els patriotismes èpics substitueixen les identitats cíviques", ha constatat Oltra, qui ha assenyalat que davant aquesta situació el Govern valencià aposta per la recuperació del sistema públic de protecció social com a element identitari.
En aquest sentit, ha defensat que un sistema potent que garantisca el compliment dels drets socials "pot ser un tret definitori del poble valencià perquè pot contribuir a crear una identitat basada en un patriotisme de la gent", que servisca per a "cohesionar la societat a través d'un sistema de benestar i protecció del qual els valencians i les valencianes puguen sentir-se orgullosos".
Oltra ha qualificat de "paradoxal" que en aquests temps de crisis, "quan més necessitat hi havia de protecció social, haja sigut quan es qüestionen i reduïsquen al mínim els serveis socials". A pesar, ha continuat, que està "àmpliament demostrat que la inversió social crea ocupació i activa l'economia", i per això ha incidit en la "responsabilitat" dels poders públics a l'hora de respondre a les "necessitats de la gent".
Sobre aquest tema, ha precisat que un estudi de la Universitat de València assenyala que la nova Renda Valenciana d'Inclusió generarà una tornada econòmica a les arques públiques d'1,12 euros per cada euro invertit i 1,4 euros de tornada directa per l'activitat econòmica que es genera en l'activitat relacionada amb la denominada 'cistella de la compra' en termes econòmics.
En aquesta línia, i com a exemple del compromís de la Conselleria per uns serveis socials dignes, Oltra ha destacat que des de juliol de 2015 s'ha passat de 237 persones treballant en els equips socials de base subvencionats per la Generalitat a 1.399 en 2017 i la previsió és de 1.573 en 2018. És a dir, les contractacions d'empleats vinculats al nou model social s'han incrementat un 346% des que va començar la nova legislatura. Es tracta d'ocupacions "ben remunerades, qualificats i no deslocalitzables", ha apuntat la consellera.
'Codi Social'
La vicepresidenta s'ha referit en aquest punt al treball que des del seu departament s'està fent en aquest sentit, i ha citat el 'Codi Social', com un element crucial en aquest camí, que té com a finalitat reconéixer "el dret universal als serveis socials com a propis i inalienables", front "a un altre imaginari que s'intenta obrir camí, i segons el qual els drets de les persones depenen del poder adquisitiu que tenen".La Llei de reconeixement del dret a la identitat i a l'expressió de gènere, coneguda com a Llei Trans, la Llei de polítiques integrals de joventut o la que regularà la renda valenciana d'inclusió, són algunes de les normes que ja s'han aprovat i que integraran el Codi Social, al costat de la futura llei d'infància i llei de reconeixement dels drets LGTBI.
Oltra, qui ha destacat que el gran treball reglamentari que s'ha fet durant els últims dos anys i mig i que ha duplicat el que s'ha fet en els quatre anys anteriors, ha afirmat que s'estan "asseient les bases d'un canvi de model social profund", que culminarà amb la futura llei de serveis socials inclusius, com a element transformador de "la concepció assistencialista pròpia de les antigues polítiques socials, cap a una concepció moderna de drets subjectius i abast universal".
"La desigualtat i l'exclusió social són el resultat d'estructures socials, econòmiques, polítiques i culturals que acaben per expulsar a les persones i fer-les invisibles", ha insistit i ha afegit que açò ocorre més quan en moments de crisis "els drets socials que protegeixen a tots i a totes, igual que ho fa el dret a la sanitat o a l'educació", han sigut "els grans oblidats de l'estat del benestar".
La invisibilitat dels valencians i valencianes
La vicepresidenta ha assenyalat que víctima d'aquesta "invisibilització", al costat dels serveis socials i la situació de discriminació que pateixen les dones, també estan els valencians i les valencianes que també són "invisibles" per a l'Estat, al que ha acusat d'infringir l'article 156 de la Constitució, que estableix que les comunitats autònomes gaudiran de l'autonomia financera suficient per al desenvolupament de les seues competències, així com el primer de la Carta Magna, que defineix a Espanya com un Estat social i democràtic."Un debilitament de l'estat de les autonomies o no dotar-ho dels recursos suficients, suposa reduir la intervenció en polítiques educatives, sanitàries o socials", ha advertit i ha afegit que si a açò se li suma "l'infrafinançament i la falta d'inversions, el resultat és un còctel que afecta el conjunt dels valencians i les valencianes, eliminant-los oportunitats, amputant-los drets i convertint-los en ciutadans i ciutadanes de segona".
Oltra ha afirmat que l'actual Constitució presenta "símptomes inequívocs d'esgotament", i per açò ha defensat una reforma "en defensa dels interessos del poble valencià", que ha d'incloure un compromís amb els valors globals que caracteritzen a les democràcies avançades, com la lluita contra el canvi climàtic o la transició econòmica de l'economia, així com un desenvolupament dels drets de les persones, "dedicant especial atenció a la lluita contra la violència de gènere".
Així mateix, ha apuntat que la reforma ha de dissenyar un nou model democràtic de l'Estat i dels seus mecanismes de funcionament que avancen cap a "un govern obert i amb estímuls per a la transparència", i l'articulació d'un Estat federal que dissenye "un sistema lleial, representatiu i eficient de corresponsabilitat política entre els diferents nivells de govern", per al que fa falta un sistema de finançament que assegure l'autogovern i l'exercici de les competències de cada àmbit.
Aquesta "necessària reforma constitucional ha de fer-se amb el concurs de les comunitats autònomes que representen la diversitat territorial", ha manifestat, i ha assenyalat que en particular la Comunitat Valenciana ha de formar part d'aquest debat "per a deixar de ser invisible" i perquè ha arribat el moment de "ser part activa dels nous temps que s'aproximen".