25n
25N
25N

El MuVIM projecta els clàssics de Berlanga 'Los jueves, milagro' i 'Plácido'

El museu de la Diputació de València continua aquesta setmana amb el cicle ‘Berlanga. Cinema i memòria’ i la projecció de les pel·lícules del mestre en el marc de l’exposició que acull el MuVIM

El MuVIM projecta els clàssics de Berlanga 'Los jueves, milagro' i 'Plácido'
24/05/2021 -

Aquesta setmana el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) continua amb el cicle de cinema ‘Berlanga. Cinema i memòria’, que va arrancar el mes passat, i ho fa amb dues referències imprescindibles de la filmografia berlanguiana, ‘Los jueves, milagro’ i ‘Plácido’. Dos pel·lícules amb les quals “s’acosta la seua particular visió de l’Espanya dels anys 50 i 60 a unes generacions que han crescut en una altra realitat”, destaca Glòria Tello, diputada del MuVIM.

Per a això comptaran amb la participació del crític cinematogràfic Ramón Alfonso i el catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de València Ismael Saz, els qui presentaran unes pel·lícules amb les quals “es reconstrueix la memòria política i emocional de l’Espanya de la segona meitat del segle XX”, assegura Rafael Company, director del MuVIM.

‘Los jueves, milagro’

El dimecres 26 de maig a les 18.30 hores arribarà a la pantalla del MuVIM aquesta pel·lícula ambientada en Fontecilla, un poble que va viure temps d’esplendor, però on ja no es deté el tren en l’estació. Don Ramón, l’amo del balneari del poble, fart de la situació i amb la col·laboració de l’alcalde, el mestre, el barber, l’amo de l’hotel i don José, un acabalat propietari, dissenyen una ‘aparició mariana’, com la de Lourdes, que atraga el turisme i als devots. Quan s’adonen de l’extraordinària semblança que hi ha entre Don José i una vella talla de San Dimas, el bon lladre, el problema queda resolt.

Ramón Alfonso presentarà aquesta pel·lícula tan modificada per la censura per a corregir tanta desviació de l’ortodòxia catòlica que el mateix Berlanga va intentar infructuosament que el Pare Garau -el censor que va refer la segona part i el final de la pel·lícula- figurara en els títols de crèdit com a coguionista.

‘Plácido’

Possiblement és Plácido (1961) la pel·lícula que millor representa el cinema berlanguià. Estem davant d’una de les obres majors del cineasta valencià i la primera en la qual va col·laborar Rafael Azcona. Però sobretot és una obra major perquè els dos van aconseguir elevar-se per damunt de l’anècdota que serveix de leitmotiv a la història -aquella famosa campanya de l”Assega un pobre a la seua taula’- per a convertir-se en una reflexió atemporal i transcendent sobre la falsa caritat i l’omnipresència del fariseisme. Tan típics, però no exclusius, del franquisme.

Impecable comèdia costumista nominada a l’Oscar a millor pel·lícula de parla no anglesa i a la Palma d’Or del Festival de Cannes, que arribarà al MuVIM el dijous 27 de maig a les 18.30 hores i comptarà amb la presentació d’Ismael Saz.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

1 × quatre =