25n
25N
25N

La nova exposició de l'IVAM que convida a reflexionar sobre la relació entre la humanitat i les màquines a partir del segle XX

L’exposició ‘Imaginaris mecànics i tècnics’ reuneix quasi 300 obres de la col·lecció del museu

La nova exposició de l'IVAM que convida a reflexionar sobre la relació entre la humanitat i les màquines a partir del segle XX
10/03/2021 -

L’exposició ‘Imaginaris mecànics i tècnics en la col·lecció de l’IVAM’, comissariada per María Jesús Folch, reuneix obres de quasi 300 artistes que van crear imaginaris capaços de reflectir l’esperit de la cultura industrial que els envoltava. Benvinguts al segle de les màquines. En els primers anys del segle XX la màquina era el símbol del progrés. La industrialització i els processos mecànics prometien efectivitat i rapidesa. Van sorgir grans invents com el cinema, la càmera fotogràfica, el telèfon, l’automòbil o els electrodomèstics, símbols del desenvolupament social.

“La mostra és un recorregut plantejat per a entendre la influència de la màquina en la humanitat a partir del segle XX i el seu impacte en el món de l’art, sempre obert a la incorporació de nous materials i llenguatges”, ha introduït la directora de l’IVAM, Nuria Enguita. “L’art és transmissor d’idees, anhels i ficcions, per això aquesta mostra planteja la relació entre els avanços tecnològics i les diverses produccions culturals i artístiques del segle XX: des del simbolisme de la màquina com a sinònim de modernitat o la utopia avantguardista que celebra el frenesí de la producció industrial, passant per les relacions entre art i ciència amb el desenvolupament dels primers ordinadors en els anys cinquanta i seixanta, fins la fi d’aquella utopia de progrés al final de la dècada, que deixa pas al nihilisme contemporani i la dissolució del cos en la màquina, en un desig de superació de l’humà i dels seus paisatges”, explica Nuria Enguita sobre aquesta ‘dualitat’ que presenta l’exposició.

“La mostra inclou artistes fonamentals que han definit la història de l’art a Occident en l’últim segle, a través d’una gran varietat de modes de fer: ‘collage’, fotografia, pintura, escultura, dibuix, còmic o vídeo”, com destaca la responsable del centre. Amb això es pretén reivindicar i donar a conéixer el ric patrimoni que conserva el museu. L’exposició també inclou obres procedents d’altres museus i institucions com el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona-MACBA, el Museu d’Art Abstracte Espanyol de Conca, l’Espai Alfaro, la Fundació Juan March, l’IVAC-La Filmoteca, el Museu Internacional de Titelles d’Albaida, el Museu de la Telecomunicació Vicente Miralles Segarra, la biblioteca personal d’Álvaro Pons o Cal Cego – Col·lecció d’Art Contemporani.

Aquesta gran exposició compta així mateix amb la col·laboració de la Fundació Banco Sabadell, representada a través de Ramón Satorra, director de Distribució de Xarxa Territorial, que confirma que “la Fundació Banco Sabadell i l’IVAM coincideixen en el seu interés per acostar la cultura i l’art a la societat. Tenim intenció de continuar donant suport a aquest treball”.

La idea de l’exposició sorgeix d’un assaig d’Ortega y Gasset de 1933, ‘Meditación de la técnica’, en què “va definir l’home com un programa imaginari, com una idea de futur”, exposa la comissària, M. Jesús Folch. “Es tracta d’un moviment en dues direccions en què la imaginació jugava un paper essencial: d’una banda, imaginar la possibilitat de màquina que el món porta latent en la seua matèria i, d’una altra, imaginar els procediments implícits en la seua transformació”.

