La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha destacat que la nova Llei d'Infància i Adolescència atorga als xiquets i xiquetes la consideració de ciutadans i ciutadanes "de ple dret" i impulsa la seua participació en la vida pública i la promoció dels seus drets.
Oltra ha fet aquestes declaracions durant la presentació de l'esborrany de la Llei d'Infància i Adolescència davant més de mig miler de representants d'entitats representatives del sector de la infància, de les diferents administracions d'àmbit autonòmic i de prop d'un centenar de xiquets i xiquetes dels diferents consells de la infància de la Comunitat Valenciana.
"Aquesta llei suposa donar-li un nou enfocament transversal a tot allò que té a veure amb el desenvolupament de la infància, atenent la diversitat de cada xiquet o xiqueta", ha afirmat la vicepresidenta, qui ha destacat que prop de la meitat de les aportacions que s'han fet en el procés previ a l'elaboració de la llei ha partit dels seus protagonistes.
En aquest sentit, ha assenyalat que és la primera vegada que un procés de participació d'una llei s'adapta perquè la gent més jove puga fer les seues propostes i ha agraït les prop d'un centenar d'aportacions que s'han rebut des dels consells d'infància. "Estem molt orgullosos i orgulloses del vostre treball, i per açò hem proposat a les institucions europees que ho incloguen com a exemple de bones pràctiques", ha afirmat.
L'esborrany, que també inclou les propostes fetes en el Pacte per la Infància aprovat per unanimitat en Les Corts Valencianes, implica un "canvi de paradigma, que implica deixar de considerar als xiquets i xiquetes com a objectes de protecció per a passar a reconéixer-los com a subjectes de dret", ha indicat.
Aquest fet, ha explicat, "implica anar més enllà de la labor de protecció" implica situar a la infància i a l'adolescència "en el centre de les polítiques públiques, de manera que se senten protagonistes", i parlant de conceptes com la promoció de drets, la participació i la prevenció, que per primera vegada es tenen en compte des del Consell per a elaborar una llei.
La vicepresidenta també ha apuntat com a principis rectors de la norma l'equitat i l'empoderament dels xiquets, xiquetes i adolescents en l'exercici dels seus drets, pel que se'ls reconeix per primera vegada com a "ciutadania activa i de ple dret en tots els àmbits de les esferes públiques i privades".
En aquesta última, s'elimina el límit d'edat perquè s'escolte l'opinió dels xiquets i xiquetes abans de donar el consentiment informat en els tractaments mèdics o es fixa l'obligació dels pares, mares o tutors a escoltar i respectar les seues opinions "en referència a la llibertat d'ideologia, consciència o religió".
Així mateix, es reconeix per primera vegada el dret a la identitat i a l'expressió de gènere i en l'esfera pública es garanteix que les administracions hauran de consultar l'opinió de la infància i l'adolescència en aspectes que els afecten com les polítiques d'oci educatiu o el disseny urbà dels municipis, adaptant les consultes públiques perquè puguen participar.
Ajudes inembargables
La vicepresidenta ha explicat que aquesta llei també pretén fer un pas més en la lluita contra la desigualtat que ja s'ha iniciat amb altres projectes legislatius com el que regula la renda valenciana d'inclusió, i així estableix que en la concessió d'ajudes destinades a la infància, es tindrà en compte la situació de la persona menor d'edat a la qual va dirigida."Açò evita que els xiquets i xiquetes es vegen exclosos de les ajudes a les quals tenen dret perquè les seues famílies tenen deutes o incompliments que els impedisquen o dificulten accedir a les mateixes", ha assenyalat.
El dret a l'oci i la promoció del bon tracte
Oltra ha assenyalat que l'esborrany també estableix l'accés a l'oci educatiu com un dret, perquè "només s'és xiquet o xiqueta una vegada en la vida", i en aquest sentit s'estableix que durant l'educació primària "es procurarà que les activitats d'aprenentatge programades puguen fer-se dins de la jornada lectiva, de manera que l'excés de deures no reduïsca el temps de joc".Una altra de les novetats de la norma, ha afirmat, és que el focus es trasllada de prevenir el maltractament a promoure "el bon tracte i els afectes", per al que s'inclouen mesures transversals com a programes d'orientació familiar per a la corresponsabilitat, co-parentalitat positiva, promoció d'horaris i condicions laborals compatibles amb la criança, foment de les competències parentals i educació emocional en les aules, entre altres.
"El dret a la vida i a la integritat física i psíquica cobra especial importància, i per a la seua defensa es configura un sistema integral de prevenció i protecció enfront de la violència contra la infància, que implique a tots els poders públics, d'una manera coordinada", ha explicat la vicepresidenta.
En l'àmbit de la protecció s'obri la possibilitat que la Generalitat es persone com a acusació popular en els casos de violència greu contra les persones menors d'edat, i en els casos d'agressió masclista o violència intrafamiliar, el Consell impulsarà que siga l'agressor i no la víctima la que abandone el domicili familiar.
Aposta per la desinstitucionalització
La vicepresidenta ha destacat que una de les demandes més repetides entre les propostes fetes pels consells d'infància és el dret de qualsevol xiquet o xiqueta a viure en família, i ha assenyalat que en sintonia amb aquesta proposta la llei estableix l'acolliment familiar com la mesura preferent de protecció en qualsevol cas."Per a fomentar aquest tipus d'acolliment, s'amplien les facilitats per a les famílies acollidores amb mesures com la possibilitat d'establir mesures extraordinàries quan no es puguen escolaritzar al xiquet o xiqueta que tenen acollit en el mateix centre que els seus fills o filles, o l'equiparació amb les famílies nombroses en les prestacions per a la sustentació de la criança", ha puntualitzat.
Dins del foment de la desinstitucionalització, Oltra també ha destacat que l'esborrany inclou novetats importants sobre l'acció protectora que s'exerceix sobre els xics i xiques tutelats per la Generalitat una vegada compleixen la majoria d'edat.
Així ha esmentat la creació de programes per a la preparació de la vida independent, que inclouen accés preferent a l'educació postobligatòria o a programes d'inserció sociolaboral, entre altres.
La vicepresidenta ha ressaltat la importància d'aquesta norma, que assegura la igualtat entre tots els xiquets, xiquetes i adolescents "més enllà de l'accés universal a l'educació o la sanitat" i que garanteix que la infància assumisca "un paper protagonista en el present, que ajude a construir un futur millor".