La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha destacat aquest dimarts l'"esforç sense precedents" realitzat pel Consell del Botànic en aquesta àrea, amb un augment pressupostari del 8% des de 2015, ressaltant entre altres qüestions que aquesta "ha sigut la legislatura de l'atenció a les persones en situació de dependència" fent alguna cosa "tal revolucionari com començar a complir la llei".
Així ho ha assegurat Oltra durant la seua compareixença en la Comissió d'Economia, Pressupostos i Hisenda de les Corts per a detallar el pressupost del seu departament per a 2019 --que compta amb 1.528 milions d'euros, un 27,9% més que el de partida d'enguany-- i en la qual tant PP com a Ciutadans han qüestionat que la despesa se sustente en ingressos "ficticis" que no sap si arribaran per part de l'Estat.
Ha respost sobre aquest tema que ha pressupostat serveis "necessaris" i els drets "estan per damunt" de les consignacions pressupostàries, i ha agregat: "Si no arriben (aqueixos ingressos), haurem de fer que arriben". El seu full de ruta, ha dit, pansa per seguir garantint aqueixos drets i "seguir reivindicant els diners justs".
"Que és deute? Doncs ja ho pagarem, però no anem a deixar de fer-ho", ha indicat, ressaltant que "una cosa és endeutar-se perquè els majors tinguen la dependència i una altra fer-ho per a Gürtel, Brugal o Emarsa". "Pot ser que somiem, però no provoquem malsons", ha indicat.
A més, ha defensat la necessitat que s'entenga que els drets socials "són tan importants com portar a un xiquet a una escola" i s'han de garantir d'igual manera malgrat la "bretxa" existent entre les previsions i els ingressos "contantes i sonantes".
La vicepresidenta ha qualificat els seus comptes com "un pressupost de transformació al servei de les persones" i ha repassat alguns dels seus programes, entre ells la Renda Valenciana d'Inclusió, que comptarà amb 100 milions en 2019, amb crèdit ampliable, en la qual si finalment s'augmentara el salari mínim les quanties arribarien a 1.080 euros en el cas d'una família de quatre membres.
També s'ha referit al concert social, el servei bàsic d'atenció a les persones per part d'entitats privades no lucratives, que enguany ha començat a engegar-se en l'àmbit de la diversitat funcional. En 2019 s'estendrà a infància i adolescència, violència masclista i majors i en 2020 arribarà als centres i persones que treballen en exclusió social i migrants.
Juntament amb les subvencions, contractes i altres instruments, en l'àmbit de la diversitat funcional hi haurà l'any que ve més d'11.000 persones ateses, 13.700 majors, 3.200 menors i més de 154 dones víctimes de violència de gènere.
"En 2015 ens trobem amb 21.064 places en termes globals i en 2019 hi haurà 28.207, un 33,9% més, 7.143 noves persones ateses", ha destacat Oltra, que ha indicat que per a aconseguir aqueix objectiu es destinaran 537 milions d'euros (83,7 per a infància; 302,8 per a majors; 139,7 per a diversitat funcional i 11,2 per a víctimes de violència de gènere). "Es tracta de diners molt bé invertits", ha subratllat.
Quant a la dependència, ha recordat l'aposta per fomentar l'autonomia personal i ha explicat que en 2019 es generalitzarà el servei d'ajuda a domicili per a les persones en situació de dependència, amb 4,2 milions d'euros. També ha destacat els 2,4 milions en inversió en els centres especialitzats d'atenció a persones majors per a "dignificar-los, reforçar equips i augmentar activitats".
Així mateix, ha assenyalat que des de juliol de 2015 s'han incorporat al sistema de la dependència 54.870 noves persones i s'ha consignat un pressupost en 2019 per a atendre aqueixes i les noves prestacions 358,3 milions, 110 més que enguany.
"Gestionem més i millor, tripliquem les persones ateses i com ara l'administració respon i la societat ho sap també s'incrementen les sol·licituds, que en algun moment fins i tot s'han triplicat respecte a altres èpoques", ha insistit la vicepresidenta, que ha posat en valor que el temps intervé d'espera d'una sol·licitud era de 4 anys quan van arribar al Consell i ara s'ha reduït "moltíssim" i fins i tot més de mil sol·licituds s'han resolt en el termini legal de sis mesos.
Igualtat també ha pressupostat 23 milions d'euros per a retornar "els copagaments injustos que l'anterior govern va imposar als usuaris de centres diürns o residencials", ha destacat.
D'altra banda, Oltra ha recordat l'augment de prestacions a famílies acollidores o la partida de 3 milions per a la transició a la vida independent dels joves extutelats per la Generalitat, els 21,5 milions per a l'IVAJ o els 5,3 milions per a la xarxa valenciana d'igualtat.
Així mateix, hi ha consignats 19,1 milions d'euros, enfront dels 7,6 de 2015, per a complir les mesures del Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista, i ha repassat també les inversions previstes per a dignificar equipaments de serveis socials, per al que s'impulsaran tres ordres amb 12 milions d'euros en total: una para majors, una altra per a diversitat funcional i una altra per a millora de centres polivalents.
A açò se sumen, per exemple, els 7 milions pressupostats per a l'inici de la reforma de les residències de Carlet i Elda i l'inici de la construcció de centres a Carlet i Llíria, o la inversió prevista per al nou centre de salut mental de Carcaixent o de diversitat funcional de Sueca o Paterna. L'aposta, ha incidit, tracta de "trencar l'estigma de ser recursos als quals s'acudeix amb vergonya, d'amagatons en casos de necessitat".
"Els serveis socials són la quarta pota de l'estat del benestar", ha subratllat la vicepresidenta, que també ha destacat que la inversió en polítiques socials és "imprescindible en termes ètics, d'equitat o de justícia social" però també "rendible econòmicament" per la seua tornada a l'economia en forma de consum o ocupació, per exemple, podent suposar quasi 6.000 llocs de treball nous per a fer "robust" aqueix sistema públic de serveis socials.
La diputada del PP María José Catalá ha qüestionat la credibilitat d'aquests comptes en comptar amb més de 2.200 milions "ficticis" i ha criticat que es facen "càbales" i es "pinten xifres" en un àmbit com a est, ja que "generar expectatives sobre persones vulnerables passa per ser una "crueltat" i no solament una "irresponsabilitat".
"Drets hi ha, però si no hi ha mecanismes de pagament, què fem amb les persones?", ha preguntat, per a subratllar la "incoherència política" de Compromís que en 2015 va portar als tribunals els pressupostos del PP en advertir ingressos que no s'anaven a materialitzar i ara consignar 2.200 milions "ficticis".
Tony Woodward (Cs) ha apuntat a Oltra que amb aquests pressupostos podria estar "satisfeta" si es pogueren implementar, però ha advertit que s'estan "creant expectatives" que el seu grup posa "en dubte" i ha preguntat què ocorrerà si "els ingressos del mag Soler" no arriben.
Oltra ha lamentat que el PP parle de "crueltat" quan "tenien 46.000 persones podrint-se en les llistes d'espera de dependència" i sobre el recurs als comptes de 2015 ha indicat que ja sabien que no tenia recorregut en el seu moment, però d'aqueixa manera s'asseia precedent i ara es "desbarata la festa" a Isabel Bonig perquè "aqueix camí està tancat".
"No sé si em dedique a somiar, pot ser, per descomptat no em dedique al que vostés, que era provocar malsons", ha etzibat als 'populars'. "El model de la insolidaritat, el saqueig i la corrupció enfront del de la protecció i la dignitat", ha conclòs.