La vicepresidenta i consellera d'Igual, Mónica Oltra, ha recalcat aquest dimecres que és "fonamental" el canvi del codi penal que regule que hi ha agressió sexual quan no hi ha consentiment perquè "demanar-li a una víctima que siga una heroïna i es defense amb dents i ungles és massa demanar".
Oltra, en una entrevista en Els Desdejunis a RTVE recollida per Europa Press, ha assenyalat que és "absolutament necessari" aquest canvi del concepte que tant "va escandalitzar a la societat després de la sentència de La Manada" perquè "no pot ser que s'exigisca violència o intimidació perquè un abús sexual siga considerat agressió" i més quan "són conceptes molt subjectius".
Així mateix, ha confiat que el Govern convoque "prompte" el Consell interterritorial perquè "sempre hi ha competències compartides" amb les comunitats com el suport psicològic i sanitaris a les víctimes.
Sobre aquest tema, ha considerat que la frase del vicepresident segon, Pablo Iglesias, que "en les excuses tècniques hi ha molt de masclista frustrat" és "absolutament certa" i en aqueix sentit ha constatat que "només cal veure algunes reaccions i fins i tot partits polítics que estan negant la violència masclista per a saber que quan hi ha un avanç en igualtat sempre hi ha col·lectius i reaccionaris que es resisteixen".
No obstant això, ha aclarit que no creu que Iglesias "s'estiga referint als membres de Govern". "Crec que aquesta és una interpretació molt agafada pels pèls", ha mantingut. En aqueix sentit, ha constatat que en els Governs "sempre hi ha diferents mirades en els problemes i en les solucions, però que el fonamental en el canvi és que es regule que hi ha agressió quan no hi ha consentiment".
Oltra ha declinat opinar si haguera sigut millor esperar una mica a presentar l'avantprojecte de llei de llibertat sexual fins a tindre els aspectes tancats per no tindre "suficients coneixements de quins ha passat en el si Govern".
"MIRADES DIFERENTS"
En aqueix sentit, ha comentat que "sempre hi ha diferents mirades en un govern de coalició" i ha admés que en el Consell del qual ella és vicepresidenta "així ocorre, fins i tot entre persones del mateix partit", però que aquests "no és dolent".Sobre aquest tema, ha explicat que en Comunitat Valenciana ho van solucionar amb el 'mestissatge', que implica que hi haja persones de tots els partits del Govern en les conselleries, amb el que aconseguisca que hi haja "decisions molt solidàries".
No obstant això, ha recalcat que és "una llei important i necessària" perquè suposa equiparar la normativa espanyola al Conveni d'Istanbul, alguna cosa que la llei autonòmica ja aplica des de l'1 de gener. A més, ha apuntat que "encara queda molt tràmit parlamentari per a anar millorant l'avantprojecte, si és que ha de millorar-se".
D'altra banda, ha comentat que també és "molt important" el canvi en la llei educativa perquè la llei Wert tenia "molta contestació i cal tornar a un consens". En aqueix sentit, "el més important en una nova llei que torne a fer de l'educació una eina que faça funcionar l'ascensor social i que corregisca les desigualtats de la nostra societat".