La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha comparegut, a petició pròpia, al ple de Les Corts per a donar explicacions sobre el cas d'abusos a una menor en un centre privat tutelat per la Generalitat, després que la sentència haja condemnat a l'educador social Luis Eduardo Ramírez Icardi a cinc anys de presó per abusos sexuals a aquesta adolescent de 14 anys entre els anys 2016 i 2017.
Oltra ha afirmat que va conéixer la investigació al seu exmarit el 4 d'agost de 2017, sis mesos després dels fets i quan el centre ja havia tancat la investigació interna, perquè va arribar la citació judicial al seu domicili: "ho va saber Mónica Oltra, no la vicepresidenta", ha remarcat. Des d'eixe moment en el qual la direcció política de la Conselleria va tindre coneixement dels fets, es va ordenar "prestar total ajuda a l'adolescent i col·laboració amb la justícia sense cap mena d'interferència pel component personal existent", ha defensat.
En aquest sentit, la vicepresidenta no només ha recalcat que els fets provats "no fan cap referència ni a la Generalitat, la Vicepresidència i la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, ni a mi mateixa", sinó que ha manifestat que "ningú, ni dins ni fora d'aquesta sala lamenta més que jo el que li ha ocorregut a la jove perquè és el trist colofó a la vida d'una xiqueta a qui tot li va fallar des del principi".
Durant la seua compareixença, Mónica Oltra també ha negat que hi haguera tracte de favor cap a l'acusat, i ha defensat que l'educador social treballava en el centre des de 2010, "encara faltaven cinc anys perquè fora consellera". Així mateix, ha assenyalat que en tractar-se d'un centre privat, és la mateixa direcció del centre la que decideix tant la contractació, com l'acomiadament dels treballadors.
En la seua intervenció, ha sigut molt crítica amb les observacions que el tribunal plasma en la sentència, a partir del relat de la Fiscalia, en les quals es posa en dubte la gestió del departament insinuant, a més, una situació d'hostilitat cap a la víctima. "Qüestionar això és qüestionar el meu honor i la meua integritat, però a més és qüestionar la credibilitat i la independència del personal funcionari".
Per a la vicepresidenta, és una altra demostració que no va haver-hi tracte de favor el fet que la defensa de l'acusat no coneguera l'existència de l'informe de la Fundació Espill durant el primer judici. "M'acusen de donar consignes per a elaborar informes que beneficien l'estratègia de defensa de l'educador, al mateix temps que també m'acusen d'ocultar eixos mateixos informes al tribunal. En què quedem? Si s'haguera volgut protegir a algú, òbviament, ocultar informació que pot resultar-li favorable no és la millor manera, no creuen?", ha manifestat.
Finalment, Oltra ha admés un error en el sistema de protecció a la menor per no haver traslladat el cas, de manera automàtica, a la Fiscalia. Un error que, ha dit, "no es pot confondre amb maniobres d'ocultació" i que ha atribuït a un protocol que estava desfasat i que ja s'ha esmenat.
La vicepresidenta ha anat desmuntant, una per una, totes les acusacions que, en la sentència, atribueixen a la gestió del seu departament, i ha posat de manifest algunes contradiccions com que els jutges interpreten com a "hostilitat del departament cap a la víctima el fet que fora canviada de centre després de la denúncia, obviant que va ser decisió de la Fiscalia". El protocol vigent estableix que el presumpte agressor és qui ha de ser traslladat.
"OCULTACIÓ DE COGNOMS"
Respecte a "l'ocultació dels cognoms" de l'acusat, han estudiat 60 informes d'aquest tipus per a "comparar la mecànica", i han conclòs que "la metodologia és bastant aleatòria i depén del criteri de qui redacta l'informe". En aquest cas concret, l'educador apareix nomenat 60 vegades: tres amb nom complet, "educador" en 45 ocasions; el nom amb el cognom, en una ocasió i el nom i la inicial del cognom en una altra ocasió.També ha negat que l'actuació fora diferent del del centre de Sogorb, del mateix any; i ha descartat biaix en l'actuació de les funcionàries de Conselleria i la de l'Institut de Medicina Legal, ja que ambdues pertanyen a la mateixa administració, la Generalitat.
Igualment, ha assegurat que la sentència "valora, però no prova" que s'haja produït una situació "d'hostilitat" per part de la Conselleria pel fet que les treballadores consideraren poc creïble el seu relat, i ha remarcat que cap d'elles va dir tindre cap consigna sobre aquest tema.
Respecte a la policia, ha afirmat que li queda "una pregunta" sobre la qual "no té resposta": "El grup de menors de la Policia Nacional coneixia el febrer de 2017 aquests fets? Segons m'he assabentat per la sentència, sí. Ho va comunicar a Fiscalia? Es va iniciar algun tipus de procediment o investigació?", s'ha preguntat. En la rèplica, ha negat que això siga una crítica al cos de seguretat.
CRONOLOGIA DE LES ACTUACIONS
Durant la seua intervenció, la vicepresidenta ha fet una cronologia dels fets. El febrer de 2017, la directora del centre no va veure indicis, i el 28 d'eixe mateix mes, la tècnica de la Direcció Territorial va afirmar que tampoc els veia.Oltra ha explicat que el protocol que regia en aquell moment no obligava a comunicar els fets a Fiscalia ni a instàncies superiors de la Conselleria si no es veien indicis sòlids del delicte, alguna cosa que va canviar al setembre d'eixe any, quan una instrucció de la Direcció General d'Infància i Adolescència va exhortar als centres a posar en coneixement del fiscal qualsevol denúncia d'aquest tipus.
Els fets van arribar a les mans de la justícia a partir de juny, quan la Policia va trobar a la menor després d'escapolir-se. Això va succeir el dia 22, i el 6, 10 i 14 de juliol, la Fiscalia va instar el trasllat de centre de la menor, fet que es produeix el 16 d'agost.
El 28 de juliol es va acordar la prohibició a l'educador d'aproximar-se a menys de 200 metres de la menor i comunicar-se amb ella. Ja a l'agost, després que Oltra rebera la citació el dia 4, el dilluns següent (7), el cap de gabinet informa el sotssecretari de la notificació, i el 8, la Direcció General d'Infància i Adolescència ordena l'obertura d'expedient informatiu per haver tingut "coneixement verbal en el dia de hui".
L'11, la sotssecretaria va dictar una resolució per la qual instava les direccions territorials a oferir la màxima col·laboració amb Fiscalia de menors. El 21 d'agost, Infància obri expedient i es deriva a la Fundació Espill per a la seua valoració, que comença el 25 d'eixe mateix mes. La valoració acaba al novembre, i s'incorporen les conclusions a l'expedient informatiu de la direcció general, que es remet a Fiscalia el 30 de novembre.