Les xarxes socials s’han convertit en un dels principals entreteniments de la població en aquesta quarantena, ja que permeten mantenir un contacte virtual necessari entre els ciutadans. WhatsApp, Twitter, Instagram, Facebook... l’oferta de xarxes és múltiple i el seu ús ha augmentat de manera exponencial durant aquests dies de confinament. A través d’aquestes circulen milions de missatges, fotos, vídeos i notícies a tota hora. El problema és que aquesta lliure circulació sense filtres està destapant un dels majors perills en temps de crisi: la desinformació i les notícies falses.
Que si tal personalitat està contagiada, que si tal medicament ajuda a evitar el contagi o receptes casolanes per a abatre la covid-19. També són comuns els ‘amics d’amics’ que expliquen informació sanitària, l’origen de la qual es desconeix, a través d’àudios o textos. El nombre de notícies falses que han circulat a les xarxes socials s’ha disparat i les autoritats civils adverteixen del perill de difondre aquestes informacions. S’ha de comprovar sempre la font original per evitar entrar en la roda de difusió i ser-ne, involuntàriament, còmplice. Precaució i responsabilitat ciutadana.
Des dels mitjans de comunicació s’està realitzant un esforç per desmentir aquelles informacions incorrectes o que, simplement, busquen desconcertar a la població. Fins i tot, hi ha mitjans que es dediquen exclusivament a detectar notícies falses i advertir de la seua circulació, com és el cas de Maldita.es. Aquest mitjà investiga la veracitat de les informacions dubtoses que els arriben a través dels usuaris i publica els resultats una vegada han estat comprovats.
La creació i difusió d’una notícia falsa pot implicar multes i sancions, segons el tipus d’informació. Així, segons l’article 561 del Codi Penal, afirmar falsament o simular una situació de perill per a la comunitat que provoque la mobilització dels serveis de policia, d’assistència o de salvament pot comportar una sanció d’entre tres mesos i un any de presó o una multa de tres a divuit mesos.
Al llarg d’aquestes setmanes de confinament s’han desmentit diverses notícies falses que circulaven a les xarxes. D’una banda, han aparegut moltes recomanacions sobre com prevenir el contagi, però, fins al moment, no s’ha comprovat que beure molta aigua, fer gàrgares o dutxar-se amb aigua calenta ajude a la prevenció de la infecció. També els polítics s’han vist afectats per les mentides propagades: des de possibles contagis com el de Manuela Carmena fins a suposats desplaçaments a segones residències en estat d’alarma, com la del ministre de ciència, Pedro Duque. Tot fals. El món de l’educació també s’ha vist afectat per aquesta qüestió, amb un fals comunicat vertaderament semblant als oficials en què es prometia l’aprovat general a tots els alumnes si la situació s’allargava.