"L'educació és el principal mitjà per a millorar la societat i acabar amb la desigualtat", ha repetit el Conseller d'Educació en diverses ocasions. Vicent Marzà, al costat del Secretari Autonòmic d'Educació i Formació Professional, Miguel Soler, ha presentat el balanç d'inici de curs 2019-2020. Un informe en el qual presenten les dades que, assegura, "demostren" que estan "en el camí" que volen estar. Unes dades que parlen de la reducció de barracons, augment de centres, més docents o la inversió de 708,6 milions a través del Pla Edificant.
Una de les xifres a les quals més èmfasi han posat és en la reducció d'alumnes que estudiaran en barracons aquest nou curs, un tema utilitzat per govern i oposició en batalla política. Segons les xifres oficials de la Conselleria d'Educació, ara 4.400 alumnes, relatius a 13 centres heretats en barracons, ja tenen "infraestructures escolars dignes".
Soler ha sigut el primer, després de la presentació de Marzà, a parlar als mitjans. Segons ha detallat, la Comunitat té ara 784.797 alumnes i alumnes -entre totes les etapes educatives no universitàries-, la qual cosa suposa que "hi ha 3.293 alumnes més que el curs passat, amb un augment equilibrat del 0,4% en cada província". Unes dades, no obstant això, que enfronta amb la inversió per alumne en 2019; s'ha passat dels 5.052 del govern d'Alberto Fabra a 6.351 euros invertits per alumne. "Invertits, no és una despesa", apunta Soler.
"Atendre les necessitats educatives"
Quant a la quantitat d'alumnes per aula, el Secretari ha assenyalat que es continua "baixant la ràtio", la qual cosa suposa "una millor atenció". A les escoles valencianes, en primària, hi ha una mitjana de 20,6 alumnes per aula, lluny de la ràtio màxim establit de 25. En l'educació secundària ascendeix a 24,9, però de nou per davall de la ràtio màxima de 30 alumnes per classe. S'ha passat dels 25,2 del curs 2014-2015 a 20,6 en 2019-2020. "I volem continuar baixant, perquè és determinant que el professorat puga atendre millor les necessitats educatives", afig Soler.Respecte al professorat, la Comunitat registra ara 71.689 docents, el número més alt mai registrat. "Les xifres són eloqüents. Des que estem en el govern hi ha 7.860 professors i professores més treballant", ha assenyalat Marzà. "Si tenim menys alumnes per aula i més professorat, ens podem centrar en l'important, que és que estiguen millor atesos", ha conclòs el Conseller. A més, han "recuperat la retallada" que va ser afegir una hora lectiva als professors de secundària, que "implica una millora d'atenció a l'alumnat".
Tots dos ponents han recalcat que l'"educació infantil és una etapa fonamental". Per això, s'han mostrat orgullosos que "malgrat la baixada de natalitat a Espanya", assenyala Soler, en la Comunitat hi ha "46.280 alumnes i alumnes" d'aquesta etapa, un 3% més que els 44.933 del curs passat.
1.600 educadors
Marzà assenyala la importància de l'"educació primerenca", per la seua incidència en la "reducció de les desigualtats". Per això, creu "fonamental" oferir les 15.102 places gratuïtes per a xiquets i xiquetes de dos anys, i l'augment pressupostari de la beca menjador fins als 55,5 milions d'euros: "És fonamental que ningú deixe d'estudiar per motius econòmics". Ara, 136.000 són usuaris de la beca menjador, "48.500 més que quan va arribar el Botànic".Però és sobra les "aules dignes" sobre un dels punts que més han incidit. Segons ha relatat Marzà, en arribar al govern es van trobar 26 centres "íntegrament en barracons sense cap mena de planificació". D'ells, ixen els 13 ja construïts i els 4.400 alumnes amb aules 'normals'.
Soler ha recordat que "a data un de setembre, hi ha una despesa compromesa de 708,6 milions d'euros per a millorar 537 centres". Es tracta de totes aquelles delegacions que ja han arribat a la seua final i el crèdit estiga llest. Mitjançant el pla, s'estrenen set escoles enguany i set més estan en construcció.
Finalment, Marzà ha ressaltat la voluntat de fer "una escola totalment inclusiva", per al que s'ha creat una Direcció General d'Inclusió Educativa en l'organigrama del Botànic. D'altra banda, hi ha al voltant de 1.600 educadors i educadores que assumeixen "com a personal propi" en els centres, un 41% més que en arribar a la Generalitat. Un personal per a "cobrir millor les necessitats dels centres".