El ple del Consell ha aprovat el projecte de llei de Serveis Socials Inclusius de la Comunitat Valenciana, que adecua el sistema de serveis socials a les necessitats de la ciutadania i els dóna la consideració de serveis essencials i d'interés general, la qual cosa permeta blindar-los i garantir-los. Es tracta de passar del "què hi ha del meu al què hi ha del nostre".
Així ho ha explicat la vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, que ha incidit que aquesta nova llei "transforma la concepció asistencialista pròpia de visions caritatives de les antigues polítiques socials en una concepció moderna de dret subjectiu i abast universal".
El text reconeix i garanteix l'accés al sistema públic valencià de serveis socials a totes les persones amb residència a la Comunitat Valenciana i que necessiten dels serveis, adaptant-se aquest a les persones i no viceversa.
Amb aquesta iniciativa el Consell vol blindar la normativa en matèria de política i serveis socials amb l'objectiu de garantir els drets reconeguts a la ciutadania i, segons ha indicat Oltra, la valenciana és la primera autonomia que els declara per llei serveis d'interés general i essencial.
NOU MODEL SOCIAL
Es tracta d'una aposta per un nou marc social valencià amb la transformació del model burocràtic i asistencialista a un sostenible i durador "que pose en el centre a les persones", promovent la seua autonomia personal i la seua inclusió social, establint un catàleg mínim de serveis.
Entre les principals novetats, la norma regula els nivells funcionals del sistema: atenció primària (bàsica i específica) i atenció secundària de caràcter residencial.
Així mateix, es delimita el territori per a garantir l'equitat en l'accés, establint una zonificació amb demarcacions territorials i un mapa de serveis socials on s'identifiquen les necessitats i la seua cobertura.
També incorpora el dret subjectiu d'accés al sistema de serveis socials, garantint crèdit pressupostari, i delimita les formes de col·laboració entre les diferents entitats locals i la Generalitat.
La norma dota d'estabilitat financera al sistema, generant els convenis plurianuals amb les entitats locals que en el marc de personal i prestacions, tindran una durada de 5 anys i en el de programes de 3 anys.
Oltra ha explicat que les prestacions del pla concertat passarien, per part de la Generalitat de 21 milions en 2018 a 50 milions en 2021, i si es tenen en compte també les aportacions de diputacions i ajuntaments arribarien a 81 milions. Quant al personal, es passaria de 2.500 treballadors actuals en el sistema social d'atenció primària a 5.300 professionals en 2021.
INSTITUT DE SERVEIS SOCIALS
La normativa també inclou, ha agregat la vicepresidenta, la creació de l'Institut Valencià de Formació, Qualitat i Investigació en Serveis Socials per a promoure la qualitat en els serveis, prestacions i recursos humans de la xarxa pública.
S'aposta per la generació d'una aplicació integrada de gestió dels Serveis Socials, creant la història social única i compartida, que serà interoperativa i connectada amb altres bases de dades, simplificant el treball professional i disminuint la burocràcia actual, permetent que el temps es dedique a les persones.