25n
25N
25N

"Ni som persones malaltes ni la nostra existència és discutible"

Hui és el Dia de la Visibilitat Trans, un col·lectiu que lluita per una Llei a nivell estatal que despatologitze la transsexualitat i que garantisca acabar amb la forta, encara, discriminació en tots els àmbits

"Ni som persones malaltes ni la nostra existència és discutible"
31/03/2021 -

Hui, 31 de març, és el Dia Internacional de la Visibilitat Trans. No hi ha res a celebrar, almenys de moment. Si bé és veritat que el col·lectiu ha aconseguit avanços en matèria de drets, encara hi ha innombrables injustícies a què les persones transsexuals i transgènere s’han d’afrontar dia sí i dia també. Assetjament a l’escola des de menudes. Repressió de la seua forma d’expressió perquè la societat la condemna. Por constant a mostrar la seua intimitat i identitat. Això fa que, sobretot els joves trans puguen patir una infinitud de problemes psicològics, sobretot si no reben l’atenció -en gran manera, familiar- que mereixen.

La majoria de la societat encara discrimina les persones trans de manera recurrent, binàries o no binàries, com així ho apunta la coordinadora de Lambda, el col·lectiu LGBT+ valencià per la diversitat sexual, de gènere i familiar. “Se les mata per ser com són o se les porta fins al suïcidi com a única via d’escapatòria d’una societat trànsfoba i opressora“, afirma. En efecte, com assenyala l’ONG The Equality Advocavy Project, entre els anys 2018 i 2019 es van produir més de 3.000 assassinats a persones trans a més de 70 països, la majoria treballadores sexuals. No obstant això, la xifra podria ser notablement superior a causa de l’absència d’estadístiques.

L’associació Lambda, assegura que, a més a més, este any, com a conseqüència de la crisi provocada per la Covid-19, el col·lectiu trans s’ha vist afectat de manera especial: “les crisis colpegen de manera més forta a les persones amb les situacions més precàries”. Eixe és el cas de les dones trans que es dediquen al treball sexual, com a conseqüència de la falta d’oportunitats”.

EL PAPER DE LES INSTITUCIONS EN LA LLUITA PER LA IGUALTAT

El col·lectiu assegura que “és essencial la implicació de les institucions front qüestions bàsiques com la discriminació, l’assecament escolar, les violències masclistes i l’exclusió social, laboral, educativa i institucional de les persones trans”, per la qual cosa l’associació insisteix en “equiparar els drets amb els de la resta de la ciutadania”.

Les oportunitats laborals per a les persones trans són, en efecte, inferiors. Segons una investigació del Ministeri d’Igualtat junt amb la Comissió per a la Ciutadania i la Igualtat de Gènere de Portugal, el 80% de les persones transsexuals i transgènere estan aturades. A més, una quantitat ben gran de les que treballen, són víctimes d’algun tipus d’assetjament laboral o discriminació. L’associació Metges del Món destaca que les dones transsexuals tenen més dificultats a l’hora de trobar feina que els homes, una cosa deguda, sobretot, a què els canvis físics de transició són més visuals en dones trans que en homes trans. Tot això suposa que més del 80% de la població trans estiga greu risc d’exclusió social, com apunta Lambda.

FENT CAMÍ PER ACONSEGUIR LA ‘LLEI TRANS’ A ESPANYA

Lambda assegura que “és fonamental una llei trans estatal que unifique els criteris en tots els registres civils”. És necessària “perquè totes les persones trans puguen tindre l’espai que els correspon per dret propi en un estat democràtic“, com així ho afirma una de les coordinadores del Grup d’Assessorament en Temes Trans de Lambda. De la mateixa manera, que permeta “poder accedir a un treball digne i arribar als nivells d’un sistema educatiu en equitat d’oportunitats amb les persones cisgènere”.

Centenars d’associacions i d’organitzacions en defensa del col·lectiu trans porten demanant l’aprovació d’una llei integral de suport a les persones transgènere que reconega lliurement la identitat de gènere declarada. És, precisament, eixa la proposta de la Llei Trans que la Ministra d’Igualtat del Govern d’Espanya, Irene Montero (Podem), pretén aprovar.

La proposta de Llei exigeix que l’únic requisit per al canvi del Registre Civil siga la “declaració expressa” de la persona. A més a més, que no incloga com a requisits previs “les proves mèdiques o cirurgies i teràpies hormonals”. De la mateixa manera, es reclama que la normativa simplifique els tràmits pel que fa al canvi de nom i de sexe resolga de manera urgent el problema de la discriminació a què ha de fer front el col·lectiu, també els menors d’edat. Precisament, en el cas dels menors, l’esborrany de Montero contempla el canvi de sexe en el Registre sense necessitat d’informe ni tractament mèdic a partir dels 16 anys, i, entrre els 12 i 16, amb consentiment de pares o tutors legals.

En cas que, finalment, la Llei s’aprove, s’eliminaria el requisit de diagnòstic de disfòria de gènere i es reconeixeria el dret a la identitat de gènere lliurement manifestada, sense necessitat d’aportar cap classe de diagnòstic mèdic o psicològic.

Malgrat això, tot apunta que l’aprovació està encara lluny. Perquè això passe, el Partit Socialista (PSOE), amb què governa Podem, hauria d’estar d’acord. En eixe sentit, l’Executiu va deixar clar que l’esborrany d’Irene Montero “està lluny” dels postulats de Podem. De fet, la vicepresidenta primera del Govern, Carmen Calvo, va admetre els seus dubtes sobre l’autodeterminació de gènere: “Em preocupa la idea de pensar que es puga escollir el gènere tenint només en compte la mera voluntat o el desig”, “posaria en risc els criteris d’identitat de la resta de 47 milions d’espanyols”, assegura.

Fiesta del Orgullo LGTBI

Dia de l’Orgull LGTBI de 2017, València.  

ACTE A LA PLAÇA DE L’AJUNTAMENT: LECTURA DEL MANIFEST DEL DIA DE LA VISIBILITAT TRANS 2021

Els col·lectius demanen una llei a nivell nacional que faça que la Constitució empare a les persones trans en el que a drets respecta. Una llei que trenque amb la patologització de les persones trans: “No som persones malaltes, com així ho va reconéixer l’OMS en 2018, no volem que cap persona que no siguem nosaltres mateix tinga el dret d’opinar sobre la nostra identitat”. És per això pel que defenen que les persones trans menors d’edat puguen desenvolupar lliurement la seua personalitat sense sofrir cap classe d’hostilitat de la incomprensió familiar o de tutoritzacions sobre una expressió de gènere que vaja en contra de la seua identitat.

Demà es farà una lectura del Manifest del Dia de la visibilitat trans 2021, a càrrec de persones trans de Lambda, a l’Ajuntament de València. L’acte comptarà amb la presència de la regidora d’Igualtat de l’Ajuntament de València, Lucía Beamud, i estan convidats tots els grups municipals que comparteixen la necessitat d’una llei trans estatal, “perquè els drets trans són drets humans”, afirma el col·lectiu.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

disset + 20 =