25n
25N
25N

Oltra qualifica d'"històrica" la constitució del Consell Valencià del Poble Gitano com a òrgan de "codecisió i cogovernança"

La vicepresidenta ha presidit la reunió per a constituir el Consell Valencià del Poble Gitano en el qual el 60% de les vocalies del Consell estan representades per dones

Oltra qualifica d'"històrica" la constitució del Consell Valencià del Poble Gitano com a òrgan de "codecisió i cogovernança"
07/04/2021 -

La vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha qualificat d'”històrica” la constitució del Consell Valencià del Poble Gitano “com a òrgan de codecisió i cogovernança de totes les polítiques encaminades a la igualtat i inclusió del poble gitano”.

Mónica Oltra ha presidit la reunió per a constituir el Consell Valencià del Poble Gitano i ha assenyalat que la seua creació “és una reivindicació de dècades de les organitzacions que representen al poble gitano en la Comunitat Valenciana”.

En la vespra de la celebració del Dia del Poble Gitano, la vicepresidenta ha destacat “l’aportació històrica i cultural de les gitanes i gitanos al poble valencià”, i ha assegurat que des de la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives “secundarem i acompanyar en el desenvolupament de l’Estratègia per a la Igualtat i la Inclusió del Poble Gitano, però donant el protagonisme als qui realment el mereixen que són les dones i homes gitanos valencians”.

En aquest sentit, la vicepresidenta ha destacat que des del Govern valencià “fem polítiques comptant amb la participació i l’opinió de les persones”, i així ha assenyalat que dels 36 membres que componen el Consell del Poble Gitano, “27 són vocals del teixit associatiu gitano”. A més, cal destacar que el 60% de la seua composició està representat per dones.

Per part seua, Alexandrina da Fonseca, membre del Consell del Poble Gitano, s’ha mostrat “emocionada i agraïda” a la Generalitat i a la vicepresidenta Mónica Oltra “per donar un espai propi al poble gitano i una oportunitat de participació social i política”.

Alexandrina da Fonseca ha assenyalat com a principals reptes “la igualtat d’oportunitats en la formació de les noies i nois gitanos amb una educació de qualitat que permeta la socialització i integració a les escoles, així com una major participació de les dones gitanes en la societat valenciana”.

Dia- Internacional- Pueblo- Gitano

Consell Valencià del Poble Gitano

La creació del Consell emana de l’Estratègia Valenciana per a la Igualtat i la Inclusió del Poble Gitano 2018-2023, que és la que estableix les línies de treball prioritàries en aquest àmbit de la Generalitat.

Tal com contempla el decret de la seua creació la composició d’aquest òrgan és paritària, intergeneracional, compta amb una diversitat territorial i amb majoria de persones gitanes. Concretament, està format per 36 membres: 9 representants institucionals i 27 d’entitats que treballen amb el poble gitano.

A més de la presidència i vicepresidència, es compon de 5 representants institucionals de les àrees de la Generalitat de poble gitano, educació, sanitat, habitatge, economia, un representant de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies i un representant de les universitats públiques valencianes.

També hi ha 4 vocalies representades per persones l’elecció de les quals ha estat per insaculació i per trams d’edat, de manera que hi ha una persona gitana menor de 18 anys, una d’entre 18 i 30 anys, una altra de 31 a 50 i una última persona gitana major de 50 anys.

Així mateix, estan representades les principals entitats que treballen amb la població gitana, concretament 6 vocals representants de les organitzacions del moviment gitano autonòmic, 10 vocals de les organitzacions d’àmbit territorial municipal, comarcal i supracomarcal, 2 vocals representants d’associacions de dones gitanes i 2 de les organitzacions de joventut gitana.

A més, formen part del Consell tres persones gitanes que han rebut una Distinció 9 d’Octubre de la Generalitat: Ana Giménez Adelantado, Ricardo Borrull Navarro i Alexandrina da Fonseca Maia.

Estratègia per a la Igualtat del Poble Gitano

La vicepresidenta ha recordat que el 45,5% de les actuacions incloses en l’Estratègia Valenciana per a la Igualtat i la Inclusió del Poble Gitano 2018-2023 “han estat executades o aconseguides, amb un avanç molt important en els dos últims anys”, malgrat les circumstàncies de la pandèmia de la COVID-19 que han impedit en 2020 algunes de les seves execucions.

L’Estratègia Valenciana per a la Igualtat i la Inclusió del Poble Gitano 2018-2023, ha explicat la consellera, compta amb sis eixos que contenen diverses accions per a lluitar contra l’antigitanisme o gitanofòbia, com la promoció de la llengua, història i cultura gitana, la sensibilització sobre la realitat de la població gitana, el suport a les víctimes de discriminació i d’impuls de polítiques municipals de suport al poble gitano.

Respecte al grau de compliment, en aquests moments en la línia estratègica d’Educació i Cultura s’ha avançat de manera notòria amb l’execució de prop del 50% de les actuacions, destacant la presentació d’unitats didàctiques d’història i cultura del poble gitano, el desenvolupament del nou model d’educació inclusiva, l’increment d’unitats d’infantil de dos anys i l’inici d’estudis per a implementar polítiques encaminades a evitar la segregació.

Una altra de les línies, la d’Ocupació i Comerç, s’ha arribat al 52,78% d’actuacions executades, especialment la implantació de programes com ‘Et Formem’ o el foment de l’economia social cooperativa.

L’àrea de la Salut s’ha mantingut en les xifres, amb un 44,44% d’actuacions en execució i reeixides, encara que sí que s’ha avançat en algunes actuacions ja iniciades, com la formació d’agents de salut, entre les quals destaquen especialment dones gitanes.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

14 + 9 =