25n
25N
25N

Nous sistemes d'aparcament intel·ligent i ampliació del WiFi obert a València

Nous sistemes d'aparcament intel·ligent i ampliació del WiFi obert a València
21/10/2020 -

L’alcalde de València, Joan Ribó, ha anunciat una sèrie de novetats en el camp de la innovació a la ciutat, que es faran realitat i seran clau en els pròxims mesos. Durant el Debat sobre l’estat de la ciutat, Ribó ha donat a conéixer el projecte per a ampliar el wifi obert i gratuït en 90 localitzacions de la ciutat, la pròxima posada en marxa d’un sistema d’aparcament intel·ligent (zones de càrrega i descàrrega, mobilitat reduïda i parades de taxi), la renovació de l’AppValència com una finestreta única digital; i la posada en marxa el sistema GECO, per a gestionar integralment tota la contractació tramitada en el sector públic local, que suposa una mesura més per a avançar en transparència i en l’agilitació de tràmits.

Ribó ha dedicat un ampli apartat de la seua intervenció davant la Corporació a tractar sobre el model de ciutat que es pretén definir des de les polítiques urbanes; i per a això ha abordat aspectes estratègics com la innovació, amb les novetats citades, així com altres àmbits d’importància, com la mobilitat o el disseny. «Estem avançant cap a un model de ciutat inclusiva, sostenible, amable i dinàmica. Una ciutat amb els barris com a protagonistes, amb dotacions públiques de proximitat», ha afirmat Joan Ribó, qui ha recordat que en la passada sessió, el Ple Municipal va aprovar definir una Estratègia de Ciutat 2030 que marque el rumb de València en esta dècada. «No és una estratègia només de govern, ni tampoc només d’Ajuntament –ha reiterat- sinó de ciutat, i cal desenvolupar-la amb la participació de totes i tots: universitats, empreses, associacions, grups municipal… amb el paper preponderant del Consell Social de la ciutat, i des de dos idees bàsiques: anar en la direcció marcada pels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l’Agenda Urbana 2030; i desenvolupar esta Agenda sempre amb objectius concrets, verificables i avaluables».

Ribó ha destacat com «un dels objectius del govern del Rialto, el desenvolupament de tot el sistema d’innovació a la ciutat». De fet, consultores com EY o premis com ASLAN 2019 «certifiquen que l’Ajuntament de València és l’administració local més ben digitalitzada d’Espanya, amb un grau de maduresa del 87%, superior a l’estatal i al d’altres grans ciutats com Madrid o Barcelona». Cal subratllar que a les poques setmanes de l’inici de la pandèmia ja es va passar d’unes 200 persones usuàries de teletreball a l’Ajuntament a més de 2.450, i fa només uns dies que l’Ajuntament ha aprovat, en acord unànime amb els sindicats, un protocol de gestió de personal en teletreball, convertint-nos en administració pionera en l’estat», ha recordat l’alcalde.

Entre les fites en matèria d’innovació, l’alcalde ha citat la creació d’una Oficina de Ciutat Intel·ligent, l’ús del Big Data (estudi per a millorar serveis com la recollida de residus, la seguretat o el transport públic), la participació en el projecte europeu “Wifi per a Europa” (Wifi4EU), que ha permés començar a oferir internet pública i gratuïta en diversos espais de la ciutat a alta velocitat, o el pla estratègic d’innovació “Missions València 2030” (base de la candidatura a la Capitalitat de la Innovació de la qual València ha sigut finalista).

OPERACIONS EDUSI PER IMPORT DE 25 MILIONS €

L’alcalde ha anunciat, a més, que l’Oficina de Projectes Europeus ha pujat a l’aplicació de l’Estat (Galatea) 12 operacions de l’EDUSI per un import de 29.940.000 € (el 99,80% de l’Estratègia), de les quals ja hi ha admeses pel Ministeri 8 operacions per un import de 25.045.450,00 € (el 83,48%). I s’han iniciat els contactes per a presentar a València com a candidata a ser una de les 100 ciutats neutres en emissions seleccionades per la Comissió Europea.

