La vicepresidenta i portaveu de la Generalitat, Mónica Oltra, ha reclamat en basc que puguen gestionar l'ingrés mínim vital (IMV) les autonomies que vullguen, com la valenciana, per a compatibilitzar-ho amb cada renda d'inclusió i evitar duplicitats i desprotecció social, així com "pel que puga passar en el futur".
"Nahitaezko gutxieneko diru sarrera kudeatu nahi dugu; volem gestionar l'ingrés mínim vital", ha manifestat "en un precari basc" en la roda de premsa després del ple del Consell, preguntada per la mesura que aprova aquest divendres el Consell de Ministres.
La també coportaveu de Compromís ha apel·lat al Govern al fet que "si la cogestió la poden fer comunitats com Euskadi i Navarra, per descomptat la Comunitat Valenciana també", una cosa que va acordar aquesta setmana el Govern PSOE-Unides Podem amb el PNB. Però ha remarcat que açò no significa que les autonomies que no vullguen harmonitzar les seues rendes estiguen obligades: "No cal fer un café per a tots".
De moment ha destacat la "bona disposició" del Ministeri de Seguretat Social a aquesta petició reiterada de la Generalitat, "més com a estat d'ànim que com a resultat". Ha lamentat que van rebre l'esborrany fa dos dies i "caldrà veure el que ix en el BOE". "Una fantàstica idea necessita una bona execució per a tindre recorregut", ha reivindicat.
Encara que ha reconegut que la pandèmia "segurament haurà determinat la peremptorietat d'aprovar l'ingrés", ha insistit que "òbviament" als governs autonòmics els haguera agradat tindre "més participació i temps per a estudiar la proposta".
EVITAR QUE LA GENT "ES DESENGANXE" DE LA INCLUSIÓ
Ha defès així que tots dos sistemes s'harmonitzen "des del principi" i no amb convenis a partir del 2021 com preveu l'esborrany. Govern central i comunitats podrien compartir els beneficiaris de l'ingrés i les rendes perquè no hi haja famílies que cobren les dos mentre unes altres no perceben cap. També per a evitar que hi haja persones que "es desvinculen del procés d'inclusió".La també consellera de Polítiques Inclusives ha recordat que la llei valenciana estableix la inclusió com un dret en si mateix per a l'emancipació cap a la vida independent. "Poder harmonitzar des d'un principi ens farà més forts en les gestió sense famílies que se'n vagen desenganxant del procés d'inclusió", ha il·lustrat.
Un altre dels objectius que ha apuntat és el de "no arribar a la gent que realment ho necessita en la situació actual de pandèmia" i que els interessats no hagen de passar per dos finestres, sinó per "una única porta d'entrada" encara que la part de l'ingrés la gestionaria el Govern. Sense una cogestió, ha advertit, serà difícil detectar els beneficiaris.
Les peticions es gestionarien a través dels servicis socials d'atenció primària de les entitats locals: una proposta dirigida a l'Institut Nacional de Seguretat Social (INSS) i una altra com a complement a l'ingrés des de la Conselleria d'Igualtat, ha explicat Oltra, mitjançant un conveni Govern-Generalitat.
També ha destacat que "pràcticament tots" els mòduls familiars que planteja l'esborrany són més baixos que els de la renda valenciana, quan aquesta inclou complements de vivenda i drets energètics. La Generalitat "treballa" en l'adaptació al decret del Govern per a descomptar i assumir la diferència entre les dos prestacions.
De cara al futur, ha posat l'accent en la importància que la renda valenciana mantinga la seua solidesa i "estiga ací per a sostindre el sistema pel que puga passar". "Veiem algunes declaracions que parlen de l'ingrés mínim com la 'paguita'", ha advertit, "anem a assegurar-nos que la renda seguisca com una xarxa potent perquè decidírem fa temps que ningú s'ha de quedar arrere".