La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha assegurat que amb la nova llei de Serveis Socials Inclusives el Consell vol "blindar la normativa en matèria de política i serveis socials" amb l'objectiu de "garantir" els drets reconeguts a la ciutadania i "evitar que altres executius futurs puguen arrabassar-li'ls o eludir les obligacions que tenen les administracions".
Així ho ha assenyalat la vicepresidenta durant la seua participació a Alzira en les 'Jornades de treball entre persones expertes en legislació de serveis socials de tercera generació', que el seu objectiu és reflexionar sobre els continguts de la futura llei de Serveis Socials de la Comunitat Valenciana, "una norma que serà l'instrument jurídic on quedaran plasmats els drets socials de la ciutadania valenciana" ha explicat.
Oltra ha destacat l'aposta del seu departament per la igualtat i la inclusió social en la transformació del model "burocràtic i assistencialista de l'anterior govern" per un model social valencià "sostenible i durador que pose en el centre a les persones i s'adapte a la seua realitat i a les seues necessitats".
Tal com ha explicat la vicepresidenta en la seua intervenció, el nou model social valencià aposta pel "municipalisme" i està basat en un conjunt de normes, lleis i plans coherents, amb l'elaboració d'un codi social, "amb polítiques de proximitat i equips de base que puguen treballar des de la prevenció i amb serveis i prestacions de primer ordre".
Per a açò, la vicepresidenta ha insistit en la necessitat d'un adequat finançament i inversió i, en aquest sentit, ha recordat que el pressupost de la Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives per a 2018 "és el que més puja de tota la Generalitat amb prop de 1.200 milions d'euros".
Es tracten, ha afegit, dels pressupostos "més socials" de la història de la Comunitat Valenciana en contemplar una inversió de 34,99 milions d'euros al dia en inversió social per a "garantir els drets de les persones", i ha puntualitzat que es tracta d'inversió i no de despesa "perquè des del social també es crea riquesa i ocupació".
En el cas concret dels serveis socials municipals, la vicepresidenta ha destacat que aquestes partides han suposat un increment acumulat des de 2015 del 327%.
Durant enguany, la Conselleria ha destinat un total de 36,6 milions d'euros per a l'enfortiment dels serveis socials municipals, la qual cosa ha permés als ajuntaments augmentar les contractacions de personal, podent passar dels 352 professionals amb els quals s'explicava fa dos anys als prop de 1.400 que han pogut formar part dels equips socials municipals durant 2017.
Açò ha permés que la ràtio de professionals per habitant haja passat d'1 per cada 12.742 habitants en 2015 a 1 per cada 3.211 habitants a la fi d'enguany, la qual cosa permet una millora en l'atenció i una millora en la qualitat del treball per als professionals que treballen en equips base municipals.
Les jornades de treball entre persones expertes en legislació de serveis socials de tercera generació han comptat amb la participació de 18 persones expertes en Serveis Socials de diferents municipis i comarques de la Comunitat Valenciana i de 7 de la resta de l'Estat, especialistes en lleis de serveis socials de tercera generació i participants en la seua elaboració en les diferents comunitats autònomes.