En només 19 dies els valencians tornen a les urnes. Un dels focus d'atenció mediàtica més forts de la Comunitat serà València. Igual que la Generalitat, en 2015 un govern de coalició progressista va aconseguir sumar més que el PP després de dècades de governs conservadors. El Botànic II, després dels resultats, sembla assegurat. Després del diumenge 26 de maig se sabrà el propi amb La Nau. Tots els principals partits, sense excepció, utilitzen la democràcia, regeneració o "llibertat" com a arguments per a guanyar vots. No obstant això, només dos dels cinc partits que actualment tenen representació i es tornen a presentar han triat els seus candidats d'una manera democràtica.
Des d'un procés d'elecció que dura setmanes fins a la designació des de la direcció nacional. El sistema és variat i als llimbs es troba Ciutadans. Encara que el partit es postula com de "regeneració" democràtica i liberal, alhora que presumeix de militància, el procés d'aquesta en les primàries és escàs.
Així, des que Fernando Giner anunciara la seua candidatura per a les primàries de la formació a l'Ajuntament de València, els mitjans i militants ja donaven per fet que seria l'alcaldable. Així, el favorit de la direcció nacional del partit va guanyar amb el 89,2% dels vots. Unes xifres elevades si no fora pel nombre de participants: a Giner li van votar 172 persones en un procés en el qual van participar 193 persones per a elegir al candidat de la tercera major ciutat de l'Estat.
Aquest procés, a més, pot no ser respectat. La llista que es va confeccionar a Castelló per al congrés, després de ser fins i tot aprovada, va ser rebutjada i presentada una altra sense un processos de primàries.
Negociacions
Els principals socis de Ciutadans a València i en la resta de l'estat, el Partit Popular, no ha donat cap poder a la militància i simpatitzants del partit. L'elecció de l'un o l'altre candidat, que finalment ha resultat en la torrentina María José Català, es realitza mitjançant negociacions entre els nuclis nacionals i valencians, en les quals el que s'ha dit des de Madrid té més pes. D'igual manera, tampoc cap procés democràtic va designar a Isabel Bonig com a candidata del PP a la Generalitat.Català, que semblava comptar amb el suport de la direcció nacional de Pablo Casado, es va empadronar a València el 28 de desembre sabent que voldria votar-se el pròxim 26M.
D'una manera encara més opaca, els candidats i també socis del PP i Ciutadans, la ultradreta de Vox, depén del vistiplau de la direcció nacional a l'hora de confeccionar les llistes.
En l'altre extrem se situa Compromís. La formació valencianista va organitzar un ampli sistema de primàries obertes en les quals qualsevol ciutadà i ciutadana, prèvia inscripció, podia confeccionar les llistes de la formació.
5.500 front 172
Per a la candidatura de la ciutat de València, es van inscriure 12.000 persones. Finalment Ribó va revalidar com a candidat a Alcalde amb el suport de 5.519 persones, unes xifres molt elevades comparades amb les 172 persones que van triar a Giner o les 671 de Toni Cantó per a tota la Comunitat.La coalició formada per UP-EUPV també ha obtingut un procés de primàries. D'alguna manera, doble. Tots dos partits han tingut un sistema propi per a triar els seus principals candidats. Després, tots dos van confeccionar llistes conjuntes i la militància de cadascun d'ells va haver de ratificar l'acord, com així va ser.
Podem va iniciar el seu procés al novembre de l'any passat, de la qual va sorgir la candidata de la coalició María Oliver. La seua formació, encara amb menys vots que les altres formacions, va fomentar la participació de 1.385 persones.
Els socialistes de València tampoc tenen primàries. Tenen una "votació" no vinculant en la qual la militància tria als seus favorits però que, en tot cas, respon a la que ja se sabia candidata, Sandra Gómez, aplicar les "recomanacions" de la militància o no. Encara amb més independència respecte a directrius nacionals, tampoc en el PSPV hi ha un procés democràtic per a la confecció de les llistes.