Les actuacions en el camp de la innovació es complementen amb les de l’àmbit del disseny. Fa aproximadament un any que València va ser triada Capital Mundial del Disseny 2022, «nomenament que ha suposat la projecció mundial de la nostra ciutat, i que volem desenvolupar al llarg d’estos dos anys: mitjançant una adequada celebració de la capitalitat durant l’any 2022 i mitjançant la consolidació d’una estructura per a incardinar el disseny en les polítiques públiques que perduren una vegada finalitzat l’any de la capitalitat», ha subratllat Ribó.

En este context, l’alcalde ha defensat també una altra línia desenvolupada en els últims anys: València, ciutat de places, «una transformació profunda de l’espai públic encaminada a l’augment i millora d’este espai per a les persones, que estem fent mitjançant estratègies d’urbanisme tàctic (places de l’Ajuntament, de Sant Agustí o del Pintor Segrelles, a les quals se sumaran prompte la plaça de la Reina i el conjunt Ciutat de Bruges-Mercat Central-entorn de la Llotja); i mitjançant plans urbanístics (Natzaret i la seua ciutat esportiva, el Parc de Desembocadura o el Pla Cabanyal-Canyamelar, que inclou nous espais de vianants mitjançant tres vies verdes)».

De manera paral·lela, l’alcalde ha destacat que «amb les intervencions a Natzaret i el Cabanyal-Canyamelar, juntament amb la Malva-rosa pel Nord, i el parc natural de l’Albufera i les platges del Sud, hem configurat una revisió integral de la façana litoral de la ciutat de València que, amb consensos i sense estridències, estem completant, amb l’objectiu de renaturalitzar i fer una transició ecològica i respectuosa amb els ecosistemes que envolten i nodreixen la ciutat». Respecte a les platges del Sud, Ribó ha reiterat la seua reclamació al govern central perquè execute ja el Pla de Regeneració, que està en tramitació, i que suposa una inversió de 28 milions €, per a previndre possibles nous temporals. Quant al front marítim de les platges del Nord, es vol habilitar un sistema de dunes i oasis de vegetació adequat a la realitat meteorològica actual, que permeta crear itineraris alternatius i un sistema atractiu de relació amb la part ‘urbana’ del litoral, l’actual passeig.

ELS NÚMEROS DE L’AJUNTAMENT

Un altre dels assumptes que han ocupat bona part de la intervenció de l’alcalde són els comptes municipals que defineixen, en paraules de Ribó «una manera de governar». L’evolució del deute de la ciutat «és una evidència més de responsabilitat, eficàcia, eficiència i mirar pel bé comú», ha assegurat, i ha recordat que en 2015 el deute municipal se situava en 784.6 milions € (el 105.6% del pressupost municipal, que 177 milions eren pagament a proveïdors), xifres que s’han reduït fins a arribar a 370.8 milions al desembre de 2019 (el 44’5% del pressupost municipal). «Hem aconseguit eixir del Pla d’Ajust; en estos moments el deute municipal és de 353 milions d’euros; i acabarem l’any amb un deute de 297 milions €, és a dir, un 35’5% dels ingressos de 2019, la qual cosa ens permet afrontar 2021 amb la possibilitat d’usar l’endeutament per a finançar inversions, si fora necessari».

Precisament sobre les inversions, Ribó ha contrastat les realitzades a la ciutat en el període 2016-2019 (319 milions d’euros), amb els del govern anterior (209 milions), és a dir, «un 52% més que el govern del PP en èpoques semblants». I respecte a la política tributària, Ribó s’ha remés a les dades del Ministeri d’Hisenda 2019 sobre pressió fiscal per càpita de les cinc grans ciutats espanyoles en 2019 (Madrid 1.061€/habitant, Barcelona 923 €/habitant, Saragossa 663€/habitant, València 607€/habitant, Sevilla 604€/ habitant), és a dir, que «la nostra ciutat continua a la cua en pressió impositiva municipal comparada amb la resta de grans ciutats espanyoles». «En conclusió –ha afirmat l’alcalde- amb una baixa pressió impositiva hem aconseguit reduir a més de la meitat el deute municipal i tenim un nivell d’inversions del doble que en el període anterior, i pagant dins del termini i en la forma escaient als nostres proveïdors, als nostres autònoms i pimes, la qual cosa també és una manera de dinamitzar l’economia».

