La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha assegurat que la ratificació per part d'Espanya de la Carta Social Europea revisada i el protocol de reclamacions col·lectives serà un "recolzament" al Codi Social Valencià que ha elaborat la Conselleria per a "consolidar els serveis socials com la quarta pota de l'Estat de Benestar al costat de la sanitat, l'educació i les pensions".
Així ho ha manifestat després de la reunió que ha mantingut amb el responsable del Departament del Comité Europeu de Drets Socials, Jan Malinowski, en la seua segona jornada a Estrasburg.
Oltra ha destacat que la Carta Social Europea incorpora a l'ordenament jurídic "una sèrie de mecanismes de defensa i reclamació col·lectiva" que permetrà "consolidar els serveis socials com un dret subjectiu", "tal com ja estableix la legislació valenciana després de l'aprovació de la Llei de Serveis Socials Inclusius."
En aquest punt, ha afirmat que la "pota social ha de ser un pilar irrenunciable i constitutiu de la Unió Europea", i ha remarcat que aquest Consell cree en una Europa "social, solidària i democràtica".
La Carta Social Europea va ser impulsada pel Consell d'Europa com un instrument de reconeixement de drets socials i econòmics per als habitants dels països integrants de la Unió Europea, fent especial èmfasi en la protecció contra la pobresa i l'exclusió social, perquè la Unió Europea, ha advertit Oltra, "serà social o no serà".
CODI SOCIAL VALENCIÀ
En aquesta línia, la vicepresidenta ha situat com a objectiu de la seua segona legislatura el desenvolupament del "codi social valencià", on estan compreses totes les normatives impulsades en els últims quatre anys, "per a construir un marc estable que regule les necessitats de les persones i col·lectius, que estan en el centre de l'acció de govern del Consell del Botànic".Així, ha indicat que l'acció política d'Igualtat se centrarà "en el desplegament normatiu de les lleis com la de Serveis Socials Inclusius, Infància o LGTBI, juntament amb altres com la Llei Trans, la de Joventut o la de la Renda Valenciana d'Inclusió".
Sis lleis, ha asseverat, "que estan conformant un vertader Codi Social Valencià del qual podem sentir orgull, perquè estan donant cos a una identitat cívica que ens cohesiona com a societat".
En aquest sentit, ha recordat que la llei de Serveis Socials Inclusius és una llei "sistèmica, troncal, de quarta generació" que atén les necessitats de les persones al llarg de tota la vida, garantint la qualitat de l'atenció, o la Renda Valenciana d'Inclusió a la qual s'ha referit com una "resposta digna i de justícia social" dirigida a pal·liar l'exclusió social i les situacions de pobresa.
També ha destacat el decret de desenvolupament de la llei d'Igualtat de les Persones LGTBI o la Llei integral del reconeixement dels drets a la identitat i a l'expressió de gènere, aprovades la passada legislatura, i la Llei de Joventut o la Llei d'Infància i Adolescència que dóna als xiquets "la consideració de ciutadans de ple dret al mateix temps que impulsa la seua participació en la vida pública i avança en la promoció dels seus drets".
Per al Consell, ha assegurat la vicepresidenta, "teixir una xarxa de serveis públics forts és la millor medicina contra l'empobriment i l'exclusió, i ofereix a les persones una seguretat per al desenvolupament del seu projecte vital".