La vicepresidenta i portaveu del Consell, Mónica Oltra, ha afirmat que l'actual Consell "és un govern compromés amb les persones, tal com arreplega l'Acord del Botànic. Per això, està decidit a completar una reforma tributària a la Comunitat Valenciana que desmunte definitivament el sistema fiscal regressiu implantat durant 20 anys per l'anterior executiu, on els que menys tenien pagaven més que en la resta de les comunitats autònomes i els que més tenien feien una menor contribució".
Oltra ha realitzat aquestes declaracions durant la roda de premsa posterior al ple del Consell, que ha aprovat l'avantprojecte de la coneguda com a Llei d'Acompanyament, "una de les més importants de l'any, en la qual s'inclouen totes les modificacions normatives que el Consell considera necessàries per a portar a terme les seues polítiques fiscals, socials i administratives", ha puntualitzat.
La vicepresidenta ha recordat que enguany, "per primera vegada, s'ha sotmés a exposició pública el contingut d'aquesta llei, en la qual s'inclouen mesures que afecten aspectes tributaris, a l'acció administrativa de la Generalitat i a l'organització del sector públic instrumental".
Així, dins de l'apartat de tributs, i amb la finalitat de transformar tot el model fiscal valencià, Oltra ha puntualitzat que el Consell "va modificar en el seu primer any de govern l'impost de patrimoni, que tenia la tarifa més baixa de tota Espanya, equiparant-ho a la mitjana espanyola; el segon any es va reformar l'IRPF, que també es va equiparar a altres comunitats autònomes, a més de modificar l'impost de successions i donacions; i enguany abordem la reforma integral del joc".
En aquest sentit, l'avantprojecte de llei presentat "contempla un augment del gravamen dels impostos sobre màquines recreatives i d'atzar, que es calcula suposarà un augment en la recaptació d'entorn dels 10 milions d'euros; amb el tribut que grava els casinos s'espera un augment de la recaptació de 650.00 euros; i amb l'augment de l'impost sobre les apostes s'espera recaptar uns 6 milions d'euros", ha explicat.
La vicepresidenta ha indicat que les modificacions fiscals aportades per la Llei d'Acompanyament, i que entraran en vigor a partir de l'1 de gener de 2018, "s'integraran en la futura llei del joc, l'avantprojecte del qual ha sigut sotmés ja a informació pública, i que contindrà mesures molt contundents contra la ludopatia i per a la protecció de menors d'edat, com el control d'accés a salons de joc perquè cap menor ni cap ludòpata puga accedir".
D'altra banda, entre les novetats en matèria tributària, també s'inclouen canvis que faciliten els requisits per a poder beneficiar-se de les deduccions per lloguer d'habitatge habitual i per arrendament d'habitatge; així mateix, es garanteix el gasoil professional per a transportistes, ampliant fins al 31 de desembre de 2018 la vigència del tipus de devolució.
Millores de caràcter social, sanitari, educatiu i econòmic
Quant als canvis que afecten l'acció de les diferents conselleries, Oltra ha destacat les mesures de caràcter social que incorpora la llei d'acompanyament, com el nou permís retribuït per a les funcionàries de la Generalitat a partir de la setmana 37 d'embaràs (35 en el cas en embaràs múltiple).
Així mateix, se simplifica el procediment perquè les persones adoptades que ho desitgen puguen conéixer el seu origen biològic, amb la supressió de la intervenció de les persones mediadores la competència de les quals s'atribueix a l'entitat pública. També es modifica l'Estatut de les Persones amb Discapacitat, introduint en el seu contingut els principis d'autonomia i vida independent, i se substitueix la terminologia de "discapacitat" per la de "persona amb diversitat funcional".
En matèria sanitària s'estableix l'accés al servei de dispensació de medicaments a les persones residents en centres sociosanitaris privats en igualtat de condicions, la qual cosa generarà més de 65 nous llocs de treball d'especialistes en farmàcia hospitalària.
L'avantprojecte de llei arreplega també, entre altres aspectes, la possibilitat de delegació de competències als ajuntaments en matèria de construcció millores de centres educatius i es regulen els efectes que tindrà sobre el personal l'extinció del contracte de gestió de servei públic per concessió del departament de salut de la Ribera a partir de març de 2018, de manera que la Generalitat se subrogarà en la condició d'ocupador que té l'actual concessionària.
Finalment, la vicepresidenta ha ressaltat la modificació del règim jurídic de l'Institut Valencià de Finances (IVF), "que suposa avançar en el compliment d'un dels compromisos inclosos en l'Acord del Botànic, com és la recuperació del sistema financer valencià, convertint a aquest ens en el Banc Públic de la Generalitat".
Instal·lació de desfibril·ladors en espais públics no sanitaris
D'altra banda, el Consell també ha aprovat el decret pel qual es regula la instal·lació i ús, fora de l'àmbit sanitari, de desfibril·ladors externs automàtics i semiautomàtics per part de personal no mèdic.
"Aquesta mesura -ha afirmat la vicepresidenta- té com a objectiu principal aconseguir salvar la vida de més persones". Així, ha recordat que la desfibril·lació primerenca i la reanimació cardiopulmonar bàsica són, segons evidències clíniques i científiques, "la resposta més adequada davant una situació d'aturada cardíaca. D'ací la importància de regular l'ús d'aquests dispositius fóra de l'àmbit sanitari com a mesura fonamental d'actuació immediata mentre porta l'atenció mèdica especialitzada", ha afegit.
El decret regula els requisits per a la instal·lació i retirada d'aquests dispositius, qui poden utilitzar-los així com l'obligatorietat de la seua disponibilitat en espais d'ús públic com a aeroports i ports, estacions d'autobusos i ferrocarril de poblacions de més de 50.000 habitants, estacions de metro amb una afluència de 2.000 persones o més al dia; instal·lacions esportives amb 500 o més usuaris diaris; centres educatius amb aforament superior a 1.500 persones; i en establiments públics amb capacitat per a acollir a més d'un miler de persones