«FER VALENCIANISME: PROCURAR EL MILLOR PER A VALÈNCIA»

L’alcalde ha conclòs el seu discurs «en clau reivindicativa i fent valencianisme», tal com ha explicat, «que consisteix a apostar per polítiques públiques que condueixen al benestar de la ciutadania; a dinamitzar l’economia de la ciutat; a potenciar la nostra cultura, amb elements que ens fan únics en el món, com el valencià, la nostra llengua pròpia que és patrimoni de tots i totes; a protegir els nostres ecosistemes i procurar-nos una ciutat més sostenible; en definitiva, mirar pel nostre present i pel futur dels nostres fills i filles. Per això, fer valencianisme també és procurar el millor per a València».

Les seues reivindicacions s’han centrat en quatre elements fonamentals: la Llei de Capitalitat, les polítiques d’àmbit metropolità, les infraestructures necessàries, i les necessitats de finançament i ús dels recursos de les hisendes locals. Respecte a la Llei Capitalitat, ja en 2018 l’Ajuntament va presentar a la Generalitat l’avantprojecte de Llei de carta municipal de València, una eina amb la qual ja compten moltes capitals com Madrid, Barcelona o Saragossa, i que suposa el reconeixement de les competències específiques de l’administració. Ribó ha recordat que «està en mans de la Generalitat avançar en este assumpte en el qual tots eixirem guanyant: tant l’administració autonòmica com la local, que veuran definits els seus àmbits competencials i de cooperació necessaris».

L’alcalde ha assenyalat en segon lloc la posició de València com a eix principal d’una àrea metropolitana extensa, amb un milió i mig d’habitants en contínua interacció en temes de mobilitat, consum d’aigua, gestió de residus, defensa de l’horta, o planificació d’infraestructures. Per això ha assegurat que «ha arribat l’hora de plantejar-se seriosament la constitució d’un Ens Metropolità que articule estes polítiques». Precisament, l’alcalde s’ha fet eco de l’anunci que hui publica el Butlletí Oficial de lEstat d’ajudes al transport per a les grans ciutats: València rep 10 milions d’euros front als 127 previstos per a Madrid i 109 per a Barcelona. Amb estes xifres, cada habitant de Madrid rep 25 euros per habitant, cada habitant de Barcelona 29 euros, però a València cada ciutadà rep només 7 euros. Ribó ha manifestat la seua «queixa i reivindicació perquè estes ajudes són les mateixes que l’any passat i que fa 2 anys quan estava el ministre Montoro». L’alcalde de València ha qualificat la situació com a «escandalosa», donat el «compromís adquirit pel Ministeri de canviar la situació per decret, com es va dir en el seu moment, i que és molt més greu en un any com este, en què la pandèmia està perjudicant greument les empreses de transport».

L’alcalde s’ha referit també a l’autonomia econòmica dels ajuntaments, especialment després que la crisi del coronavirus «fera saltar per l’aire totes les mesures de control econòmic dels ajuntaments implantades durant la passada crisi econòmica que restringeixen greument la sobirania local (regla de despesa, disposició de romanents, etc.)». Ribó ha reiterat la demanda al govern central de «lliure disposició dels romanents, així com la necessària ajuda al transport públic».

Finalment, l’alcalde ha repetit la reclamació al govern central «que fem des de 2015: l’imprescindible soterrament de les vies ferroviàries a la ciutat i la construcció de la nova estació, i el túnel passant». «O avancen estos projectes i es concreten en la realitat, o València es tornarà a convertir en el semàfor d’Europa; però ara serà el semàfor ferroviari del Corredor Mediterrani», ha advertit. «Els fons europeus promesos poden i deuen ser l’oportunitat per a afrontar estes inversions que són imprescindibles per a millorar la nostra productivitat a tots els nivells».

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

huit + 15 =