Estructurada en nou seccions, la comissària subratlla, no obstant això, que “no s’han de veure com a compartiments estancs, sinó que es connecten i comuniquen en diferents direccions”. Una estructura de grans proporcions, en la qual s’exposa un telèfon, un telègraf o una ràdio de l’època, dona la benvinguda al visitant i anuncia la presència omnipotent de les màquines i les cadenes de muntatge en l’exposició. En aquesta primera sala conviuen obres que alerten de l’alienació laboral per efecte del ludisme i el taylorisme —tema central que va emprar Heartfield en els seus fotomuntatges— juntament amb aquelles que van consolidar la societat de masses i que veiem en les peces dels soviètics Klucis, Valentina Kulagina o Natalia Pinus.

El cinema és el protagonista de la segona sala, on diferents projeccions donen mostra de com els artistes van trobar en aquest nou llenguatge una manera de subvertir els principis heretats del passat. L’apartat següent, dedicat a la llum, el moviment i els nous materials, reuneix peces d’artistes que, en els anys trenta, van experimentar amb tecnicismes de base científica, com Naum Gabo, Moholy Nagy, Alexander Calder o Marcel Duchamp. Aquestes obres estan vinculades amb els treballs que en els anys setanta van fer grups com Antes del Arte i el Centro de Cálculo de la UCM (Universitat Complutense de Madrid), on van destacar artistes com Soledad Sevilla, Elena Asins, Eusebio Sempere, José M. Yturralde o Jordi Teixidor, presents en la mostra.

Un altre dels grans temes que creua transversalment el projecte curatorial és la interdependència entre tecnologia i corporeïtat. Des de la simbiosi entre la figura humana i la màquina, tal com apareix en obres d’Umbo (Otto Umbehr), Arturo Ballester o Pere Català i Pic, fins aquelles que inauguren un diàleg existencial sobre el nostre cos tecnificat, com en els projectes de caràcter espaciotemporal de Gary Hill, Daniel Canogar, Maribel Doménech o Jana Sterback.

La imatgeria mecànica, els mètodes de producció en sèrie i el paisatge industrial es mostren en temps històrics distanciats. Els veiem al final dels anys vint amb Germaine Krull, Agustín Jiménez Espinosa, Borís Ignatovich o Francis Picabia, i a partir dels anys huitanta amb Joan Cardells, Gabriela Kraviez, Susana Solano, Bernd i Hilla Becher o Thomas Ruff.

De la mateixa manera, l’exposició avança i mostra temes relacionats amb el tractament de les condicions de treball femení en les obres de les artistes Kulagina i Pinus, o d’artistes contemporànies com Inmaculada Salinas. Les màquines visionàries capaces d’entrellaçar espais històrics, situacions socials, elements naturals i pressupostos existencialistes apareixen i reapareixen al llarg dels anys en instal·lacions de gran format com les de Gilberto Zorio, Ángeles Marco, Fischli & Weiss, Gordon Matta-Clark, Iñigo Manglano-Ovalle o Carlos Sáez.

La directora de l’IVAM, Nuria Enguita, ha finalitzat la presentació recordant que “aquest projecte es complementa amb una mostra documental ubicada a la sala de la Biblioteca titulada ‘Apunts sobre abstracció geomètrica a Espanya’. Els materials que s’hi recullen confirmen la importància de l’art abstracte i el seu vessant geomètric en el panorama artístic espanyol dels anys seixanta i setanta del segle XX”. Així mateix, a partir del mes de maig es podrà visitar la instal·lació ’24 Frames’ concebuda pel grup Laboratorio de Luz, que és el resultat d’una investigació entorn de la imatge i el so que conjuga art i ciència.

L’exposició ‘Imaginaris mecànics i tècnics en la col·lecció de l’IVAM’ es podrà veure des de l’11 de març fins al 17 d’octubre de 2021. L’IVAM ha organitzat visites comentades i activitats que contextualitzen la mostra, com les conferències de Vicente Sánchez-Biosca, catedràtic de Comunicació Audiovisual; de Paula Barreiro, catedràtica d’Història de l’Art Contemporani de la Universitat de Grenoble-Alpes; i de l’artista Daniel Canogar, que també impartirà un taller al mes de juny. Amb motiu de l’exposició s’edita un catàleg que estarà disponible en la botiga en línia del museu.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

tretze − tres =