Amb motiu de satisfer una programació cultural dedicada al públic familiar, el Museu de Prehistòria de València ha ampliat el termini de l'exposició temporal 'En temps dels visigots al territori de València' fins al 17 de gener de 2021.
La mostra comissariada per Esperanza Huguet, Josep Maria Macias i Albert Ribera, presenta prop d'un centenar d'objectes arqueològics recuperats dels jaciments visigots més emblemàtics al territori valencià i que es presenten distribuïts en tres seccions: El món urbà, La vida quotidiana i Territorium.
L'entrada a l'exposició ens aproxima a un remot passat al caminar per damunt d'un mapa que mostra la migració visigoda fins a la península Ibèrica. Acompanyen a esta benvinguda l'audiovisual "Qui van ser els visigots", i peces emblemàtiques com un anell d'or amb ametista del segle VII procedent de "La Almoina" (València) o el trident d'or de Leovigild que imita el monetari bizantí, de la segona meitat del segle VI, procedent de "València la Vella".
"El món urbà" i "La vida quotidiana" presenten els visigots que, en els seus 200 anys de govern, van viure una etapa de transició absoluta entre les reminiscències clàssiques i els elements innovadors procedents del món germànic i també del romà oriental. El visitant se sorprendrà coneguent la ciutat episcopal de Valentia, i la representació d'una tomba col·lectiva de la coneguda Cripta de Sant Vicent, entre altres mostres.
El coneixement del món visigot és imprescindible per a valorar la implantació del món musulmà així com per a entendre la gènesi dels temps feudals en terres valencianes.
L'últim àmbit denominat "Territorium" presenta els jaciments de "Punta de l'Illa", "València la Vella" i la vila rural d'"Horta Vella" on destaquen les imponents muralles de l'assentament de "València la Vella"; i tanca l'exposició l'edifici palatí del "Pla de Nadal", en el qual es mostren peces d'arquitectura i arts decoratives i dona cabuda a un audiovisual explicatiu sobre els visigots al territorium de Valentia.
L'exposició conclou amb una cita de l’historiador Enric Llobregat, que senyala la fi del món visigot, i que ens connecta amb l'alba de la cultura islàmica en València.
I continuen les activitats
El Museucontinua oferint en esta prórroga el taller «Numismàtica visigoda» per descobrir com eren les seues monedes i poder realitzar-ne una als dies 17, 18, 24, 25, 31 d'octubre i 1 de novembre.El taller «Els visigots amb llum pròpia» tindrà lloc els dies 7, 8, 14, 15, 21, 22, 28 i 29 de novembre i en el seu transcurs elaboraran un "lampadari" amb material que es pot modelar.
«L'escriptura visigoda, en la pissarra» és el taller que se celebrarà els dies 5, 6, 12, 13, 19 i 20 de desembre on mostraran textos escrits en pissarra sobre diversos temes: relacions de pagaments, llistes amb noms de llauradors, treballs escolars, etc. Sobre pasta d'escaiola, que reproduirà un fragment de pissarra, els assistents realitzaran un text amb escriptura visigoda.
I, per Nadal, el públic familiar, tindrà l'oportunitat d'anar al «Taller de la orfebre Brunequilda: l'art visigot d'adornar» els dies 29, 30, 31 de desembre i 2, 3, 4, 5, 9, 10 de gener.
D’altra banda, les visites guiades a l’exposició, de la mà d’una arqueòloga experta, estan programades per a tots els dissabtes fins el 17 de gener i, especialment, per als dies de les festes nadalenques.