L'enginyera en Telecomunicacion
Nuria Oliver ha sigut guardonada, aquesta setmana, amb el
premi Jaume I de Noves Tecnologies. L'alacantina és cofundadora i vicepresidenta del Laboratori Europeu d'Aprenentatge i Sistemes Intel·ligents (ELLIS) i ha realitzat contribucions científiques fonamentals en mètodes d'Intel·ligència Artificial per a modelar el comportament humà a partir de dades. A més, durant la crisi sanitària, lidera un grup expert en models epidemiològics computacionals de gran precisió per a recomanar intervencions que continguen la propagació del virus.En paraules a
València Extra Oliver s'ha mostrat agraïda i sorpresa pel premi. "Va representar una gran sorpresa, no m'ho esperava i, òbviament, és un gran honor haver sigut seleccionada per a formar part del grup extraordinari de persones que han sigut guardonades aquests anys.
Ho afronte amb un sentiment de responsabilitat per a continuar esforçant-me en el meu treball i ser mereixedora d'aquest guardó, amb un sentiment molt gran d'agraïment amb totes les persones i institucions que m'han donat suport, amb les quals he col·laborat o treballat, així com amb l'Ajuntament de València, que és el patrocinador del premi i, òbviament, amb el jurat".
25 ANYS DE TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL
Nuria Oliver compta amb una trajectòria professional de 25 anys en què ha buscat "
com modelar el comportament humà computacionalment perquè els ordinadors ens entenguen com un pas necessari perquè puguen ajudar-nos i, aprofitant tots eixos models de molts tipus de característiques humanes, desenvolupar sistemes interactius intel·ligents".En eixe sentit, ha desenvolupat "tota mena de projectes", entre ells un dels primers sistemes en el món per a reconéixer expressions facials, un sistema de reconeixement d'interaccions humanes, sistemes intel·ligents en el telèfon mòbil que detecten l'apnea del son o ajuden a aconseguir objectius d'exercici o un cotxe intel·ligent que prediu la següent maniobra d'un conductor.A més, des de l'any 2008 treballa en una "àrea addicional" en la qual explora "
com aprofitar la gran quantitat de dades per a tindre un impacte social positiu a gran escala, ajudar a abordar alguns dels grans reptes", com a iniciatives per a fomentar la inclusió financera en països en vies de desenvolupament, detectar la pobresa, donar millor resposta davant desastres naturals o entendre la propagació de malalties infeccioses com la grip A, l'èbola, la malària o el coronavirus.
LLUITA CONTRA LA COVID-19
Aquesta experiència
li ha permés liderar un grup de 20 investigadors, dins del grup de ciències de dades, en la
lluita contra el coronavirus. "Com tenia aquesta trajectòria, quan va començar la pandèmia vaig contactar amb la Generalitat Valenciana i amb el Govern Central amb la idea de crear un equip d'experts i expertes de la societat civil, d'investigadors i investigadores que, treballant mà a mà amb els prenedors de decisions, pogueren ajudar al fet que eixes decisions estigueren basades en el coneixement científic".Un grup d'experts que abasta quatre grans àrees:
modelatge de la mobilitat humana, en la qual la Comunitat Valenciana ha sigut pilot per a mesurar l'impacte de les diferents mesures de confinament;
models computacionals per a predir l'evolució de la pandèmia sota diferents escenaris;
realització d'una de les enquestes ciutadanes més gran del món (amb més de 600.000 respostes) que permet entendre la percepció de la ciutadania durant la pandèmia; i un
prescriptor de mesures com a sistema que, donada una certa situació epidemiològica i un cost de les mesures, propose fins a una desena de polítiques públiques diferents que complisquen la condició que, per un cert cost, donen lloc al menor nombre de casos. Aquesta última és una mesura que ha format part de la competició "Resposta a la pandèmia" de XPRIZE,
desafiament que ha guanyat l'equip de Nuria Oliver a escala mundial, sent la primera vegada que ho guanya un equip espanyol.
LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL ÉS EL PRESENT
Nuria Oliver defensa la importància de la intel·ligència artificial en les nostres vides. "Té una importància clau, està en el cor de la quarta revolució industrial que és en la qual estem immersos i que està transformant tots els àmbits de la societat". Segons detalla l'enginyera alacantina, "
la intel·ligència artificial està a tot arreu, encara que la gent pense que és una cosa del futur. Quan traiem el mòbil per a fer una foto i un requadre enfoca la cara, no hi ha un gnom dins del telèfon que ho fa, és cosa de la intel·ligència artificial, igual com parlar amb el cotxe o amb un altaveu intel·ligent, o realitzar compres per internet, tindre recomanacions de pel·lícules, d'amics... On no està la intel·ligència artificial en les nostres vides? El problema és que és invisible i que la imatge que tenim és la dels robots, però en realitat es tracta del sofware que permet que faça coses intel·ligents".Oliver afirma que l'arribada de la IA està transformant i va a transformar profundament la societat, com en el mercat laboral. "Hi haurà una gran semiautomatització de tasques en multitud de professions, al mateix temps de l'aparició de noves tasques i noves professions. El repte que tenim és com adaptar-nos perquè no es produïsca un desplaçament de professions que no puguen ser suplides perquè no tenim persones amb les capacitacions necessàries per a poder-les suplir, per això és tan important invertir en educació a tots els nivells".Referent a això, Oliver defensa que "
no s'ha de tindre por al canvi que provocarà la intel·ligència artificial, però cal preparar-se per a ell perquè si no ens preparem les conseqüències seran negatives". Més d'una cinquantena de països en el món ja han desenvolupat les seues estratègies amb relació a la intel·ligència artificial, incloent-hi Espanya el desembre de 2020 i la Comunitat Valenciana el novembre de 2019. En el cas del territori valencià, se segueixen tres pilars: una intel·ligència artificial competitiva, inclusiva i que estiga centrada en les persones i el planeta.
APOSTA PEL TALENT JOVE
Durant l'
anunci dels premiats i premiades de la present edició dels Rei Jaume I, el president
Ximo Puig va insistir a "finançar com és just" a aquesta pota de l'estat del benestar "que ens ha salvat de la pandèmia i que ens salvarà en el futur: la ciència i la innovació", posant l'accent principalment a "
crear un pla que minimitze la burocràcia, que incentive l'activitat investigadora i ajude a atraure i retenir talent".En aquest sentit, Oliver considera que "la clau està en l'execució d'eixe compromís. En el àmbit de la intel·ligència artificial Europa no és competitiva i nosaltres ens trobem dins d'Europa. Per això vam crear ELLIS, amb l'objectiu d'atraure i retenir al talent investigador excel·lent". Per això, l'enginyera alacantina afirma que "
és molt encertat ficar el focus en el talent perquè les persones són les que canvien el món, el talent atrau un altre talent i invertir en les persones és la millor inversió que es pot fer".
